La Via Catalana d'Integració: Polítiques i Models Migratòries

La Via Catalana d'Integració: Plans i Polítiques Migratòries

La "Via Catalana d'Integració" s'inicià amb el Pla Interdepartamental d'Immigració (2001-2004) i es consolidà amb el III Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008). Aquest darrer s'erigeix com un primer marc institucional que reconeix plenament que la gestió de la immigració implica una gestió d'identitats. Consisteix en un model capaç d'aconseguir el màxim equilibri entre el respecte a la diversitat i el sentiment de pertinença a una única comunitat.

Aquest model té com a principal fonament aconseguir que els immigrants assumeixin la importància del respecte a la convivència democràtica, la llengua i la cultura catalanes, que s'han enriquit amb aportacions foranes en el transcurs de segles. És a dir, vol aconseguir diferents aspectes:

• El servei de primera acollida, que inclou informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d'estrangeria i la llengua.
• L'establiment del català com a llengua comuna per a tots.
• La creació d'una Agència de Migracions a Catalunya.

També reconeix la diversitat de la societat catalana i una cultura pública comuna.

Figures Professionals per a la Gestió de la Diversitat

En aquest context, cal destacar les figures professionals clau per a la gestió de la diversitat:

• Tècnics/ques en polítiques migratòries.
• Agents d'acollida, amb domini d'algunes de les llengües d'origen de les persones immigrades amb més presència al territori, a més del català i el castellà.
• Mediadors/ores.
• Traductors/es i intèrprets.

El Pla de Ciutadania 2009-2012

Per complementar, es pot fer referència al Pla de Ciutadania 2009-2012, que vol avançar en la gestió de les polítiques migratòries. També vol garantir l'accés als serveis públics en igualtat de condicions i promoure la integració de les persones immigrades en una cultura pública comuna basada en la pluralitat.

El Pacte Nacional per a la Immigració

En relació amb això, cal esmentar el Pacte Nacional per a la Immigració, que s'adreça a tota la població i es caracteritza per:

• El fet migratori requereix propostes i respostes de caràcter integral.
• És un pacte de futur: Com volem gestionar el fet migratori en els propers 8 anys?
• Es basa en la corresponsabilitat: el conjunt de la societat catalana (societat civil, partits polítics, govern, administracions, entitats, sindicats, patronal) són responsables i actors de les grans transformacions de la societat.
• Reconeix la diversitat de la societat catalana (fet estructural i definitori de la "via catalana d'integració").
• Promou una cultura pública comuna.
• La gestió dels fluxos es basa en la regularitat.
• Aposta per la cohesió social i el redimensionament dels serveis públics.

Finalment, aquest pacte es divideix en tres eixos, amb diferents reptes:

1. Gestió de Fluxos Migratoris i Accés al Mercat Laboral

   • Repte 1: Mobilitzar, en primer lloc, els recursos humans interns, amb especial atenció a la població desocupada i al reagrupament familiar.
   • Repte 2: Gestionar els fluxos externs apropant legalitat i realitat.
   • Repte 3: Gestionar els fluxos migratoris de manera responsable amb els països d'origen.

2. Adaptació de Serveis Públics a la Societat Diversa

   • Repte 1: Crear un servei universal d'acollida.
   • Repte 2: Dimensionar els serveis públics i garantir-ne l'accés a totes les persones.
   • Repte 3: Reforçar la transversalitat i la coordinació entre les institucions.

3. Integració en una cultura pública comuna

   • Repte 1: Fomentar la participació a la vida pública.
   • Repte 2: Fer del català la llengua pública comuna.
   • Repte 3: Conviure en la pluralitat religiosa i de creences.
   • Repte 4: Assegurar la igualtat entre homes i dones i incloure la perspectiva de gènere.
   • Repte 5: Reforçar les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies, perquè són polítiques que uneixen les persones més enllà del seu origen.

Premisses i Línies d'Acció del Pla 2005-2008

En relació amb això, el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, esmentat anteriorment, busca garantir la integració mitjançant unes premisses i unes línies d'acció.

Premisses

Aquestes premisses actuen segons dues dimensions principals:

• Dimensió Social

  Es basa en la garantia dels drets humans, el respecte als drets individuals i l'accés a serveis públics en igualtat de condicions (universalitat). Aquesta dimensió social també promou la presència i participació dels immigrants en la vida social, laboral, cultural i política, així com la cooperació en la xarxa d'actors socials (acomodació).

• Dimensió Política

  Busca la residència, la integració europea i un vincle sòlid entre immigració i autogovern.

Línies d'Acció

Referent a aquests plans, també es poden identificar diverses línies d'acció:

• Polítiques d'Acollida

  Actuen quan els immigrants arriben per primera vegada per informar-los, ajudar-los i ensenyar-los el marc català.

• Polítiques d'Igualtat

  Fan referència a l'accés equitatiu als serveis (educació, laboral, etc.).

• Polítiques d'Acomodació

  Busquen adequar i redefinir l'espai públic (serveis i administració) perquè tothom se senti part d'aquest espai (exemple: Vic).

Models d'Incorporació-Integració segons Dan Rodríguez

En comparació, es poden analitzar els models d'incorporació-integració als quals fa referència Dan Rodríguez en el seu text. L'expansió econòmica, la mobilitat social i geogràfica, i el canvi tecnològic han propiciat l'aparició de tres tipus de models:

Model Assimilacionista Clàssic

Pretenia que els immigrants es desfessin dels seus trets distintius (lingüístics, religiosos, etc.) i s'adaptessin a tots els aspectes del patró angloamericà WASP. Aquest supòsit parteix de la idea que la cultura receptora i dominant és superior a les altres i, per tant, és l'única que ha de sobreviure a la confrontació. Un exemple d'aquest model seria França.

Les seves característiques inclouen:

• Tracte inferior de classe.
• Cultura universal per a tots.
• Integració unidireccional (en una única direcció).
• Concepte d'aculturació, que fa referència a la pèrdua dels orígens.

Multiculturalisme Clàssic

Apareix a través de la identitat ètnica, on totes les cultures es respecten, però es poden crear guetos, i la gent no se sent plenament part del país. Es produeix un model de "mosaic cultural" on pot sorgir la creació de societats paral·leles, limitant la cohesió social (balcanització). Un exemple seria Anglaterra.

Pluralisme Transnacional

Articula models de gestió que adapten les particularitats de cada país o regió, conciliant la diversitat cultural i identitària amb la cohesió social, econòmica i política. És a dir, busca proporcionar als immigrants i les minories els mateixos drets i les mateixes oportunitats socioeconòmiques que a la majoria, superant les relacions de poder desigual i la fragmentació de la societat en comunitats tancades. En aquest model, es podrien considerar tècniques vehiculars com la llengua i les escoles. Aquest model podria ser considerat una millora dels dos anteriors.