Vegueries i divisió administrativa de Catalunya: mapa, funcions i competències

1. Descriviu la informació representada en el mapa.

Mapa de les vegueries de Catalunya

El mapa polític-administratiu de Catalunya segons la Llei de vegueries de 2010 divideix el territori en set vegueries: Comarques Gironines, Regió Metropolitana, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Pla de Lleida i Pirineus. Aquesta ordenació, basada en l'Estatut d'Autonomia, encara no s'ha aplicat. La font és el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya (2010).

2. Canvis respecte a la configuració provincial

Expliqueu els canvis que observem en el mapa de les vegueries en relació amb la configuració de les quatre províncies vigents actualment.

• La província de Tarragona es divideix en dues vegueries: Terres de l'Ebre (comarques del sud) i Camp de Tarragona (zona de Tarragona-Reus).

• La província de Girona es manté gairebé igual, excepte la Cerdanya, que s'inclou a la vegueria Pirineus.

• La vegueria Pirineus agrupa comarques pirinenques de Lleida, Barcelona i Girona.

• Es crea la vegueria Catalunya Central amb comarques de Barcelona (Anoia, Bages, Osona i Berguedà) i de Lleida (Solsonès).

• La vegueria Pla de Lleida inclou les comarques meridionals de la província de Lleida.

Competències de les vegueries

Quines funcions o competències tindran les vegueries?

Les vegueries tindran competències en la coordinació dels serveis municipals i en la representació de la Generalitat al territori, assumint funcions actuals de les diputacions provincials.

Institucions substituïdes per les vegueries

Quines institucions politicoadministratives seran substituïdes per les vegueries quan aquestes entrin en funcionament?

Les vegueries hauran de substituir les diputacions provincials.

3. Competències de les comarques i consells

Exposeu les competències reservades a les comarques en l'organització politicoadministrativa de Catalunya. Expliqueu també qui integra els consells comarcals i com es configuren.

Les comarques tenen competències en ordenació territorial, urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, medi ambient i altres delegades per la llei o pels municipis. Els consells comarcals, formats per regidors municipals designats segons els resultats de les eleccions municipals mitjançant la llei d'Hondt, gestionen aquestes funcions.

4. Descriviu la informació representada en el mapa i una comarca interprovincial

Mapa de la divisió administrativa a Catalunya

El mapa de Catalunya mostra la divisió administrativa en 4 províncies i 41 comarques. Algunes comarques tenen límits repartits entre dues províncies, com la Cerdanya (entre Girona i Lleida) i, en menor mesura, la Selva, Osona i el Berguedà, que tenen algun municipi en una província diferent. La font és l'Atlas Nacional de Catalunya de l'ICC.

5. Origen històric i òrgans de govern

Respon a les qüestions següents relacionades amb les divisions territorials de Catalunya (províncies i comarques):

Origen històric

Expliqueu l'origen històric de les províncies i de les comarques.

Les províncies es van crear el 1833 per millorar l'administració estatal, i Catalunya en té 4 de les 50 de l'Estat. La divisió comarcal, d'origen històric, es va definir al primer Estatut de 1932 amb 38 comarques, es va recuperar el 1979 i es va ampliar a 41 el 1988.

Òrgans de govern i serveis

Quins són els òrgans de govern de cadascun d'aquests dos nivells administratius i quins serveis ofereixen?

Les províncies són administrades per les diputacions provincials, formades per càrrecs municipals, i gestionen impostos i serveis que els municipis petits no poden assumir sols. Les comarques són gestionades pels consells comarcals, que exerceixen competències establertes per la Generalitat i altres delegades pels ajuntaments, com programes educatius, esportius i sanitaris.

1. Organització política i Estatut d'Autonomia

Exposeu breument què és un Estatut d'autonomia.

L'Estatut d'Autonomia és la llei marc que regula les institucions d'autogovern i les competències que es podran exercir.

Institucions pròpies de Catalunya

Quines són les institucions pròpies de Catalunya segons l'Estatut d'autonomia vigent i quines funcions tenen?

L'Estatut estableix la Generalitat de Catalunya, formada pel Parlament (poder legislatiu), el president i el Consell Executiu (govern).

Competència exclusiva

Expliqueu una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

Les competències exclusives de la Generalitat són diverses; per exemple: cultura, dret civil, urbanisme, turisme, benestar social, joventut, etc.

