Com Veiem el Color: Ull, Cervell i Síntesi Cromàtica

Escrito el 19 de Abril de 2025 en catalán con un tamaño de 4,61 KB

L'ull humà

L’ull humà funciona de manera similar a una càmera fotogràfica que regula i enfoca la llum cap a l’interior de l’ull, on es troba la pantalla de projecció de la imatge.
El mecanisme de l’ull humà que regula el pas de la llum és l’iris, un múscul pigmentat que s’obre o es tanca segons les condicions lumíniques.
El mecanisme que enfoca la llum és el cristal·lí.
La ‘pantalla’ a la qual es projecta la llum és la retina: una membrana molt fina plena de cèl·lules fotosensibles que estimulen elèctricament dos tipus de cèl·lules fotoreceptores: els bastons i els cons.
Els bastons, el tipus de cèl·lula fotoreceptora més nombrós a la retina humana (entre 75 i 150 milions), capten la lluminositat propera a la longitud d’ona de 500 nm, però no transmeten al cervell cap estímul que sigui traduït en una sensació de color. Són molt sensibles i necessiten molt poca energia (llum) per respondre.
Els cons (només uns 7 milions) es concentren a la fòvea, al centre de la retina, i es divideixen en tres grups, segons la proteïna que contenen: cons verds, cons vermells i cons blaus; cadascun d’aquests tipus de cons detecten la banda de longituds d’ona que els donen nom. Els cons verds i vermells són més abundants (aproximadament un 85% del total) que els cons blaus. Els cons no són tan sensibles com els bastons i necessiten més energia per respondre.

El cervell és, entre moltes altres coses, l’encarregat de processar els estímuls provinents dels òrgans sensorials, per tal de transformar-los en realitats mentals o ideals anomenades ‘perceptes’.
El lòbul (zona del cervell) encarregat de processar els estímuls visuals és el lòbul occipital, ubicat a la part posterior del cervell i unit als ulls mitjançant els nervis òptics. Dins d’aquest lòbul, la zona més estretament lligada a la percepció visual és el còrtex visual, que s’encarrega de la representació de l’espai, de la forma dels objectes, dels colors, etc., i que vincula aquests perceptes a d’altres àrees del cervell, com ara la de la memòria, el llenguatge, etc.
El cervell humà està preparat per distingir aproximadament 10 milions de colors diferents, tot i que en la pràctica, la majoria de persones identifiquen diferències només entre 60.000 i 80.000 colors.

Sistema de síntesi del color que implica l’emissió directa de llum (focus, pantalles, etc.) sobre un fons negre.
Els tons primaris de la síntesi additiva (aquells que permeten ‘construir’ qualsevol altre to i que alhora no poden ser sintetitzats per cap altre) són tres: vermell, verd i blau indi (en anglès RGB o Red, Green, Blue). La seva superposició sobre un fons negre en condicions de foscor absoluta dona com a resultat la llum blanca.
Regulant la intensitat de la llum projectada i la seva superposició, es poden obtenir teòricament tots els colors possibles (infinits). En la pràctica, l’anomenada ‘paleta de colors RGB’ emprada per la gran majoria de dispositius electrònics pot obtenir aproximadament 16 milions de colors (255 x 255 x 255).

Sistema de síntesi del color que implica la reflexió de llum, i que per tant regula el comportament del color-pigment (pintura, tinta, etc.) sobre un suport material (habitualment blanc).
Els tons primaris de la síntesi sostractiva són tres: cià o blau cià, magenta i groc indi (en anglès CMY o Cyan, Magenta, Yellow). La seva superposició o barreja aplicada sobre un fons blanc i sota unes condicions d’il·luminació de llum blanca dona com a resultat un to fosc proper al negre. És per aquest motiu que, per tal de poder reproduir amb més fidelitat els colors visibles, és necessari afegir als tres tons primaris un quart color: el negre (en anglès K o Key Black) i per tant el sistema es conegui com a CMYK.
Regulant la quantitat de pigment barrejat o superposat, es poden obtenir teòricament tots els colors possibles (infinits). En la pràctica, l’anomenada ‘paleta de colors CMYK’ pot obtenir aproximadament 100 milions de colors (100 x 100 x 100 x 100).

Etiquetas: