El verí del teatre pdf

Tema 11 Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Els mecanismes de la censura van fer molt complicades les representacions. La prohibició de fer teatre en català es va alçar el 1946, però només eren permeses les obres que no suposaren un atac al franquisme, ni a la moral pública. Les representacions en valencíà eren sainets. A banda d’aquest gènere popular, la censura només va permetre la pervivència d’obres anteriors a la guerra, amb autors com Àngel Guimerà o Santiago Rusiñol o bé les comèdies burgeses de Carles Soldevila. Difícilment es podia renovar en la nostra escena quan, a més, les traduccions no foren permeses fins Déu anys més tard.

A mitjans dels anys cinquanta es permeten les traduccions d’obres estrangeres. Això possibilita l’actualització, la posada al dia en relació amb la renovació escènica que s’estava produint arreu d’Europa. A més, el neorealisme, els corrents existencialistes, la poderosa influència del teatre èpic de Bertolt Brecht, fan evolucionar el nostre teatre des dels anys seixanta cap al Realisme social a partir de la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Aquesta agrupació independent de teatre va suposar una autèntica revolució de la nostra escena, perquè va introduir les novetats teatrals europees, va connectar amb altres grups de teatre de tot el territori amb els quals es va coordinar i va fer una important tasca en la formació d’actors, directors i autors. El teatre social va prendre dues modalitats:

-
El teatre document intenta posar en escena un fet històric controvertit a partir del qual s’indaga sobre les causes i conseqüències dels fets.

-
La sàtira política compartia la finalitat del teatre document però en clau humorística. L’obra més representativa d’aquesta tendència és El retaule del flautista de Jordi Teixidor, on es defensa la llibertat d’expressió.

En definitiva, el teatre en valencíà durant la postguerra evoluciona del sainet cap al Teatre
Independent, alhora que es busquen nous espais per a les representacions, com que els teatres s’han transformat en sales de ball o cinemes, els actors opten també per les actuar al carrer amb un públic participant.