Vessament liquid sinovial

1. L’ARTICULACIÓ

Una articulació és el punt d’uníó entre dos o més óssos de

l’esquelet. Aquesta uníó ens permet realitzar diferents

moviments i està formada per teixits durs (tendons, lligaments,

càpsules, etc.) que permeten l’elasticitat i flexibilitat.

2. TIPUS D’ARTICULACIONS

SEGONS LA CAPACITAT DE MOVIMENT:

● Immòbils o sinartrosis (fibroses):

No tenen moviment.
*El crani.

● Semi-mòbils o anfiartrosis (cartilaginoses):

Permeten moviments limitats. Estan unides per 

cartílags. *La columna vertebral.

● Mòbils o diartrosis (sinovials):

Són les més abundants del cos i permeten un gran rang de 

moviment. Estan envoltades de líquid sinovial que actua de 

lubricant per ajudar a la mobilització. *Colze, genolls, canells…

3. PARTS DE L’ARTICULACIÓ

● Càpsula articular:
És l’embolcall fibrós i elàstic de l’articulació. 

Protegeix i dóna estabilitat.

● Líquid sinovial: és la secreció (líquid) de la membrana sinovial. 

Serveix per lubricar i nodrir el cartílag. Com si fos l’oli de 

l’articulació.

● Membrana sinovial: Cobreix la 

cara interna de la càpsula articular,

actua com embolcall i protecció.

3. PARTS DE L’ARTICULACIÓ

● Lligaments: Connecten 2 óssos a través de l’articulació. 

Serveixen de sustentació.

● Cartílag articular: Permet resistir càrrega i pressions que rep l’articulació. Funciona com amortidor. *El menisc.

● Tendons musculars: tira fibrosa, 

elàstica i resistent que uneix l’ós 

amb el múscul. Estabilitza l’articulació

i permet moviment.

4. LESIONS ARTICULARS

A)Qualsevol estructura

 que forma l’articulació és 

 susceptible de lesió.

B)És la lesió esportiva més

freqüent.

5. TIPUS DE LESIONS ARTICULARS

A) SEGONS LA CAUSA DE LA LESIÓ PODEN SER:

● Per sobrecàrrega: Desgast excessiu degut a l’augment de la càrrega/

pressió a l’articulació per:

- Tècnica defectuosa.

- Excessiu pes corporal (sobrepèso obesitat).

- Excés d’intensitat i volum d’entrenament.

- Desequilibris musculars.

- Recuperació inadequada.

● Traumatismes per contusió (cop):

- Degut a col·lisions amb esportistes, objectes, caigudes o torçadés.

5. TIPUS DE LESIONS ARTICULARS

B) SEGONS L’ESTRUCTURA LESIONADA:

ESQUINÇ:

● Distensió dels lligaments que estabilitzen l’articulació.

● Moviment forçat i altes forces a l’articulació.

● Sol produir-se per un traumatisme directe.

● El més comú és l’esquinç de turmell i genoll.

GRAUS:

• Grau I: distensió dels lligament sense arribar a ruptura.

• Grau II: ruptura parcial del teixit lligamentós.

• Grau III: ruptura completa de la porcíó del lligament.

6. ESQUINÇ DE TURMELL

ARTICULACIONS:

• L’articulació tibioperonea astragalina (troclear)

• Les articulacions subastragalinas (anterior i

posterior)

MOVIMENTS:

• Flexió -extensió

• Eversió (pronació) – Inversió (supinció)

7. LUXACIÓ

● Separació física completa de les estructures 

òssies que componen l’articulació

● Subluxació: separació parcial on els óssos 

estan fora de la posició però o completament 

separats

● Solen anar acompanyades d’altres lesions com 

esquinços, ruptura de tendons, fractura, etc.

7. LUXACIÓ

● Es produeixen per sobrecàrrega i per un 

traumatisme directe.

* La més comú és la luxació d’espatlla.

➔ Tipus: Obertes: la pell està esquinçada.

•               Tancada: pell intacta.

LUXACIÓ D’ESPATLLA

L'espatlla es luxa quan una força (traumatisme sobtat) 

llença, empeny, o gira l'espatlla cap a fora, cap amunt 

o cap enrere.

