La Seu Vella de Lleida: Arquitectura, Història i Art

Arquitectura i estructura de la Seu Vella

La coberta està formada per voltes de creueria. Uns grans finestrals formats per arcs de mig punt escalonats, sostinguts per columnes i capitells, transformen les penombres de totes les catedrals romàniques i faciliten una millor propagació de la llum. És la transformació d'una catedral romànica culminada segons l'estil gòtic. La capçalera està composta per un gran absis central i quatre més de petits reconvertits en capelles.

Sistemes de suport i decoració escultòrica

El sistema de suport és de pilars cruciformes amb semicolumnes adossades per apuntalar els arcs formers. Els capitells interiors que sostenen les ogives i els arcs torals, així com la separació entre les naus i els de l'entrada a la capçalera, són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament.

L'esplendor perduda i l'evolució històrica

L’interior de La Seu Vella estava ricament decorat amb finestrals gòtics, pintures murals i retaules gòtics, a més d’un conjunt de 20 tapissos que s’exposaven els dies de Setmana Santa i Corpus i un gran mobiliari de fusta. Tot aquest tipus de decoració va desaparèixer com a conseqüència dels grans canvis històrics que va patir la ciutat de Lleida arran de la Guerra dels Segadors, de la Guerra de Successió —quan es va convertir aquest edifici en caserna militar fins al 1948— i d’altres guerres, com la del Francès o la Guerra Civil.

Coberta, cimbori i l'Escola de Lleida

La coberta d’aquesta catedral, des de l’exterior, és embigada o encavallada amb dues vessants, però un cop estem a l’interior de l’edifici ens adonem que es tracta d’una coberta de volta de creueria i que, a més, presenta un gran cimbori octogonal sobre trompes, també d’estil gòtic, a la part superior del creuer. És a les portes on es concentra la màxima esplendor de l’Escola lleidatana d’escultura. El cos rectangular que emmarca alguna de les portes s’avança més enllà de la línia del mur i genera una gran esqueixada decorada amb brancals i arquivoltes, deixant entreveure l’enorme gruix dels murs.

Espais exteriors i accessos

Destaquen elements com la Porta dels Apòstols i altres espais exteriors rellevants:

• Torre Campanar
• Porta principal
• Porta dels Fillols
• Porta de l'Anunciata
• Porta de Sant Berenguer

Funció i significat estratègic

La Seu Vella és un edifici de caràcter religiós i públic amb un clar simbolisme polític, religiós i econòmic-social quant a significat, ja que la catedral estava al costat del Castell del Rei (o de la Suda) i al costat del palau del Bisbe, ben ubicada des del punt de vista estratègic al capdamunt d’un turó des del qual es podia controlar el pont vell i tota la plana lleidatana.

Des del punt de vista funcional, es tracta d’una construcció prop d’un castell reial i d’un palau episcopal, amb la qual cosa, la Seu Vella de Lleida ens permet relacionar el Romànic de transició cap al Gòtic amb la repoblació i creixement econòmic, social i polític de Lleida i, en especial, de la Corona Catalanoaragonesa en temps de Jaume I el Conqueridor i dels seus successors.