El Vent i els Fenòmens Meteorològics: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,53 KB
El Vent: Definició i Tipus
El vent és l'aire que es mou horitzontalment. El penell serveix per indicar la direcció del vent, mentre que l'anemòmetre indica la seva velocitat.
El vent es forma quan hi ha un escalfament diferencial del terreny. Al lloc on l'aire rep energia calorífica del sol, s'assoleixen les temperatures més altes, es fa menys dens i ascendeix. L'aire que hi ha a l'entorn es desplaça cap a aquesta zona per ocupar l'espai que l'aire calent ha deixat, i s'origina un desplaçament d'aire paral·lel a la superfície del terreny.
Tipus de Vents a Catalunya
Tipus de vent | Procedència | Característiques | Fenòmens meteorològics |
Mestral | Nord-oest | Fred, sec i violent | Anticicló atlàntic |
Tramuntana | Nord | Fred i fort | Es genera als Pirineus |
Gregal | Nord-est | Fred i sec | Fortes onades i mar de fons. |
Llevant | Est | Fred i humit | Fortes nevades a altes alçades |
Xaloc | Sud-est | Càlid, humit i polsegós | Procedent del Sàhara |
Migjorn | Sud | Càlid i sec | Xafogor |
Garbí | Sud-oest | Càlid i polsegós | Forma borrasques i fortes precipitacions |
Ponent | Oest | Càlid i molt sec | Ventades moderades i fortes |
La Humitat de l'Aire
L'aire conté una quantitat d'aigua en forma de vapor (que pot variar). Com més alta és la temperatura de l'aire, més aigua en forma de vapor admetrà.
Per mesurar la quantitat d'aigua en forma de vapor que hi ha en una massa d'aire, s'utilitzen dues magnituds:
- Humitat absoluta: És la massa d'aigua en forma de vapor per volum d'aire, expressada en g/m3.
- Humitat relativa: És el percentatge de vapor d'aigua que conté l'aire respecte al màxim que podria contenir. Es pren amb higròmetres.
Anticiclons i Depressions
- Anticiclons: Zones amb temps estable (pressió atmosfèrica alta).
- Depressions: Zones amb nuvolositat abundant i precipitacions (pressió atmosfèrica baixa).
La Formació dels Núvols
La humitat relativa desencadena la formació dels núvols.
La formació d'un núvol s'inicia quan part del vapor d'aigua que hi ha a l'aire es condensa a causa d'un refredament. Les gotetes es formen sobre partícules sòlides en suspensió anomenades nuclis de condensació. Si el procés de refredament continua, el nombre de gotetes es fa molt elevat i tendeixen a unir-se formant gotes més grans que cauran en forma de pluja per l'atracció gravitatòria.
Aire calent → Baixa temperatura → Condensació → Vapor d'aigua → Petites gotes d'aigua
Mecanismes de Formació dels Núvols
Ascensió orogràfica La massa d'aire es veu forçada a ascendir a causa d'un obstacle orogràfic i es refreda fins a condensar-se. | Convecció La terra insolada escalfa l'aire més proper a la superfície que ascendeix. Cèl·lules convectives a escala local. | Contacte de masses d'aire a temperatura diferent (fronts) Les masses d'aire no es poden barrejar a causa de la diferència de densitats. Les línies imaginàries són els fronts i van associades a nuvolositat i precipitacions. |
Convergència en àrees depressionàries És un tipus de convecció a una escala molt gran i generalment no originada de manera directa per l'escalfament solar. | Refredament per contacte amb una superfície freda Té lloc durant les llargues nits d'hivern, quan la terra pateix un fort refredament, o sobre el mar quan l'aigua està a temperatura molt més baixa que l'aire. Els núvols es formen arran de la superfície i es produeix el fenomen meteorològic de la boira. |
Quan l'aire no pot retenir més vapor d'aigua (saturació d'humitat), diem que la seva humitat relativa és del 100% i, en aquest punt, és quan es formen les precipitacions.
Fenomen de subfusió: De vegades, un aire es pot condensar, formar un núvol i formar petits cristalls de gel a temperatures menors de 0ºC.
Quan aquests cristalls cauen hi ha 3 possibilitats:
- L'aigua es solidifica en forma de neu en estar a una temperatura menor de 0ºC.
- L'aire és més càlid (temperatures majors de 0ºC) i fon la neu i es forma pluja.
- L'aire és més fred (temperatures menors de 0ºC), però l'aigua es manté en estat líquid, però a l'entrar en contacte amb la superfície terrestre, es solidifica (procés de subfusió).
Els Fronts Meteorològics
Un front és la línia imaginària que separa dues masses d'aire de temperatura i densitat diferent. Hi ha de diferents tipus:
- Front càlid: S'inicia quan l'aire calent es topa amb el fred. Com l'aire calent té tendència a pujar i el fred a descendir, quan aquests dos es xoquen, l'aire calent té tendència a elevar-se seguint una forma diagonal (rampa) que constitueix la línia frontal. Es formen núvols estratificats i pluja de baixa intensitat.
- Front fred: S'inicia quan l'aire fred es topa amb el calent. Com l'aire fred té tendència a descendir i el calent a pujar, quan aquests dos es xoquen, l'aire fred avança amb rapidesa i fa elevar verticalment el calent amb violència, que aquest últim es refreda i es condensa formant núvols de tempestes. La pluja és intensa i de poca durada. Exemple: DANA (depressió aïllada a nivells alts). És un fenomen depressionari que sol aparèixer a la península durant els mesos de tardor.
