Vegetació i Clima a la Península Ibèrica: Regions Biogeogràfiques

Regió Eurosiberiana (o Atlàntica)

Localització

Es localitza al nord i nord-oest de la península (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra) i en zones de muntanya (Pirineus, Sistema Central i Sistema Ibèric).

Clima

Pluges abundants, temperatures suaus i alta humitat. Les pluges són irregulars.

Bosc Temperat Caducifoli

• Característiques: Molt dens, amb arbres alts i frondosos que no deixen passar gaire llum. Fulles grans i fines que cauen a la tardor.
• Arbres principals:
  • Roure: Prefereix sòls silicis.
  • Faig: Prefereix sòls calcaris.
  • Roure valencià: Zona de transició cap al clima mediterrani.
  • Bedoll.
• Matoll i herbes: Molt escassos i gairebé inexistents per la falta de llum solar.

Regió Mediterrània

Localització

Es localitza a la major part de la península (interior peninsular, litoral mediterrani, sud i oest —Andalusia i Extremadura— i al País Valencià).

Clima

Estius calorosos i secs, pluges escasses i irregulars, amb períodes de sequera estival.

Bosc Perennifoli Mediterrani

• Característiques: Menys dens que el bosc caducifoli. Arbres més baixos, la qual cosa permet el creixement de matolls i herbes. Fulles dures, menudes i coriàcies (perennes).
• Arbres principals:
  • Alzina (carrasca): Arbre mediterrani per excel·lència, molt resistent a la sequera.
  • Surera: Necessita més humitat que l'alzina. Prefereix sòls silicis i és important per a la producció de suro.
  • Pins: Típics de zones degradades o de muntanya.
• Matolls típics: Llentiscle, ginesta, estepa, timó i margalló.

Característiques de la Vegetació Mediterrània

La vegetació està adaptada a la calor i a la falta d’aigua:

• Fulles menudes i dures.
• Arrels profundes o extenses.
• Copa ampla per fer ombra.

Cas Especial: Matoll Subdesèrtic (Mediterrani Sec)

Es troba al sud-est peninsular (Múrcia, Almeria i Granada). És la zona amb menys precipitacions. La vegetació és molt pobre i dispersa.

Espècies típiques: Margalló, esparreguera i timó.

Pisos Altitudinals de la Vegetació

La vegetació canvia segons l'altitud:

1. Pis Basal (0-600/800 m)

   Fins a 1200 m en zones mediterrànies. Vegetació dominant: alzina, surera, garriga o roures al nord.

2. Pis Montà (800-1600/1700 m)

   Vegetació dominant: roures, faigs, roure valencià, pi roig.

3. Pis Subalpí (1600/1700-2200 m)

   Vegetació dominant: coníferes resistents (pi negre i avet).

4. Pis Alpí (2200-3000 m)

   Prats d'alta muntanya (sense arbres).

5. Pis Nival (+3000 m)

   Cims més alts. Vegetació: líquens i molses.

Clisèrie

És una successió de diferents tipus de vegetació que apareixen en un territori a causa dels canvis climàtics, sobretot relacionats amb l’altura o la latitud, com ara la variació de la temperatura i les precipitacions.

Tipus de Vegetació segons el Clima

• Vegetació xeròfila: Adaptada a climes secs.
• Vegetació higròfila: Pròpia de zones humides.
• Vegetació umbròfila: Pròpia de zones d’ombra.
• Vegetació termòfila: Que no tolera grans descensos de temperatures.
• Vegetació criòfila: Adaptada al fred.