➔ CAUSES més comuns:

● Les lesions esportives (com el bloqueig d'un 

llançament de bàsquet).

● Un accident de trànsit o una caiguda.

● Quan es luxa una espatlla, els teixits situats al voltant 

de l'articulació, com els lligaments, els tendons, els 

vasos sanguinis i els nervis, també es poden elongar 

o esquinçar.

8. LESIONS LLIGAMENTOSES:

• El lligament tarda 1 any en recuperar les 

propietats mecàniques al 80-90%

• El “cos del lligament” tarda 9 setmanes en 

recuperar-se, la inserció molt més.

8. LESIONS LLIGAMENTOSES:

L’exercici afavoreix al lligament de la següent 

manera:

● Augmenta rigidesa.

● Augmenta força tensional.

● Augmenta la sustentacióel pes.

● Més fibres, microfibres més gruixudes i

● més unides entre elles.

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

FASE 0 - PRE-REHABILITACIÓ 

Necessari intervenció quirúrgica per a ruptures 

totals de lligaments. 

FASE 1 – IMMOBILITZACIÓ

Hospitalària en cas d’intervenció quirúrgica.

 ‘PRICE’

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

‘PRICE’:

● Protecció: ajuda a prevenir una lesió més gran. *Crosses.

● Repòs: prevenir una lesió addicional i accelera la 

cicatrització.

● Gel: minimitza la inflor i el dolor els primers dies (24-48h).

● Compressió: fèrula, benes elàstiques o més greus guix.

● Elevació: elevar per sobre el cor durant les primeres 24h. 

Permet que la zona dreni el líquid del cop i redueix la 

inflor.

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

FASE 2 – MOBILITZACIÓ

A) Recuperació: Cicatrització, tolerància al moviment

Objectius:

● Potenciar i mantenir la musculatura dels membres no 

afectats

● Protegir el teixit en la curació

● Millorar la higiene postural

➔ Continguts:

- Marxa sense dolor

- Reducció inflamació

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

B) Readaptació: habilitats bàsiques. Progressióde càrrega

Objectius:

● Recuperar la condició física: força, resistència, i adm

● Guanyar mobilitat de la zona afectada

● Protegir la zona lesionada

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA➔ Continguts:● Mobilitat● Força isomètrica – concèntrica● Estiraments

● Equilibri i propiocepció

● Resistència aeròbica (per la millora general)

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

C) Reentrenament: Habilitats específiques

OBJECTIU: Aconseguir el nivell físic previ a la lesió.

➔ Continguts:

- Força concèntrica – excèntrica.

- Equilibri i propiocepció.

- Resistència aeròbica.

- Entrenament adaptat a l’esport o pràctica esportiva.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

● Efectuar un control mèdic abans de la pràctica 

esportiva.

● Triar l'esport que s'adapti millor a les condicions 

físiques i l'edat.

● Aprendre la tècnica i el reglament.

● Realitzar la preparació adequada segons les 

característiques físiques de cada individu, sense 

superar la capacitat màxima d'esforç, sobretot en edat 

de creixement.

● Emprar material esportiu correcte, vestuari adequat, 

proteccions reglamentàries i al lloc apropiat.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

● Efectuar un escalfament i estirament progressiu abans 

de la pràctica de qualsevol esport.

● Esperar la recuperació de les lesions abans de tornar 

a practicar l'activitat esportiva.

● Mantenir hàbits de vida saludables.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

TENIR PRESENT:

● Mecanisme lesional anterior.

● Causes desencadenants de la lesió.

*Pel corredor: esquinç de turmell. 

● Esportives inadequades.

● Falta de dorsiflexió.

● Trepitjada supina i plana.

● Poc equilibri.

● Rutes de muntanya, inestabilitat del terreny.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

➔ Continguts per a la prevenció:

● Canvi d’esportives.

● Treball de mobilitat del turmell.

● Correcció de la trepitjada: tècnica de carrera.

● Equilibri i propiocepció.

● Carrera en cinta, gespa, asfalt + muntanya. 

