Què és la Veritat? Raó, Realitat i Criteris de Coneixement

La Raó i les Idees Metafísiques

La raó és la capacitat humana de representar la realitat connectant fenòmens. Si la sensibilitat situa tot allò que ens arriba sota unes coordenades espaciotemporals, l'enteniment ho estructura en unes determinades categories.

Les idees metafísiques són els «perquès» infinits que la nostra raó intenta pensar, però que no pot demostrar. Són idees que no tenen el seu origen en l'experiència i que responen a preguntes fonamentals com:

• En quina mesura tenim llibertat a l’hora d’actuar?
• Quin sentit li podem trobar al món?
• Existeix algun futur després de la mort?
• Hi ha una entitat universal i còsmica que doni unitat a tot allò que existeix?

Encara que la raó constitueix aquestes idees metafísiques, quan tractem d'emprar l'enteniment per a demostrar-les, ens topem amb dificultats. Les categories de l'enteniment no funcionen bé en aquest àmbit i permeten demostrar tant una cosa com la seva contrària. Per tant, no pot haver-hi coneixement científic sobre les entitats metafísiques, perquè la raó no pot ni afirmar ni negar la seva existència de manera concloent.

Racionalitat Teòrica i Pràctica

Dins de la raó general, distingim entre l'ús teòric i l'ús pràctic.

Raó Teòrica

Consisteix a formular judicis que no es limitin a expressar simples opinions, sinó que adquireixin el caràcter de coneixement objectiu. Hi ha tres tipus de coneixement objectiu:

• Fets habituals dels quals som testimonis.
• Coneixements científics, com lleis i teories sobre el funcionament de la realitat.
• Teoremes lògics i matemàtics, que no es refereixen a cap fet empíric.

Raó Pràctica

És la capacitat de destriar quines eleccions o actes són èticament bons i quines opcions no poden ser justificades moralment. No consisteix a descriure com són les coses, sinó a formular imperatius sobre com haurien de ser. Només quan actuem pel nostre sentit del deure, respectant l'imperatiu moral, podem considerar que la nostra conducta és correcta des d'una perspectiva moral.

La Veritat dels Fets

Cal distingir entre dos tipus de realitat:

• Realitat autèntica: Els objectes i fets del món tal com són realment (p. ex., una rosella).
• Realitat aparent: La forma com apareix o es manifesta aquesta realitat (p. ex., el color vermell per als humans i el lila per a les abelles).

Sovint, les aparences són ocultacions de la veritat, ja que ens poden enganyar i amagar l'autèntica realitat. Els fets veritables són els autèntics. Per això, la cerca de la veritat s'entén com un procés de desvetllament d'allò autèntic.

La Veritat de les Proposicions

La veritat no només s'atribueix a la realitat (fets), sinó que també és una propietat de les afirmacions que fem sobre aquesta: les proposicions.

Veritat de les Proposicions Empíriques

Una proposició empírica és aquella que afirma o nega alguna cosa sobre el món. Hi ha diverses teories per determinar-ne la veritat:

• Veritat com a correspondència: Considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre allò que expressa i la realitat a la qual es refereix.
• Veritat com a coherència: Considera que una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades.
• Veritat com a èxit (pragmatisme): Considera que una proposició és vertadera quan és útil i condueix a l'èxit. Si porta resultats positius, és vertadera; si no, és falsa.

Veritat de les Proposicions Formals

Com que les proposicions formals (de la lògica o les matemàtiques) no diuen res sobre la realitat empírica, la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació. L'únic sentit que pot tenir la seva veritat és com a coherència dins del sistema al qual pertanyen.

Criteris per a Reconèixer la Veritat

Com podem estar segurs que un coneixement és veritable? S'han proposat diversos criteris.

Evidència

L'evidència es refereix a la manera clara i distinta com se'ns presenten certs fets i proposicions. Un coneixement és evident quan produeix una certesa tan forta que ens impedeix dubtar de la seva veritat.

Insuficiència d'aquest criteri

Tot i que l'evidència ens impedeix dubtar, és un estat mental i, per tant, subjectiu. Sovint tendim a considerar com a evidents coses que, en realitat, no ho són.

Intersubjectivitat

Aquest criteri consisteix en el fet que les nostres creences han de ser acceptables per a qualsevol subjecte racional. El coneixement pretén ser objectiu i, per tant, no es basa només en el reconeixement d'un únic subjecte, sinó en el consens d'una comunitat.

Insuficiència d'aquest criteri

Tot i que els coneixements veritables han de ser admesos per tots els subjectes, allò contrari no és cert: un acord majoritari o universal no garanteix, per si sol, la veritat d'una creença.