Versalles: Palau, Jardins i el Llegat del Rei Sol

Jardins de Versalles: Disseny i Elements Clau

Els Jardins de Versalles s'estructuren a partir d'un eix longitudinal que parteix del palau en direcció al Gran Canal. Aquest eix, en forma de creu, té una amplada de 62 m i una llargada de 1800 m en el tram longitudinal i 1500 m en el transversal. En aquest eix principal, la natura es presenta de manera racionalitzada i simètrica.

A ambdós costats de l'eix central, trobem la natura domesticada, plena de boscos i espais lúdics. Fora d'aquest espai controlat, hi ha la natura salvatge, on es troba el Trianon de Marbre.

Altres espais destacats que omplen els jardins són:

• El Temple de l'Amor
• El Petit Trianon
• El Llogaret de la Reina

Seguint l'eix longitudinal, es poden trobar els següents elements:

• La Font de Latona
• Quatre bosquets amb fonts al·legòriques a les estacions
• La Columnata
• L'Estany d'Apol·lo
• El Gran Canal

Entorn i Integració Urbanística

El Palau de Versalles i els seus jardins formen un conjunt indivisible. La riquesa i l'ordre que regeixen l'arquitectura del palau també s'apliquen als jardins, la naturalesa dels quals ha estat manipulada i dominada amb la finalitat d'establir un urbanisme "a la francesa" obert.

Funció, Contingut i Significat

El Palau de Versalles va ser construït per ser la residència del rei Lluís XIV i de la Cort. A causa de la seva grandiositat i sumptuositat, va ser utilitzat com a mostra de l'hegemonia política de França a Europa. La seva construcció es va basar en el concepte que l'autoritat del rei era de caràcter diví.

La façana oest del palau mira cap als jardins. El rei s'identificava amb el Sol, organitzant la seva jornada seguint la trajectòria solar. Cada tarda, el sol es pon per l'horitzó, tenyint els jardins de vermell i daurat per oferir al Rei Sol una imatge evocadora del seu propi sobrenom.

La figura central en aquesta simbologia és Apol·lo, que personifica el sol en referència directa a Lluís XIV:

• A l'Estany d'Apol·lo, es veu el déu com a Febus sortint de l'aigua en un carro tirat per quatre cavalls, simbolitzant la sortida del sol.
• Al costat, el Grup d'Apol·lo amb les nimfes de Tetis simbolitza el poder del rei mitjançant la personificació dels rius de França. Actualment, aquesta obra es troba en una gruta al costat dels parterres d'aigua.

A la Font de Latona, situada al Gran Canal, el rei Lluís XIV envia una clara advertència a la noblesa. La història representada explica com la deessa Latona va demanar a uns pastors que li donessin de beure; en negar-se, Latona va invocar Júpiter, que els va castigar convertint-los en granotes. Les figures de la font són en part humanes i en part granotes.

Els jardins també alberguen altres fonts significatives:

• Quatre fonts que representen les estacions: l'hivern (Saturn), la tardor (Bacus), l'estiu (Ceres) i la primavera (Flora).
• Una altra font destacada és la de l'Encelat.

Tot el conjunt de Versalles es pot entendre com una gran al·legoria dels sentits:

• La remor de l'aigua fa referència a l'oïda.
• El perfum de les flors, a l'olfacte.
• Els diferents racons, a la vista i al tacte.
• Els àpats de les grans celebracions, al gust.

Models i Influències

El Palau de Versalles es va convertir en un nou model urbanístic i arquitectònic, sent el màxim representant del Grand Siècle francès. Va combinar un interior barroc de gran riquesa decorativa amb un exterior que exhibia harmonia i equilibri classicista.

Aquest palau va ser el model a seguir per a tots els palaus europeus d'aquest període. A Espanya, per exemple, trobem el Palacio de Oriente de Madrid i el Palau d'Aranjuez com a clars exemples de la seva influència.

El tipus d'ordenació dels jardins de Versalles també va ser àmpliament adoptat en tots els jardins europeus de finals del segle XVII i al llarg del segle XVIII.