2. Mapa de les Comunitats Autònomes

Mapa de les Comunitats Autònomes d'Espanya

El mapa mostra les Comunitats Autònomes segons el procediment d'accés a l'autonomia. Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia ho van fer per l'article 151; Navarra i València per un procediment similar, i la resta per l'article 143. Ceuta i Melilla són ciutats autònomes. La font és el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (2014).

3. Comparativa dels estatuts d'autonomia

Compareu i comenteu les característiques dels estatuts d'autonomia d'acord amb l'esquema següent:

Trets comuns de l'article 151

Trets comuns que presenten les comunitats que van accedir a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució espanyola.

Les nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) van accedir a l'autonomia per l'article 151, igual que Andalusia en el seu cas. Se'ls reconeix llengua, cultura i trets històrics propis. Navarra i València també van seguir procediments específics similars.

Tipus de competències transferides

Tipus de competències que les comunitats autònomes tenen transferides.

Les Comunitats Autònomes poden legislar i gestionar competències transferides per l'Estat. Hi ha tres tipus de competències:

• Transferides: assignades per l'Estat, però sota la seva supervisió.
• Plenes o exclusives: competències que les comunitats gestionen de manera independent.
• Compartides: competències que es gestionen conjuntament amb l'Estat.

4. Organitzacions bàsiques de l'administració

Expliqueu les característiques principals de les institucions bàsiques de l'organització territorial i administrativa d'Espanya, d'acord amb l'esquema següent:

Poder local: administració municipal

El poder local: institucions i funcions de l'Administració municipal.

L'Ajuntament és la institució local que governa i gestiona les competències municipals. Els ciutadans elegeixen els regidors cada quatre anys, i aquests escullen l'alcalde. Els ajuntaments gestionen serveis públics locals com l'urbanisme, el transport, la recollida d'escombraries, l'aigua potable, entre altres.

Poder autonòmic: institucions i funcions

El poder autonòmic: institucions i funcions de l'Administració autonòmica.

Les Comunitats Autònomes tenen tres institucions principals: el Parlament (legislatiu), el president i el Govern (executiu), i el Tribunal Superior de Justícia (judicial). El Parlament aprova lleis i controla el govern, el president dirigeix el govern, i el Tribunal resol les qüestions judicials dins la comunitat.

1. Font i resum del text constitucional

Descriviu la font i resumiu les idees principals del text.

Articles de la Constitució Espanyola

L'article 137 de la Constitució Espanyola establix les escales territorials de l'Estat, mentre que l'article 143 defineix les condicions que han de complir els territoris per constituir-se en comunitats autònomes. Finalment, l'article 144 autoritza la creació de comunitats autònomes uniprovincials i la concessió d'estatuts d'autonomia a territoris que no formen part de cap província.

Respostes a qüestions constitucionals

Segons el text, quines escales fixa l'ordenació del territori? Atès el contingut de l'article 144, indiqueu si hi ha comunitats autònomes uniprovincials i si existeixen territoris que, sense ser províncies, tinguin estatut d'autonomia.

Les escales territorials a Espanya són municipis, províncies i comunitats autònomes. Les comunitats autònomes uniprovincials són Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Múrcia, Madrid i les Illes Balears. Ceuta i Melilla, dues ciutats al nord d'Àfrica, tenen estatut d'autonomia.

Institucions de la gestió provincial

Esmenteu les institucions responsables de la gestió provincial i la forma d'elecció dels membres que en fan part.

Les diputacions provincials són responsables de les províncies. Els diputats provincials se seleccionen de manera indirecta, segons els vots obtinguts per les formacions polítiques en els municipis de cada partit judicial.

3. Organització territorial pròpia de Catalunya

Exposició de les principals característiques de l'organització territorial pròpia de Catalunya, d'acord amb l'esquema següent:

Escales territorials supramunicipals

Escales territorials supramunicipals.

L'escala comarcal a Catalunya està formada per 41 comarques des de 1988, basades en l'organització de l'època republicana. L'escala autonòmica es va recuperar amb la Constitució de 1978, que reconeix nacionalitats i regions, i Catalunya es va organitzar com a comunitat autònoma segons el seu Estatut d'autonomia.

Institucions i competències per escala

Institucions responsables i competències que corresponen a cada escala territorial.

Les comarques estan gestionades pels consells comarcals, formats per consellers elegits entre els regidors municipals, amb competències en cultura, esports i educació. A nivell autonòmic, la Generalitat de Catalunya gestiona competències com educació, sanitat, medi ambient i ordenació del territori.