El Verí del Teatre: Anàlisi, Teatre Independent i Transgressió Ètica

El Diàleg a El Verí del Teatre: Més que una Conversa

No es tracta d’un simple diàleg, ja que l’obra correspon al moviment de l'anomenat teatre independent, que s’havia iniciat als anys 70. Aquest moviment es caracteritzava per:

El Context: El Teatre Independent Català dels 70

• Feia crítica social i política.
• Es reafirmava en l’ús d’una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes.
• Denunciava els abusos de poder.
• Al principi, abans de la democràcia, havia de burlar la censura.
• Adreçat inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals.
• Va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i de la imatge, i la substitució de l’espai escènic clàssic per un de polivalent.

Al teatre independent català van destacar grups com Comediants, Els Joglars, Grup 69, Dagoll Dagom i La Claca, entre d'altres.

Temàtiques Centrals i Reflexions Actuals

A El verí del teatre es reflexiona sobre diverses temàtiques:

• L'art del teatre i de la interpretació i la seva relació amb la realitat.
• Reflexions sobre l'estructura piramidal de la societat i les jerarquies socials.
• La bellesa i el plaer de la transgressió de les normes i convencions socials.

La temàtica de l'obra, encara que emmarcada en un context determinat, ens pot portar a diferents reflexions en l'actualitat i a fer-nos moltes preguntes:

• Tenim dret a transgredir tots els límits, per exemple, amb finalitat científica o experimental?
• El nostre dret a gaudir està per damunt del patiment dels altres?
• Tenim dret a decidir sobre la vida i la mort dels altres?
• La nostra posició de poder en determinats àmbits ens autoritza a transgredir tot límit?
• On estan els límits entre la realitat i la ficció?

Penseu, a l'hora de respondre-us, en situacions concretes com ara el bullying, els experiments científics amb éssers vius, la proliferació de realities, la difusió d'imatges privades sense permís, la gravació amb el mòbil de fets humiliants o violents sense importar la víctima, les fake news, o el morbo a l'hora de visualitzar imatges violentes com ara execucions o snuff movies. Per posar-ne alguns exemples.

Sòcrates, Plató i la Desigualtat Social dels Personatges

El diàleg com a mètode de discussió ja l’usaven Sòcrates, Plató i altres filòsofs. Respecte a la capacitat intel·lectual del Marquès i l'Actor, la resposta és sí, tenen la mateixa capacitat intel·lectual, però aquesta es veu eclipsada per la desigualtat social dels personatges i l’abús de poder exercit pel Marquès en contraposició al nivell cultural de l'Actor.

El Marquès de Sade: Vida, Obra i Similituds amb l'Obra

Donatien Alphonse François, Marquès de Sade (1740-1814), va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre. També se li atribueixen Les 120 jornades de Sodoma, La filosofia al tocador, La nova Justine i Juliette.

En les seves obres, són característics els antiherois, protagonistes de violacions llibertines i de dissertacions amb les quals, mitjançant sofismes, justifiquen cínicament els seus actes. Sade va ser empresonat per l'absolutisme, per l'Assemblea Revolucionària i pel règim napoleònic, i va passar trenta anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. També va figurar en les llistes de la guillotina.

El Marquès de El verí del teatre s'assembla al Marquès de Sade en la seva fascinació per la transgressió, l'ús de la intel·ligència per justificar actes immorals i l'exercici del poder absolut sobre la víctima, convertint el patiment aliè en una forma d'art o experimentació.