Varietats Lingüístiques i Normativa Fiscal

Les llengües canvien segons la ubicació i el temps. Varietats històriques (canvis que experimenta la llengua al llarg del temps). Variació diacrònica: diferents etapes de la llengua en la història. Variació sincrònica: variacions en un moment històric determinat i generacionals, diferències entre distintes generacions dins una mateixa època, joves i avis. Varietats geogràfiques o diatòpiques (dialectes) són formes d’una llengua en una determinada zona geogràfica. Parlants de diferents dialectes d’una llengua normalment s’entenen. Segons la fonètica, es poden dividir en 2: oriental (rossellonès, balear, alguerès, central) i occidental (valencià, nord-occidental) = delimiten les diferents àrees dialectals. S’estén a Espanya, Itàlia, Andorra i França. Classificar el dialecte català en constitutiu (evolucionat al territori on s’origina) i consecutiu (evolució de la llengua per expansió territorial). Varietats socials o diastràtiques (maneres de parlar característiques d’un grup social). Xava parlar de Barcelona que no domina la llengua catalana o Bleda, que és massa cursi i castellanitzat. Varietats funcionals o registres (variacions de la llengua que presenta un individu depenent de la situació comunicativa en què es troba), saber utilitzar registres en situacions adequades, determinats pel tema, nivell de formalitat, canal i intenció. Form/inform. Variacions comunes a totes les llengües i creen una llengua estàndard per facilitar la intercomunicació independentment del seu origen, amb normes pròpies, emprada per premsa/ràdio/tv/administració, ensenyada a escoles. No correspon a cap zona geogràfica ni substitueix cap dialecte. Sociolingüística: disciplina que estudia la relació que hi ha entre llengua i context social, s’ocupa de l'ús o no ús de la llengua, condicions de la seva existència. Àmbits d'ús consisteixen en diversos marcs socioculturals en què una llengua és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació; depenen de l'individu, tema, situació i intenció.

Normes d’ús: cada societat estableix varietats lingüístiques adequades per a cada àmbit d’ús. Exemple: als estrangers se’ls parla en castellà encara que saben català. Comunitat lingüística formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua que comparteixen regles pel seu ús correcte, comunitat més ben cohesionada, viuen en contacte directe, dins d'un estat conviuen diverses llengües. A Espanya, el 40% de les llengües són oficials. Llengües minoritàries criteri quantitatiu: el nombre de parlants. Posar-se d’acord a partir d’on es minoria o majoria. Només 15 o 20 són utilitzades per més de 50 milions de parlants i la majoria de llengües tenen un nombre reduït de parlants. Llengua minoritzada pateix la imposició d’una altra llengua, retrocés dels usos dins la pròpia comunitat, parlants obligats al bilingüisme unilateral, llengua pròpia insuficient per viure-hi. Bilingüisme individual -passiu -actiu -simètric -asimètric -instrumental -integratiu. Bilingüisme social el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d’una societat, conseqüència de guerres, situacions polítiques, econòmiques i socials. Bilingüisme territorial en un país trobem geogràficament ben delimitades diferents comunitats lingüístiques amb llengua pròpia. Bèlgica: nord holandès i sud francès. Diglòssia interna llengua emprada en funcions formals i estàndard de prestigi. Diglòssia externa situació informal. Conflicte lingüístic llengua forastera comença a ocupar àmbits d'ús d’una altra en territori propi, situació dinàmica i inestable. Desenllaç: desaparició de la llengua pròpia i substitució per la forastera = substitució lingüística -> 2 etapes: Procés de bilingüització, llarg i procés de monolingüització abandonament de la llengua dominada, problemes: -Autoodi (menyspreu) -Mitificació del bilingüisme (falsa creença, dominada redueix) -Creació dels prejudicis lingüístics (fàcil i difícil) -Bilingüisme unidireccional (dominant necessari).

Responsabilitat social de l'empresa:  l'empresa genera un cost social que afecta persones alienes, exemple: contaminació. RSC Integració voluntària de l'empresa a preocupacions socials i mediambientals amb interlocutors, afecta positivament els resultats. Balanç social: document voluntari que recull activitats socials. Ètica: prestigi, fidelitat, motivació, suport financer. Estrategies de creixement: Localització -demanda de mercat -mercat de treball -comunicació i transport -subministrament -cost de construcció i solar -legislació -inversió i finançament -aprovisionament de matèries primeres. Creixement intern increment de la capacitat productiva amb noves inversions (nou envàs) o diversificació de la producció (complementària).

IRPF tribut de caràcter personal i directe, grava la renda de persones físiques d'acord amb les circumstàncies personals, imposició progressiva. IS de caràcter directe, personal, grava la renda de societats amb un impost determinat per benefici d'un subjecte passiu de l'empresa. IAE (activitat econòmica) directe, recaptat per l'ajuntament. IVA (valor afegit) diferències entre el valor dels béns produïts i el cost de les matèries primeres utilitzades. Operacions: prestacions, importacions, adquisicions intracomunitàries. Impostos són la font d'ingressos de l'estat, basats en el principi d'equitat, són obligatoris i poden generar frau fiscal.

Legislació fiscal formada per la Llei General Tributària que estableix el marc legal per al desenvolupament dels tributs i normes. Dret fiscal necessitat de l'estat d'obtenir ingressos per cobrir despeses públiques. Tributs ingressos públics + impostos, obligatoris -Impostos exigits per l'administració pública sense destinació concreta -Taxes prestacions a ens públics en contraprestació d'un servei públic -Contribucions especials s'apliquen sobre el benefici d'obra pública o servei públic. Impost directe: IRPF, IAE, IS, IBI, IP. Indirecte: IVA (transaccions econòmiques) i impostos especials (introducció al territori, alcohol, tabac). Subjecte passiu ha de complir amb les prestacions. Contribuent és qui realment paga l'impost.