Veritat revelada

No confondre filosofia d’arrels cristiana i àrabs amb la teologia.

Pares de L’Església

-Cristianisme obert (pares apologistes, escola d’Alexandria, Sant Agustí, Pseudo-Dionís)

-Cristianisme tancat: menysprear la saviesa profana, la consideren origen de les heretges.

Es plantegen la relació entre filosofia i teologia. Igual que els del cristianisme tancat.

-Escola del mutazilisme: interpretació al·legòrica de l’Alcorà. Considerats heterodoxs.

-Escola de mutakalimis: interpretació literal de l’Alcorà. Més ortodoxos. Absoluta omnipotència divina.

-Avicena: infuït per Plató i Aristòtil. Tacta qüestions metafísiques (existència de Déu, origen de l’Univers i diferència entre ésser contingent i necessàri).

-Algatzell: principal representant de l’ortodòxia islàmica medieval. Actictud contrària a la filosofia.

-Averrois: teoria de la doble veritat.
Influeix en Occident.
Filo i teo no són contràries, sinó complementàries.

Les religions monoteistes posen la filosofia a servei de la teologia.

La filosofia medieval vol posar d’acord:

-Principis lògics

-Experiència } raó i teologia

-La revelació (escriptures sagrades) tasca d’harmonització

pels pares de l’Església

Coneixement natural I coneixement sobrenatural

racional racional + il·luminació de Déu

Maniqueisme -> Escepticisme -> Neoplatonisme -> Cristianisme

Va descobrir els principis bàsics del cristianisme i va arribar a ser bisbe d’Hipona.

La seva obra fa una síntesi entre el pensament filósòfic i teològic, en què confluïren els corrents

del pensament grec i ROMà. PLATÒNIC

Món, home I Déu -> la veritat els vincula.

Redueix el problema de la veritat o si la veritat existeix i si és possible trobar-la.

“Mequivoco, però si m’equivoco, llavors sóc.” Hi ha una veritat, que jo sóc.

Els sentits poden enganyar, però no ho fan. Som nosaltres els que no els sabem intepretar. La veritat cal cercar-la a l’interior i és aquí on es troben altres fonaments.

Aquests models exemplars invariables han de tenir el seu fonament en l’èsser etern -> Déu. Concepte de llum divina per sobre de la llum natural.

Argument ontològic (a priori) -> Sant Anselm

PLATÒNIC

DÉU

Argument de les 5 vies (a posteriori) -> Sant Tomàs

*

ARISTOTÈL·LIC

Si Déu és la veritat, demosytrar l’existència de la veritat és demostrar l’existència de Déu, mètodes lògics.

-Concepte d’intimitat, desconegut per l’home grec.

*Referència a l’anima.

*La veritat està dintre nostre.

Descobriment ontològic i psicològic amb el vessant moral.

La presó de l’anima no és el cos, sinó el cos corrupte.

-Voluntat: determinada entre el voler i amor, però només és voluntat si està impregranda d’amor.

-Llibretat: no hi ha llibertat si no hi ha voluntat i viceversa. Engloba el lliure albir (llibertat interior) i

també lliure per fer el mal. Procura defugir de la presència diürna (fatalisme estòic).