Velázquez: Obres Essencials i Evolució Artística

Velázquez: Etapa Sevillana

L'etapa sevillana de Velázquez es caracteritza per un naturalisme accentuat, amb personatges d'ambients humils i escenes de la vida quotidiana. Predomina el tenebrisme, amb un dibuix precís i colors foscos i terrosos. Les escenes solen ser estàtiques, amb figures de vegades amb actituds forçades.

L'Aiguader de Sevilla (c. 1623)

• Es desconeix el seu destí original.
• Exemple clar del naturalisme de l'època, amb personatges d'ambients humils.
• Tenebrisme accentuat, dibuix precís i colors foscos i terrosos.
• Escena sense dinamisme, amb figures que representen les tres edats de l'home.

La Vella Fregint Ous (1618)

• Qualitat gairebé fotogràfica en la representació.
• Incorpora elements de natura morta amb gran mestratge.
• Representació magnífica dels detalls i textures.
• La relació entre la vella i el nen és estranya, sense comunicació aparent, suggerint un significat més profund que l'escena representada.

L'Adoració dels Mags (1619)

• Probablement un retrat de la família del pintor.
• Absència d'idealització absoluta, característica del seu estil.
• Composició diagonal.
• Tècnica de colors foscos i terrosos, tret distintiu de l'etapa sevillana.

Retrat de Felip IV (1623)

• Un dels gèneres més freqüents en l'obra de Velázquez.
• Mostra el distanciament i la rigidesa de la família reial.
• El rei va vestit de negre, sense joies ni vestits luxosos.
• Amb la mà esquerra subjecta l'espasa i a l'altra un paper.
• Sensació de profunditat malgrat l'absència de fons.

La Farga de Vulcà (1630)

• Tema mitològic, realitzat sense encàrrec.
• Apol·lo informa Vulcà que la seva dona l'està enganyant amb Mart.
• Escena quotidiana, amb un tractament naturalista dels déus.
• Encara presenta trets de l'etapa sevillana, com actituds estàtiques i relaxades.

Els Borratxos (El Triomf de Bacus) (1629)

• Colors càlids i lluminosos en les figures, contrastant amb els tons freds del paisatge de fons.
• Poques línies, amb una llum que procedeix de l'esquerra.
• Composició en gran aspa, amb la intersecció al cap del soldat agenollat, organitzada al voltant de Dionís.
• Tractament naturalista dels protagonistes, que són personatges populars.
• El seu significat és difícil de transmetre, ja que Velázquez no va deixar testimonis escrits.

Velázquez: Etapa Madrilenya

L'etapa madrilenya de Velázquez es caracteritza per una major lluminositat, l'ús de la perspectiva aèria i una gamma cromàtica més àmplia. Continua amb el seu mestratge en els retrats i s'endinsa en temes mitològics amb un enfocament innovador.

La Rendició de Breda (Les Llances) (1635)

• Representa l'entrega de les claus de Breda.
• Tractament elegant amb una actitud cavalleresca entre els generals.
• Composició en aspa amb el centre a la clau.
• Segon pla lluminós amb llum matisada.
• Ús de la perspectiva aèria i una gamma cromàtica freda.

El Príncep Baltasar Carles a Cavall (1636)

• Col·locat sobre una porta, creant una il·lusió de perspectiva.
• Retrat eqüestre que simbolitza la destresa i el domini sobre l'animal com a signe de bon comandament.
• Destaca per la lluminositat, la perspectiva aèria i la importància del paisatge.

Francisco Lezcano, "El Nen de Vallecas" (1636)

• Un dels cèlebres retrats de bufons de Velázquez.
• L'artista evita ressaltar els defectes físics i els dota de gran humanitat.
• Era el nan del príncep Baltasar Carles.
• Inspira la tendresa que Velázquez sentia cap a ell.
• El malnom "de Vallecas" li va ser afegit mig segle després.

La Venus del Mirall (1648)

• Representa el tocador de Venus amb Cupido aguantant el mirall.
• Tema insòlit en la pintura barroca espanyola.
• Ofereix diferents lectures: Cupido encadenat per la bellesa, o la bellesa que oculta la vulgaritat del rostre.

Las Meninas (La Família de Felip IV) (1656)

• Velázquez simula estar retratant els reis, reflectits al mirall del fons.
• Crea un diàleg de mirades entre els personatges i l'espectador.
• L'artista s'autoretrata a l'esquerra; la creu de Sant Jaume va ser afegida posteriorment.
• Obra mestra de la perspectiva aèria i la profunditat espacial.

Les Filadores (La Faula d'Aracne) (1657)

• Velázquez es va servir d'una escena quotidiana per tractar un tema mitològic.
• Representa el càstig de Minerva a Aracne, a qui converteix en aranya.
• Cinc filadores en primer pla i al fons el tapís amb l'escena mitològica.
• Figures inspirades en les de la Capella Sixtina.
• Destaca per la perspectiva aèria, la pinzellada lliure i la representació del moviment de la roda filosa.