Les Tempestes
La tempesta s'inicia a partir d'un petit cúmul que creix amb força fins a transformar-se en un espectacular cumulonimbus. Aquests núvols tenen un gran desenvolupament vertical, situant-se el cim en la tropopausa i la base a uns 1.000 m del terra (o menys). Els núvols de tempesta es formen quan hi ha situacions d'inestabilitat, afavorint-se els moviments verticals. | Durant la primera fase, el núvol creix impulsat per un corrent ascendent d'aire calent. | ||||
Després apareix un segon corrent descendent d'aire fred que arrossega intenses precipitacions. Bona part de les gotes es congelen a la part alta del núvol que acaben caient (calamarsa) en forma de xàfec, de forta intensitat però de curta durada. L'intens fregament entre les partícules origina càrregues elèctriques, l'acumulació de les quals acaba vencent la resistència elèctrica de l'aire i apareixen fortes descàrregues que van d'una part a una altra del núvol o del núvol a terra (llamp). | Depenent de les condicions atmosfèriques, les tempestes poden assolir diversos nivells d'organització, que van des dels nuclis aïllats de tempesta fins a les supercèl·lules, enormes i complexos cumulonimbus que poden originar tornados i nombrosos fenòmens atmosfèrics greus. La majoria de les inundacions són provocades per aquests núvols (pluges torrencials). Les tempestes tropicals i els huracans són depressions en les quals proliferen els núvols de tempesta, que causen intenses precipitacions. |
Riscos relacionats amb les precipitacions: El pluviòmetre registra les precipitacions.
Les Sequeres
Les sequeres són uns períodes llargs amb precipitacions escasses. En funció d'una zona i del seu clima, es podrà determinar si hi ha sequera o no.
- El clima mediterrani es caracteritza per tenir fortes precipitacions en els primers dies de la tardor i, posteriorment, experimentar baixes o nul·les precipitacions on acaben formant-se sequeres.
Efectes directes | Efectes indirectes |
|
|
Tot i que són impossibles d'evitar (ja que és un fenomen atmosfèric natural), les podem minimitzar amb les següents mesures preventives:
- No sobreexplotar les reserves d'aigua (rius, torrents, aigües subterrànies).
- Estalviar i racionalitzar l'ús de l'aigua, ja sigui a nivell particular o industrial i promoure sistemes de regadiu eficients.
Els Aiguats
Els aiguats són precipitacions torrencials que poden generar greus riscos meteorològics. Els aiguats solen ser freqüents en la zona mediterrània. A la zona occidental del Mediterrani s'hi generen aquests tipus de precipitacions:
- Temporals de llevant i pertorbacions atlàntiques: Una massa d'aire càlida i humida del Mediterrani penetra a Catalunya i es veu forçada a elevar-se en trobar la Serralada Litoral i Prelitoral.
Quan aquesta massa càlida ascendeix es topa amb l'aire fred de la troposfera i, per tant, l'aire càlid es condensa fins a formar cumulonimbus (núvols de tempesta). Els cumulonimbus donen intenses precipitacions, sobretot al litoral i prelitoral a la tardor.
- Tronades: Apareixen en dies calorosos d'inestabilitat en la troposfera (presència d'aire fred) i, a conseqüència, es formen tempestes potents (normalment en zones muntanyoses: Pirineus, Prepirineus o Serralada Transversal).
Inundacions i Avingudes
- Les inundacions són acumulacions d'aigua en zones de terreny pla.
- Les avingudes són crescudes sobtades del cabal d'un curs d'aigua.
- Totes dues són conseqüència de les aigües torrencials.
- Mètodes de predicció: Predicció mitjançant satèl·lits o radars meteorològics dels episodis de pluges torrencials.
- Plans d'evacuació: Mesures per a prevenir el risc que pugui ser provocat per l'aigua. Exemple: A Catalunya s'activa l'Inuncat.
- Planificació del territori: Evitar la construcció d'edificacions i infraestructures a zones perilloses d'inundació. Exemple: Concretament a Catalunya hi ha també l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que s'encarrega de gestionar la política del Govern en matèria d'aigües.
Riscos Causats pel Vent
Quan el vent assoleix velocitats elevades, pot generar riscos catastròfics. Existeixen tres fenòmens atmosfèrics que poden generar vents intensos:
Depressions del front polar: El fet que dues masses d'aire contràries, com ara l'aire fred polar i l'aire càlid subtropical, generin fortes depressions (sobretot a l'hivern).
Tempestes tropicals i huracans: Són depressions d'intensitat baixa amb un petit diàmetre depressionari amb pressions molt baixes al centre.
- Tempestes tropicals: Generen vents de fins a 117 km/h.
- Huracà: Quan superen els 117 km/h. Es formen a regions oceàniques intertropicals durant els mesos de l'any en què les aigües marines estan més calentes. Sobretot afecta a zones de la costa i s'alteren les ones i la pujada del nivell del mar a causa de la baixa pressió que presenta l'huracà.
Tornados: Són remolins gegants que es formen a dins de les tempestes amb un alt grau de complexitat. Poden arribar fins a 500 km/h. Un fenomen similar però menys intens són les mànegues marines o caps de fibló que es formen sempre al mar i poden afectar ocasionalment punts de la costa.
Rissagues: Són augments i descensos sobtats del nivell de mar provocats per pulsacions de la pressió atmosfèrica. Poden produir destrosses a ports i petites badies.
Riscos Derivats de l'Electricitat Atmosfèrica
- Com ja sabem, els núvols de tempesta (cumulonimbus) són els que generen potents descàrregues elèctriques.
- Anualment, els llamps provoquen pèrdues de vides humanes, molts incendis i danys a les infraestructures.
- Per poder prevenir el risc, cal evitar els llocs perillosos: zones planes sense arbres, platges, arbres, coves, etc.