El Verí del Teatre: Context Històric i Literari

1. Context Històric i Cultural de l'Escriptura

La dècada dels 70 es considera un període de transició cap a l'estructura social i econòmica posterior. La fi de la dictadura franquista (1975), l'aprovació de la Constitució (1978) i dels diversos estatuts d'autonomia donen pas a un procés de recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural.

El País Valencià és una societat sotmesa als canvis que comporten els elements següents:

• La industrialització intensiva dels 60.
• La tensió demogràfica producte del fort increment de la urbanització del país i de l'arribada d'emigració interior.
• Les tensions derivades de l'eixida del franquisme i l'emergència d'un nou nacionalisme valencià, amb forta presència universitària.

Pel que fa a les infraestructures culturals, al País Valencià el procés d'institucionalització del món teatral es manifesta en l'habilitació d'un seguit de sales públiques: els teatres de la Diputació a València, el Teatre Principal de València, la sala Escalante. També s'inaugura el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana al Rialto. Mentrestant, la iniciativa privada continuava molt reticent a representar autors actuals en català.

2. El Verí del Teatre en la Trajectòria de Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (València, 1948) és reconegut com un dels grans autors vius en llengua catalana, amb una destacada producció teatral que s'inicia a finals dels anys 60. La seva trajectòria es pot dividir en diverses etapes significatives:

• Primera etapa: Vinculat als grups de teatre independent, com El Rogle, mostrant un fort compromís amb la llengua i la història valencianes. Destaca per la coescriptura de la trilogia "La desviació de la paràbola" amb el seu germà Josep Lluís, explorant temes històrics valencians.
• Segona etapa (1977-78): Sirera explora una varietat de gèneres i subgèneres teatrals, com en "El verí del teatre", una obra metateatral amb projecció internacional.
• Tercera etapa (1984-1994): Consolidació de les seves formes teatrals, investigant amb l'espai, el temps i incorporant influències cinematogràfiques i radiofòniques.
• Quarta etapa (finals dels 90): Retorn vigorós amb obres més personals i experimentals, a més de la seva incursió en la televisió com a guionista.

3. Característiques Generals del Gènere Teatral en el Context d'Escriptura d'El Verí del Teatre

El teatre es va transformar profundament, ja que ara agradava el teatre de creació col·lectiva. És a dir, les innovacions del teatre independent i el realisme històric van causar que aparegués una pràctica teatral completament nova.

El teatre independent valencià va adoptar plantejaments polítics progressistes i va abraçar nous llenguatges i formes estètiques, influït per corrents europeus com el teatre èpic de Bertold Brecht. Aquesta influència es manifesta en tècniques teatrals com l'ús d'escenografies mínimes, jocs de llums i projecció d'imatges per provocar el distanciament de l'espectador de l'acció dramàtica i fomentar la reflexió sobre temes socials. A més, es van veure l'aparició de modalitats com el teatre document i la sàtira política, tot buscant sacsejar consciències i promoure el debat sobre les injustícies socials.

4. Altres Autors de Teatre Destacats en el Context d'Escriptura

• Jordi Teixidor (1939): Estrena amb èxit el 1970 El retaule del flautista, obra en què denuncia la corrupció política i els abusos del poder dictatorial amb un llenguatge que opta pel distanciament. Teixidor ha insistit en un teatre essencialment èpic a Magnas (1992) o Estat de setge (1995), però en un context en què aquesta opció de drama polític ja no desperta el mateix interès.
• Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020): L'autor més representatiu del teatre català de la segona meitat del segle XX, va presentar-se el 1962 amb Una vella i coneguda olor i ha compaginat una obra teatral brillant i sempre en evolució amb una carrera com a creador de guions televisius. Els seus protagonistes, moguts per fortes passions, solen fracassar en l'intent d'integrar-se en un grup social diferent (Berenàveu a les fosques, 1971). Els seus temes són la felicitat inassolible, el desig de transcendència, el component efímer de l'amor, la temptació de la fugida, la malaltia terminal, les actituds i les relacions no sancionades per la moral pública, el lligam entre pares i fills...

5. Característiques del Teatre amb Anterioritat al Context d'Escriptura d'El Verí del Teatre

La dècada del setanta i la figura de Rodolf Sirera significarien la primera normalitat en la història del teatre valencià des de pràcticament la Renaixença. Les dècades anteriors, però sobretot el teatre independent, acomplia la funció d'ampliar les possibilitats en català, d'experimentar en el marc escènic, i de crear unes mínimes bases per a un teatre nacional valencià diferent del teatre comercial, a més de plantejar reivindicacions socials i polítiques. Durant els anys setanta coincideixen el realisme i la sàtira com a subgènere teatral i nova cara del teatre èpic social. Al final d'aquest període es refermen altres propostes europees i nord-americanes agrupades en el teatre d'avantguarda i el teatre tradicional amb possibilitats experimentals (com ara l'anomenat Art total).

6. Autors Destacats en el Teatre amb Anterioritat al Context d'Escriptura d'El Verí del Teatre

• Manuel de Pedrolo: Va començar publicant poesia el 1950. Pràcticament ha conreat tots els gèneres. En teatre té una producció central entre 1957 i 1963 format per dos tipus d'obres: un en què el protagonista es rebel·la contra una situació d'opressió i l'altre centrada en qüestions filosòfiques.
• Joan Brossa: Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català. Va produir una extensa obra. En les peces de teatre literari Brossa partí del potencial verbal per crear poesia escènica.
• Salvador Espriu: Un altre dramaturg valencià destacat, el seu teatre tracta sobre la tolerància i convivència en pau, el rebuig a la violència i la condemna de la irracionalitat.

Tipologia

Aquest és un text narratiu perquè explica uns fets que ocorren a uns personatges (reals o ficticis) en un temps i un espai determinants...

Els esdeveniments van succeint-se (temporalment i seguint la linealitat cronològica, on podem trobar connectors temporals... que permeten marcar el desenvolupament del temps) (i a una retrospecció o anticipació)

El pas d'uns fets a uns altres apareixen predominantment en temps verbals de...

Al text hi ha una veu narrativa:

La narració es combina amb detalls descriptius i amb la presència del text conversacional (estil directe o indirecte)