(progressió càrrega, intensitat i dificultat)

1. L’ARTICULACIÓ

Una articulació és el punt d’uníó entre dos o més óssos de

l’esquelet. Aquesta uníó ens permet realitzar diferents

moviments i està formada per teixits durs (tendons, lligaments,

càpsules, etc.) que permeten l’elasticitat i flexibilitat.

2. TIPUS D’ARTICULACIONS

SEGONS LA CAPACITAT DE MOVIMENT:

● Immòbils o sinartrosis (fibroses):

No tenen moviment. *El crani.

● Semi-mòbils o anfiartrosis (cartilaginoses):

Permeten moviments limitats. Estan unides per 

cartílags. *La columna vertebral.

● Mòbils o diartrosis (sinovials):

Són les més abundants del cos i permeten un gran rang de 

moviment. Estan envoltades de líquid sinovial que actua de 

lubricant per ajudar a la mobilització. *Colze, genolls, canells…

3. PARTS DE L’ARTICULACIÓ

● Càpsula articular: és l’embolcall fibrós i elàstic de l’articulació. 

Protegeix i dóna estabilitat.

● Líquid sinovial: és la secreció (líquid) de la membrana sinovial. 

Serveix per lubricar i nodrir el cartílag. Com si fos l’oli de 

l’articulació.

● Membrana sinovial: Cobreix la 

cara interna de la càpsula articular,

actua com embolcall i protecció.

3. PARTS DE L’ARTICULACIÓ

● Lligaments: Connecten 2 óssos a través de l’articulació. 

Serveixen de sustentació.

● Cartílag articular: Permet resistir càrrega i pressions que rep l’articulació. Funciona com amortidor. *El menisc.

● Tendons musculars: tira fibrosa, 

elàstica i resistent que uneix l’ós 

amb el múscul. Estabilitza l’articulació

i permet moviment.

4. LESIONS ARTICULARS

A)Qualsevol estructura

 que forma l’articulació és 

 susceptible de lesió.

B)És la lesió esportiva més

freqüent.

5. TIPUS DE LESIONS ARTICULARS

A) SEGONS LA CAUSA DE LA LESIÓ PODEN SER:

● Per sobrecàrrega: Desgast excessiu degut a l’augment de la càrrega/

pressió a l’articulació per:

- Tècnica defectuosa.

- Excessiu pes corporal (sobrepèso obesitat).

- Excés d’intensitat i volum d’entrenament.

- Desequilibris musculars.

- Recuperació inadequada.

● Traumatismes per contusió (cop):

- Degut a col·lisions amb esportistes, objectes, caigudes o torçadés.

5. TIPUS DE LESIONS ARTICULARS

B) SEGONS L’ESTRUCTURA LESIONADA:

ESQUINÇ:

● Distensió dels lligaments que estabilitzen l’articulació.

● Moviment forçat i altes forces a l’articulació.

● Sol produir-se per un traumatisme directe.

● El més comú és l’esquinç de turmell i genoll.

GRAUS:

• Grau I: distensió dels lligament sense arribar a ruptura.

• Grau II: ruptura parcial del teixit lligamentós.

• Grau III: ruptura completa de la porcíó del lligament.

6. ESQUINÇ DE TURMELL

ARTICULACIONS:

• L’articulació tibioperonea astragalina (troclear)

• Les articulacions subastragalinas (anterior i

posterior)

MOVIMENTS:

• Flexió -extensió

• Eversió (pronació) – Inversió (supinció)

7. LUXACIÓ

● Separació física completa de les estructures 

òssies que componen l’articulació

● Subluxació: separació parcial on els óssos 

estan fora de la posició però o completament 

separats

● Solen anar acompanyades d’altres lesions com 

esquinços, ruptura de tendons, fractura, etc.

7. LUXACIÓ

● Es produeixen per sobrecàrrega i per un 

traumatisme directe.

* La més comú és la luxació d’espatlla.

➔ Tipus: Obertes: la pell està esquinçada.

•               Tancada: pell intacta.

LUXACIÓ D’ESPATLLA

L'espatlla es luxa quan una força (traumatisme sobtat) 

llença, empeny, o gira l'espatlla cap a fora, cap amunt 

o cap enrere.

