Vegetació a Catalunya, Península Ibèrica i al Món: Llitologia i Biomes

Tema 12. Vegetació a Catalunya, Península Ibèrica i al món:

Llitologia peninsular

• Materials silícics: terreny àcid. L'aigua de la pluja s'escola molt ràpid. L'aigua dissol les roques i es formen coves. Plantes: tenen poca disposició d'aigua però el sòl és molt ric en nutrients.
• Materials calcaris: roca més compacta, sòlida. Terreny bàsic. Retenen força l'aigua perquè són roques poc poroses. Plantes: tenen molta disposició d'aigua però el sòl és pobre en nutrients.
• Materials argilosos: Forma part del complex calcari però se separen quan el sòl està més meteoritzat (materials poc consolidats).

Diagrames ombrotèrmics de la Península Ibèrica

Un diagrama ombrotèrmic és una representació gràfica que ens permet definir més o menys el clima d'una localitat i observar els períodes de sequera d'un territori. Ens mostra dades mensuals de precipitacions i temperatures en un territori i a una temperatura mitjana anual i les precipitacions anuals.

Cada mes es fixa:

• El valor mitjà de les temperatures en els 30 anys.
• El valor mitjà de les precipitacions en els 30 anys.

Dèficit hídric: Període en el qual les plantes no tenen prou aigua per viure. Això es dona quan coincideixen les temperatures més altes amb les precipitacions més baixes. Aquesta dada és important, ja que dona informació sobre el tipus de vegetació que podrem trobar al territori.

• Clima mediterrani: Precipitacions màximes a la tardor i temperatures suaus, amb poca variació, menys contrast tèrmic (el mar fa de regulador climàtic).
• Clima continental: Contrast tèrmic molt més elevat entre estiu i hivern i entre dia i nit.
• Atlàntic: No hi ha dèficit hídric. Precipitacions molt elevades gran part de l'any i temperatures força baixes, sense oscil·lacions tèrmiques brusques.

Situacions climàtiques a la Península Ibèrica

• Situació climàtica primavera - hivern: els vents humits de l'Atlàntic entren per Galícia. Plou al llarg de tota la península però en arribar a Catalunya ja no plou tant.
• Situació climàtica estiu: els vents humits de l'Atlàntic van cap a França, no creuen la Península. A nosaltres no ens plou.
• Situació climàtica tardor: L'aire fred i humit entra pel nord de la península, travessa menys territori i a nosaltres ens plou més. A la tardor el mediterrani està més calent. Tendeix a pujar l'aire calent, xoca amb l'aire fred que entra pel nord de la península i es condensa (pluges).

Ecotons: Transicions del clima mediterrani

Els ecotons són zones de transició entre dues comunitats diferents.

Regions biogeogràfiques

Una regió biogeogràfica és una zona on la flora i les condicions geogràfiques són similars.

Regions biogeogràfiques a la Península Ibèrica

• Regió eurosiberiana: zones més fredes i més humides.
• Regió mediterrània: clima més temperat. Va de zones més humides (regió submediterrània) a zones més àrides (mediterrània seca i semi-àrida).

Vegetació eurosiberiana

En aquest tipus de vegetació predominen les caducifòlies front les perennifòlies. Hi ha prou humitat per prendre les fulles i tornar-les a formar a la primavera. A més, les temperatures baixen força i així eviten la congelació.

De menys a més alçada, trobem:

• Fagedes: boscos clars.
• Rouredes humides atlàntiques de roures pènol i de fulla gran: són boscos similars a les fagedes. A l'hivern entra el sol però a l'estiu queda tapat.
• Pineda de pi negre d'alta muntanya (més a baix) i avetoses (a més alçada) a les vessants més seques.
• Prats alpins (fa massa fred per a arbres i arbustos).

Vegetació submediterrània

En aquesta vegetació predominen encara les caducifòlies front les perennifòlies. Encara hi ha prou humitat.

Trobem majoritàriament rouredes, ja que són més seques. De més humit a més sec trobem:

• Roure martinenc
• Roure de reboll
• Roure de fulla petita (mercescent: la fulla s'asseca i queda fins la propera brotació).
• Roure africà
• Pinedes de pi roig i pinassa (en les zones menys humides).

Vegetació mediterrània

En aquesta vegetació predominen les perennifòlies. Gairebé totes ho són; ja no hi ha prou aigua com per perdre les fulles.

Trobem:

• Alzinars
• Carrascars (boscos de clapes, no és un bosc continu com l'alzinar).
• Suredes
• Pinedes de pi blanc
• Pinsapars (Abies pinsapo) (el trobem a Andalusia; es diferencia d'Abies alba perquè les fulles surten en totes direccions, mentre que l'Abies alba li surten en el pla).

