El viatge de Colom i el descobriment d'Amèrica

Per què Colom volia anar a les Índies?

Perquè era un expedició que mai s’havia fet ja que la gent li feia una certa por navegar per les mars desconeixudes. I ell va voler arriscar-se per patrocinar una expedició que intentés arribar a l’Índia a través de l’Oceà Atlàntic i per fer aquesta patrocinació va anar de viatge cap allà, durant temps no va veure cap port ni res, i ell va morir pensant que havia descobert la Xina i l’Índia.

Va acomplir el seu objectiu? Per què?

Ell no va complir el seu objectiu, perquè en comptes de descobrir l’índia i la Xina sinó que ell va descobrir el continent que més tard es diria Amèrica. I a més més ell va morir i ja no va poder fer més viatges.

Què eren els vents alisis?

Vents que bufen tot l'any a les capes baixes de l'atmosfera des dels tròpics cap a l'equador, des del nord-est a l'hemisferi nord i des del sud-est a l'hemisferi sud.

Quina era la teoria més estesa sobre la forma de la Terra a l’edat mitjana?

Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser portada a terme per Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano si expedició de circumnavegació del món. La realització efectiva que la forma de la Terra s'aproxima a la d'un el·lipsoide data del segle XVIII.

En quins coneixements es basava Colom per afirmar l’esfericitat de la Terra?

Bailey van dir que «La supersticiosa tripulació de Cristòfor Colom va estar a punt de rebel·lar-se, perquè tenien por de navegar sobre la vora del món», però això no està basat en el coneixement històric. Colom va aprovar abans la distància de 225°, i 28° afegits i, a continuació, col·locant Japó 30° de més a l'est. A partir de Cap de San Vicente a Portugal, Colom va fer Euràsia tram 283° cap a l'est, deixant a l'Oceà Atlàntic, ja que només 77° d'amplada. A més, Colom, erròniament va utilitzar una durada molt més curta per a un títol, ja que va substituir les milles aràbigues per les milles italianes, més curtes, fent el seu grau i la circumferència de la Terra aproximadament del 75% del que realment és. L'efecte combinat d'aquests errors va ser que Colom calculà la distància al Japó en només uns 5. Estudiosos van calcular la distància oriental de l'Àsia a la Península Ibèrica, però no hi ha dubte que sabien que era significativament més gran que el càlcul de Colom, i aquesta va ser la base de les crítiques a Espanya i Portugal. Els petits vaixells de l'expedició de Colom simplement no podien portar menjar i aigua suficients per arribar al Japó. El que va salvar Colom, per descomptat, era que es desconeixia l'existència del continent americà, precisament en el punt en què va pensar que arribaria al Japó.

Per què els habitants d’Amèrica són coneguts com a indis?

Els primers contingents humans arribats a Amèrica eren integrats probablement per individus blancs, dolicocèfals, de trets semblants als del poblament de la cova superior de Zhoukoutian i d'altres localitats plistocenes de la Xina. Alguns representants d'aquests contingents poden encara ser reconeguts entre els membres de determinades tribus de Califòrnia, culturalment molt característiques. Aquests contingents humans s'encreuaren entre si i originaren els grups ètnics d'indis americans o amerindis, els quals constitueixen la població autòctona americana. Un dels darrers contingents arribats, però, romangué aïllat a les terres boreals, sense pràcticament encreuar-se amb els altres i originà un grup ètnic diferent, l'esquímid o inuit.

Per què el nou continent descobert va acabar dient-se Amèrica?

Amb tot, el vertader culpable que el Nou Món dugui el nom d’Amèrica és Martin Waldseemüller, un cartògraf alemany del monestir benedictí de Saint-Dié, a França. Waldseemüller assegura que, «com que Europa i Àsia tenen nom de dona, no veig cap impediment perquè aquesta regió es digui Terra Amerigana o d’Amerigo o Amèrica per l’home enginyós que la va descobrir».El 1513, Waldseemüller canvia America per Terra Incognita L’èxit que tingué el mapamundi de Waldseemüller catapulta un nom que, amb el temps, abraçaria tota l’Amèrica del Sud i del Nord. Així, a poc a poc s’anaren oblidant altres denominacions com Terra Sanctae Crucis, Mundus Novus o Terra dos Papagaios. Sembla, però, que Waldseemüller s’adonà del seu error. Si no, no s’entén que, sis anys després de la publicació del seu primer mapamundi, el 1513, n’elaborés un altre on canvià Amèrica per Terra Incognita.