Ventilació Assistida i Oxigenoteràpia: Guia Completa d'Infermeria

Ventilació Assistida

La ventilació assistida s'utilitza si els pacients són incapaços de ventilar de forma suficient. Consisteix en: 1r temps: insuflar l'aire als pulmons a una pressió superior a la de l'atmosfera, expansió toràcica (inspiració). 2n temps: el ventilador es para, disminució de la capacitat toràcica (expiració).

Ventilació Automàtica: Indicacions

Casos: Insuficiència respiratòria greu (IR greu), intervencions quirúrgiques, sedació intensa, intoxicacions greus, MPOC, coma profund.

Ventiladors o Respiradors

Són aparells que substitueixen la funció ventilatòria del pacient. Es connecten al pacient a través de: tub endotraqueal (poc temps), cànula de traqueostomia (molt temps).

Tipus de Respiradors

Respiradors manomètrics: Són aparells senzills de poca potència. S'utilitzen en períodes curts que no precisen intubació dels pacients.

Respiradors volumètrics: Es pot regular el volum corrent, la FR (freqüència respiratòria), el % d'oxigen, el temps dedicat a la inspiració i expiració. Són més potents, disposen d'alarmes, cal tenir al pacient intubat, s'utilitzen en períodes llargs.

Respiradors cronometrats: Similars als volumètrics, permeten controlar el temps de la inspiració, la pausa i l'expiració.

Cures d'Infermeria en Pacients Connectats a Ventiladors

• Preparar els ventiladors per al seu ús.
• Ajudar als infermers a preparar el material per a la col·locació del ventilador.
• Netejar les tubuladures.
• Netejar l'exterior dels ventiladors.
• Ajudar als infermers a canviar diàriament totes les tubuladures, filtres i l'humidificador.
• Netejar i aspirar el tub.
• Realitzar gasometries.
• Observar al pacient i vigilar el correcte funcionament de l'aparell.
• Especial higiene a la boca.

Oxigenoteràpia

Conjunt de tècniques per administrar oxigen a les persones que ho necessiten a una concentració superior al 21%.

Indicacions de l'Oxigenoteràpia

MPOC, xoc, insuficiència cardíaca, hemorràgies, intoxicacions.

Concentració d'Oxigen a Administrar

A la indicada pel metge. Si s'administra a concentracions molt elevades quan no és necessari, produeix depressió respiratòria.

Determinació de la Concentració d'Oxigen a la Sang

A) Gasometria arterial

B) Pulsioximetria

Gasometria Arterial

Consisteix en punxar una artèria, generalment la radial, i extreure la sang per mesurar les concentracions d'oxigen i diòxid de carboni.

Material: Guants d'un sol ús, guants estèrils, tovallola, gasses estèrils, antisèptic, xeringa de gasometria, esparadrap, pinces per pressió. Tot això es fica dintre d'una safata.

Pulsioximetria

Es realitza amb un pulsioxímetre. És un aparell que mira la saturació/concentració d'oxigen en els capil·lars.

Consta de: Didal, un monitor amb una pantalla digital.

Informa de: FC (freqüència cardíaca), saturació d'oxigen a l'hemoglobina.

Avantatges: No és traumàtic, ens dona valors contínuament, porta una alarma incorporada que avisa quan els valors no són normals.

Observacions: Vigilar al pacient que no es tregui el didal, vigilar la pell del dit, en extremitats fredes dona problemes d'error.

Sistemes de Subministrament d'Oxigen

Dipòsit central (hospital), bombones o bales d'oxigen, concentradors, recipients.

Elements Necessaris per Administrar Oxigen

Manòmetre o manoreductor, cabalímetre o fluxòmetre, humidificador.

Procés que Segueix l'Oxigen

Dipòsit - manòmetre - cabalímetre - humidificador.

Cures en Pacients Traqueotomitzats

Punts clau: És important humidificar l'aire, treballar en condicions d'asèpsia, eliminar les secrecions mitjançant aspiració i netejar la cànula.

Indicacions de la Traqueotomia

Per obstrucció repentina de la via aèria superior: trauma maxil·lofacial, cos estrany, tumor a la glotis, impossibilitat de tub endotraqueal. Actualment en desús degut a broncoscopis flexibles i maniobres d'intubació.

Preparació de la Traqueotomia

Posició del pacient: Decúbit supí, coll en hiperextensió, via aèria assegurada.

Límits de camp quirúrgic: Del maxil·lar inferior al 2n espai intercostal, de les espatlles als trapezis. Cal anestesiar al pacient per evitar el reflex de la tos (local i general).

Cures de la Traqueotomia

Aspiració de les secrecions bucofaríngies i traqueobronquials, neteja de la cànula. Cal netejar la cànula i vigilar que no hi hagin incrustacions.