Varietats lingüístiques, registres i tipus de textos en català

Varietats lingüístiques

Varietat lingüística: segons parlants i contextos, la llengua presenta diverses varietats.

1. Varietat històrica

Tipus d'estudi:

• Diacrònica: estudia l'evolució de la llengua al llarg del temps.
• Sincrònica: estudia la llengua en un moment concret.

2. Varietat social

També anomenada diastràtica: estudia la varietat social tenint en compte l'estatus social, sexe, edat, etc.

• Exemples:
  • «bleda»: no distingeix la vocal neutra de la a ni la e; oposició oberta/tancada i ensordiment de [z].
  • «xava»: relació amb l'estatus social i castellanismes.
• Argot: llenguatge d'un grup de persones amb finalitat críptica.
• Característiques de l'argot: vinculat a un àmbit professional, finalitat críptica, influència d'altres llengües, desplaçament del sentit dels mots mitjançant metàfores, ús de derivació o escurçament.

3. Varietat geogràfica

Aka diatòpica o dialectal: modalitats que adopten els parlants segons les condicions i el lloc on viuen; la llengua es compon de diversos dialectes.

Varietats segons la situació: registre i funció

Segons la situació, registre o variació funcional:

1. Registre formal

• Scientífico-tècnic: objectiu, monosèmic, funció referencial; ús de tecnicismes i poca ambigüitat.
• Literari: busca crear art; subjectivitat; pot incloure fragments informals.
• Publicitari: pretén incidir en la voluntat de l'usuari; ús de recursos literaris i creativitat.
• Jurídic-administratiu: llenguatge de la judicatura i l'administració; sintaxi complexa, arcaïcitzant i construccions fixades.
• Estàndard: registre normatiu generalment acceptat per a comunicació amplia.

2. Registre informal

• Col·loquial: temes quotidians, canal oral; ús d'interrogacions/exclamacions, lèxic poc concret, exageracions, onomatopeies; fenòmens fonètics (assimiliacions), simplificació de pronoms, usos informals d'adjectius, nombres i verbs; subjectivitat i poca formalitat.
• Familiar: formes del llenguatge properes a l'infantil, semblant al col·loquial.
• Vulgar: ús de renecs, males paraules, insults i referències religioses o sexuals.

Tipus de textos

Es presenten diversos gèneres textuals amb intencions comunicatives específiques.

Text expositiu

Definició: exposa informació relacionada amb aspectes de la realitat o la ficció. Intenció informativa i funció referencial. L'emissor ha de tenir un bon coneixement del tema i considerar el nivell de coneixement del destinatari.

Característiques

• Claredat, ordre i objectivitat.
• Ús de dades, citacions i exemples per reforçar veracitat i objectivitat.
• Sovint apareix en exàmens, llibres de text i articles enciclopèdics.

Tipus segons destinatari

• Divulgatiu: llenguatge planer per a un públic ampli (revistes, guies).
• Especialitzat: tracta aspectes que requereixen coneixements previs; és elaborat i fa servir tecnicismes (articles científics).

Tipus segons estructura

• Introducció: presenta el tema i els motius.
• Desenvolupament: informació, exemples i dades.
• Conclusió: valoració objectiva de la informació.
• Altres estructures possibles: causa/efecte, cronologia (ordre temporal), inductives o deductives.

Recursos

• Ús de paraules monosèmiques, tecnicismes i neologismes.
• Presència de l'indicatiu, tercera persona i oracions impersonals.
• Oracions atributives (ser, estar), enunciatives i connectors.

Text prescriptiu i instructiu

Prescriptiu: estableix ordres o regles de conducta per a les persones.

Instructiu: informa de com fer una tasca.

Coses en comú

• Propòsit comunicatiu: donar instruccions o ordres perquè el receptor les pugui dur a terme.
• Funció predominant: conativa (apel·lativa).

Característiques de l'instructiu

• Objectiu en el títol i en la presentació dels procediments: què cal seguir per aconseguir l'objectiu.
• Ordre lògic o cronològic de les instruccions.
• Informació clara, concisa i ordenada; verbs en imperatiu i perífrasis d'obligació.
• Lèxic precís i denotatiu; oracions breus i coordinades; ús de recursos tipogràfics.

Text periodístic

Gèneres periodístics amb funcions distintes:

• Informatius: objectius; notícia i, de vegades, entrevista.
• Híbrids: combinen informar i interpretar (crònica, reportatge).
• D'opinió: subjectius (editorial, article d'opinió, carta al director, crítica).

Notícia

Criteris i contingut: respon a les preguntes Qui, què, per què, quan, on i com.

Piràmide invertida: el titular dóna la informació més important i després es van afegint detalls.

Estructura

• Titular: informatiu.
• Entradeta: síntesi de la informació més rellevant.
• Cos: resta de la informació.
• Destacats: fragments en negreta per remarcar punts importants.

Registre: estàndard; comprensible per tothom, segueix la normativa i no és massa culte ni col·loquial.

Reportatge

Text periodístic que exposa fets investigats i analitzats; no és una notícia immediata d'actualitat.

Crònica

Informació sobre fets amb una visió personal del periodista que es troba al lloc dels fets; inclou valoracions personals (no és completament objectiva).

Text descriptiu

Definició: presenta característiques o qualitats d'una persona, objecte o espai. Primer es fa una observació i selecció dels aspectes més destacats; després es descriu en ordre i amb detall.

Classificació

• Descriptiu objectiu (científic): mostra la realitat amb precisió; lèxic denotatiu i ús de tecnicismes; funció referencial.
• Descriptiu subjectiu (literari): ús de lèxic connotatiu; funció emotiva o poètica.

Tipus

• Retrat: trets d'una persona.
• Propopografia: descripció centrada en l'aspecte físic.
• Etopeia: costums i caràcter.
• Topografia: descripció d'espais.
• Cronogràfica: presentació d'una època o període històric.
• Caricatura: exageració de trets físics per crítica o humor.
• Estàtica: reproducció de la realitat com una imatge.
• Dinàmica: descriu amb moviment.

Estructura i estil

• Estructura: tema (presenta l'element a descriure) i expansió (desenvolupament ordenat).
• Estil: lèxic relacionat amb els sentits (sensors), ús d'adjectius, complements nounals i adverbis de lloc; verbs d'estat (ser, tenir, presentar); recursos retòrics com metàfores i comparacions.