Via Làctia i Sistema Solar: Formació, Components i Orígens

La Via Làctia: La Nostra Galàxia Espiral

La Via Làctia és una galàxia de tipus espiral, amb un nucli central d'estels vells, envoltat d'un disc d'on parteixen quatre braços on s'acumula pols i gas. Al centre, es pensa que hi pot haver un forat negre supermassiu. El seu diàmetre oscil·la entre els 100.000 i 150.000 anys llum i es creu que conté més de 100.000 milions d'estels. Al braç d'Orió es troba el Sistema Solar.

El Sistema Solar: Formació i Components

Formació del Sistema Solar (Teoria Planetesimal)

Es pensa que el Sistema Solar es va formar a partir d'una nebulosa giratòria on es va concentrar al centre gran part de la matèria, la qual va provocar la col·lisió de partícules i un augment de la temperatura. Això va comportar reaccions termonuclears de fusió i la creació del protosol. La resta de matèria que no va formar part del protosol va generar planetesimals. Les col·lisions de planetesimals i la seva unió formarien protoplanetes. Cada protoplaneta va anar netejant la seva zona orbital de planetesimals.

Components del Sistema Solar

• Estrella Central: El Sol

  El Sol és l'estrella central del nostre sistema. Es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, però es creu que encara té vida per uns 6.000 milions d'anys més. Es diferencien tres zones principals:

  1. Zona superficial
  2. Zona intermèdia o corona
  3. Zona central o nucli (on tenen lloc les reaccions termonuclears)

• Planetes

  Cossos que orbiten al voltant del Sol amb una massa determinada i que han netejat la seva òrbita. Es diferencien en:

  1. Planetes Interiors o Terrestres

     Inclouen Mercuri, Venus, Mart i la Terra. Es troben pròxims al Sol, amb una mida reduïda i superfície rocosa. Tenen una atmosfera gasosa poc extensa o inexistent.

  2. Planetes Exteriors o Gegants

     Inclouen Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Es troben allunyats del Sol, amb grans dimensions i es troben en estat gasós i líquid.

  3. Planetes Nans

     Cossos celestes que orbiten al voltant del Sol i tenen una massa prou gran, però que no han netejat la seva òrbita. S'hi inclouen Ceres, Plutó i Eris.

• Satèl·lits

  Cossos celestes que giren al voltant dels planetes. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Tots els planetes tenen satèl·lits, excepte Mercuri i Venus. Aquests són els possibles orígens de la Lluna:

  1. Teoria de la Germana

     S'hauria format al mateix temps que la Terra, a partir del mateix tipus de planetesimals. En aquest cas, haurien de tenir la mateixa densitat, però no és així.

  2. Teoria de la Filla

     Un astre de tipus terrestre va impactar amb la Terra i va generar un núvol de residus que va quedar orbitant al seu voltant. L'acreció d'aquests materials va originar la Lluna. Els materials del nucli no participarien i per això la diferència de densitat.

  3. Teoria de l'Adoptada

     La Lluna i la Terra s'haurien format simultàniament, però la Lluna més enllà del Sol, i seria capturada pel camp gravitacional terrestre. Això no explicaria la diferència d'edat.

• Cossos Menors

  Tots els cossos celestes que orbiten al voltant del Sol i no són cap dels anteriors. Fonamentalment, inclou:

  1. Asteroides

     Cossos menors amb forma irregular. La majoria es troben al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter; altres són els troians, a l'òrbita de Júpiter, i els centaures, a la de Saturn.

  2. Cometes

     Petits cossos constituïts per gel i partícules de pols, que orbiten més enllà de Neptú, en el cinturó de Kuiper.