Vent d'aram de Vinyoli: Significat, temes i primera part

Vent d’aram: Ferro de color del coure (Vent de tardor)

Vent d’aram és un poemari que consta d’un poema pròleg, «Amb ronca veu», que ens dóna la clau per interpretar què vol explicar-nos el poeta al llibre.

Vent d’aram és una obra de maduresa que recull els grans temes de la lírica de Vinyoli: la natura, l’amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, el desig de transcendència, el poder de la paraula...

A través de cada poema, Vinyoli ens proposa un viatge cap a les fondàries de l’existència, una reflexió sobre el seu sentit i unes disquisicions d’ordre moral.

L’obsessió pel pas del temps i els seus efectes devastadors recorre el llibre de dalt a baix i és clarament visible en el títol de molts dels poemes. Així mateix ho fa la mort, que és la conseqüència d’aquest pas del temps.

Però Vinyoli també examina el passat per il·luminar el present, en una mena de viatge dràstic que l’ajuda a extreure conclusions vitals, metafísiques i morals, com en els poemes «Aplec» o «Temps».

Entre el pas del temps i la mort hi ha un parèntesi: l’amor. És la il·lusió d’una possible salvació de la mort, allò que et fa evadir-te de tots els mals pensaments, de la frustració... Un cop el jo poètic troba l’amor, se sent en un bon estat.

La primera part del poemari

La primera part, la més extensa del poemari, té com a tema principal la reflexió del poeta sobre el pas del temps i la seva exploració interna.

Durant tota la primera part predomina la presència del paisatge: una natura densa, viva, de vegades aclaparadora, capaç de provocar imatges molt suggestives.

Aquesta natura acompanya sempre les reflexions del poeta i amplifica el seu desig incessant a través d’elements com:

• Un ocell
• Un gall
• Boscos
• Gorgs
• L’aigua

Aquests elements són molt simbòlics per a la seva recerca.

Com s’ha esmentat, Vinyoli explora el seu interior a través de la natura, del paisatge, de les estacions, dels records, i cerca «El lloc», és a dir, la seva identitat i el sentit de tot el que l’envolta.

Per aquest motiu, interioritza i evoca el paisatge ufanós de la seva infantesa i joventut a Santa Coloma de Farners i la Selva, perquè espera que el passat, els orígens i les paraules precises l’ajudin a trobar la resposta.

També trobem una gran càrrega sensorial, potenciada per l’ús dels olors, dels sons i sobretot dels colors.

Poemes destacats de la primera part

En aquesta primera part, considero bastant representatius dos poemes:

«Temps perdut»: El títol ja ens mostra una imatge molt suggestiva sobre el principal tema de la primera part del poemari: el pas del temps, el temps perdut.

«El lloc»: Aquest poema té un gran significat, ja que el jo poètic hi expressa la recerca de la seva identitat, del seu lloc al món. Es planteja la incertesa del camí vital i la dificultat de trobar aquest «lloc real».