Vegetació mediterrània seca

Màquies litorals i continentals i savinars litorals.

• Margalló (Chamaerops humilis)
• Garrofer (Ceratonia siliqua)
• Ullastre (Olea sylvestris)
• Garric (Quercus coccifera)
• Llentiscle (Pistacia lentiscus)
• Arçot (Rhamnus lycioides).

Vegetació mediterrània semiàrida

Espinars subdesèrtics.

• "Cornicabra" (Periploca angustifolia)
• "Arto" (Maytenus europaeus)
• Margalló (Chamaerops humilis)
• "Azufaifo" (Ziziphus lotus)
• Bufera (Withania frutescens)
• Arç de tanques (Lycium intricatum)
• Espart (Stipa tenacissima)
• Albardí (Lygeum spartum)
• "Chumberillo" (Caralluma europaea).

Tipus de paisatges vegetals a Catalunya

Hi ha 3 regions biogeogràfiques a Catalunya: Boreal-alpina, Eurosiberiana i Mediterrània.

Prop del mar el clima és més suau; l'aigua del mar fa que les temperatures canviïn de forma gradual, fa de regulador tèrmic. Més a l'interior no hi ha efecte regulador del mar, i les oscil·lacions tèrmiques són molt més brusques. Hi ha molta més diferència de temperatura entre estacions, entre dia i nit...

Al Pirineu, les temperatures venen des de sota zero, i les precipitacions són molt més elevades; no hi ha períodes de sequera. Trobem vegetació d'alta muntanya, que suporta baixes temperatures i vol força aigua.

Estatges de vegetació. Distribució altitudinal de la vegetació potencial a Catalunya

El gradient latitudinal és igual que el gradient altitudinal. A major alçada, més fred, més pluja... Amb unes condicions més fredes i de més humitat predominaran caducifòlies, i a menys humitat predominaran perennifòlies.

Diferenciem, segons alçada (i la vegetació que trobem):

• Terra baixa (del nivell del mar a 800-1000 m)
• Muntanya mitjana (de 800 a 1600-1800 m)
• Alta muntanya (de 1600-1800 a 3000 m).

També podem diferenciar diferents estatges (pisos de vegetació):

• A la terra baixa: estatge basal
• A muntanya mitjana: estatge montà
• A alta muntanya: estatge subalpí (encara trobem veg. llenyosa), estatge alpí (ja no llenyosa, només herbàcies) i estatge nival (ja trobem poca vegetació).

Terra baixa: Trobem principalment vegetació perennifòlia. En condicions amb influència marina, properes al nivell del mar: trobem vegetació sobre roca calcària, no poden fer gaires arrels. Com a màxim veg. arbustiva. Predominen Garric, Margalló... formen la màquia litoral. Si ens endinsem una mica, alzinars. Amb terreny purament silícic trobarem Suredes. A l'interior, prop del nivell del mar trobarem màquia continental, on predomina el Garric i l'Arçot, que són espècies més fredes i més seques. Una mica més amunt trobem alzinars continentals. A mesura que ens apropem a l'estatge montà van desapareixent les espècies més termòfiles i comencen a aparèixer espècies més fresques. Comencem a veure més caducifòlies i menys perennifòlies.

Terra mitjana: Trobarem principalment espècies caduques. Zones amb influència marina hi ha Rouredes, i més amunt hi ha Fagedes (+humitat). A zones més seques trobem Rouredes de fulla més petita, i si pugem trobem pinedes de Pi Roig.

Alta muntanya: A l'estatge subalpí, trobem avetoses i Pi Negre. A zona de transició entre muntanya mitjana i alta trobem Avetoses. Més amunt trobem boscos de Pi Negre, que necessita menys aigua que les avetoses. Tant avets com pins són perennes de fulla petita. A l'estatge alpí ja no trobem espècies arbòries ni arbustives, només trobem prats alpins amb espècies herbàcies.

Els biomes. Distribució

Biomes: Són grans zones de fauna i flora homogènies al planeta. S'estudia la distribució de la vegetació en funció de com circula l'aire. Es contemplen 2 zones: Altes pressions i Baixes pressions.

• En zones de baixes pressions l'aire fred i humit puja, es refreda, forma núvols i plou. Dóna lloc a boscos i zones humides.
• En zones d'altes pressions l'aire baixa sec. Dóna lloc a zones àrides i deserts.

• Tundra àrtica: planta rastrera, baixa, llenyosa.
• Con boreal: Rússia.
• Caducifolis: centre Europa, en zones més humides.