➔ CAUSES més comuns:

● Les lesions esportives (com el bloqueig d'un 

llançament de bàsquet).

● Un accident de trànsit o una caiguda.

● Quan es luxa una espatlla, els teixits situats al voltant 

de l'articulació, com els lligaments, els tendons, els 

vasos sanguinis i els nervis, també es poden elongar 

o esquinçar.

8. LESIONS LLIGAMENTOSES:

• El lligament tarda 1 any en recuperar les 

propietats mecàniques al 80-90%

• El “cos del lligament” tarda 9 setmanes en 

recuperar-se, la inserció molt més.

8. LESIONS LLIGAMENTOSES:

L’exercici afavoreix al lligament de la següent 

manera:

● Augmenta rigidesa.

● Augmenta força tensional.

● Augmenta la sustentacióel pes.

● Més fibres, microfibres més gruixudes i

● més unides entre elles.

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

FASE 0 - PRE-REHABILITACIÓ 

Necessari intervenció quirúrgica per a ruptures 

totals de lligaments. 

FASE 1 – IMMOBILITZACIÓ

Hospitalària en cas d’intervenció quirúrgica.

 ‘PRICE’

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

‘PRICE’:

● Protecció: ajuda a prevenir una lesió més gran. *Crosses.

● Repòs: prevenir una lesió addicional i accelera la 

cicatrització.

● Gel: minimitza la inflor i el dolor els primers dies (24-48h).

● Compressió: fèrula, benes elàstiques o més greus guix.

● Elevació: elevar per sobre el cor durant les primeres 24h. 

Permet que la zona dreni el líquid del cop i redueix la 

inflor.

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

FASE 2 – MOBILITZACIÓ

A) Recuperació: Cicatrització, tolerància al moviment

Objectius:

● Potenciar i mantenir la musculatura dels membres no 

afectats

● Protegir el teixit en la curació

● Millorar la higiene postural

➔ Continguts:

- Marxa sense dolor

- Reducció inflamació

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

B) Readaptació: habilitats bàsiques. Progressióde càrrega

Objectius:

● Recuperar la condició física: força, resistència, i adm

● Guanyar mobilitat de la zona afectada

● Protegir la zona lesionada

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA➔ Continguts:● Mobilitat● Força isomètrica – concèntrica● Estiraments

● Equilibri i propiocepció

● Resistència aeròbica (per la millora general)

9. REEDUCACIÓ FUNCIONAL ESPORTIVA

C) Reentrenament: Habilitats específiques

OBJECTIU: Aconseguir el nivell físic previ a la lesió.

➔ Continguts:

- Força concèntrica – excèntrica.

- Equilibri i propiocepció.

- Resistència aeròbica.

- Entrenament adaptat a l’esport o pràctica esportiva.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

● Efectuar un control mèdic abans de la pràctica 

esportiva.

● Triar l'esport que s'adapti millor a les condicions 

físiques i l'edat.

● Aprendre la tècnica i el reglament.

● Realitzar la preparació adequada segons les 

característiques físiques de cada individu, sense 

superar la capacitat màxima d'esforç, sobretot en edat 

de creixement.

● Emprar material esportiu correcte, vestuari adequat, 

proteccions reglamentàries i al lloc apropiat.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

● Efectuar un escalfament i estirament progressiu abans 

de la pràctica de qualsevol esport.

● Esperar la recuperació de les lesions abans de tornar 

a practicar l'activitat esportiva.

● Mantenir hàbits de vida saludables.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

TENIR PRESENT:

● Mecanisme lesional anterior.

● Causes desencadenants de la lesió.

*Pel corredor: esquinç de turmell. 

● Esportives inadequades.

● Falta de dorsiflexió.

● Trepitjada supina i plana.

● Poc equilibri.

● Rutes de muntanya, inestabilitat del terreny.

10. PREVENCIÓ DE LESIONS

➔ Continguts per a la prevenció:

● Canvi d’esportives.

● Treball de mobilitat del turmell.

● Correcció de la trepitjada: tècnica de carrera.

● Equilibri i propiocepció.

● Carrera en cinta, gespa, asfalt + muntanya. 

(progressió càrrega, intensitat i dificultat)