Varietats Lingüístiques, Modernisme i Conflicte a Aigües Encantades

Varietats Lingüístiques

3.1 Varietat diacrònica: evolució de la llengua al llarg del temps. Ex: entre avis i nets s’utilitzen diferents paraules.

3.2 Varietat diastràtica: afecta grups socials. Es parla de l’argot (manera de parlar d’un grup que t’identifica amb aquest). Ex: tecnolecte de la medicina → electrograma, catèter… tecnolecte de la cuina → al dente, tamisar…

3.3 Varietat diatòpica: depenent de la zona geogràfica. Es parla dels dialectes que poden ser consecutius (fruits d’una expansió) o constitutius (fruit de l’evolució d’una llengua al mateix territori).

Català oriental → Nord-occidental, Valencià

Català occidental → Balear, Rossellonès, Central, Alguerès

Balear: 1a persona del present d’indicatiu sense desinència (cant), lèxic propi (al·lot, aigo), article salat (sa, ses…), ieisme (cuerada), pronoms arcaics (qualque), pronom en forma plena davant del verb (se diu, me dic).

Valencià: 1a persona del present d’indicatiu acabat en e (cante), lèxic propi (morro, xiquet), 3 graus de demostratius (este, eixe, aquell), influència del castellà (tabaco), d intervocàlica desapareix (mostraor), pronom en forma plena davant del verb.

Rossellonès: 1a persona del present d’indicatiu acabat en i (canti), lèxic propi (eixuvint, minyó), ús de pas (negació), arcaismes (hom), pronom en forma plena davant del verb.

Nord-occidental: 1a persona del present d’indicatiu amb desinència e (cante), pronom lo/los.

El Modernisme

El modernisme és un moviment cultural que es va produir a Occident a finals del segle XIX i principis del segle XX, amb l'objectiu de trencar amb el passat i crear noves formes artístiques i materials.

En l'obra Aigües encantades, es pot observar el conflicte entre l'individu i la societat, que és un tema recurrent en el modernisme. La protagonista, Cecília, representa la lluita per la llibertat individual davant de la massa. A través d'aquest personatge, l'autor reflecteix l'esforç per desfer-se dels lligams tradicionals i buscar la llibertat.

A més, l'obra també fa ús d'elements simbòlics relacionats amb el modernisme, com ara l'aigua, l'ocell i la tempesta. Aquests elements simbolitzen la lluita entre la realitat opressora, representada per la societat cegada per la fe religiosa i la ignorància, i l'ideal de l'individu, basat en el coneixement científic i en la lluita per la supervivència.

Conflicte entre Cecília i el Mestre Vergés

Al final de Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter, Cecília i el mestre Vergés tenen punts de vista molt diferents sobre el canvi i la tradició. Cecília, la filla de la casa, vol avançar i ser lliure. Ella no creu en les supersticions ni en les normes antigues de la seva societat rural i religiosa. Busca una vida amb més oportunitats i menys restriccions, simbolitzant la rebel·lió contra les antigues tradicions.

D'altra banda, el mestre Vergés vol mantenir les tradicions i està en contra del canvi. Defensa les creences i costums locals perquè pensa que són importants per mantenir l'ordre i la cohesió social. Vergés veu el canvi com una amenaça per als valors del poble.

Aquests dos punts de vista reflecteixen el conflicte entre modernitat i tradició, un tema central a l'obra, i mostren que el canvi social és complicat i ple de tensions.

L'Estàndard Lingüístic

L'estàndard és la forma de la llengua que es considera correcta i adequada per a situacions formals. Es fa servir en l'educació, els mitjans de comunicació, documents oficials i llibres. L'estàndard es basa en una selecció de paraules i normes que es consideren les més apropiades, sovint associades amb una regió o grup social concret.

L'estàndard es relaciona amb altres maneres de parlar, com els dialectes regionals, el llenguatge col·loquial o els argots, de manera complementària i jeràrquica. Els dialectes i altres maneres de parlar poden tenir diferències en paraules, pronunciació i gramàtica. L'estàndard ofereix una forma comuna de parlar que facilita la comunicació entre persones de diferents regions i grups. Tot i així, els registres no estàndards mostren la riquesa cultural i identitària de la llengua i s'utilitzen en situacions més informals. Aquesta convivència enriqueix la llengua i permet que s'adapti contínuament a les necessitats comunicatives dels seus parlants.

El Registre Col·loquial

El registre col·loquial és la manera de parlar que fem servir en situacions informals i diàries. Aquest tipus de llenguatge és espontani i proper, amb expressions familiars, frases fetes i, de vegades, paraules o frases que no són correctes segons les normes de la llengua. És com parlem amb amics, família i persones conegudes en contextos relaxats.

El llenguatge col·loquial està molt relacionat amb altres formes de parlar, com l'estàndard i el formal. El registre estàndard s'utilitza en situacions formals, com l'educació, els mitjans de comunicació i els documents oficials, mentre que el col·loquial és més flexible i adaptatiu. Aquesta flexibilitat permet que el col·loquial expressi matisos i emocions que sovint no es troben en el llenguatge estàndard.

La Relació de Cecília amb els seus Pares

La relació de Cecília amb els seus pares en Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter és tensa i conflictiva. Cecília representa les idees de modernitat i progrés, mentre que els seus pares, especialment el seu pare, simbolitzen la tradició i la resistència al canvi.

El seu pare, l'alcalde del poble, és una figura autoritària que defensa les creences religioses i les normes tradicionals de la comunitat. Veu les aspiracions de Cecília com una amenaça a l'ordre establert i a l'honor familiar. Aquesta visió tradicional crea un fort desacord amb la seva filla, qui busca una vida més lliure i plena de noves oportunitats.

La seva mare, tot i ser més comprensiva, també està atrapada en les normes de la societat rural i té dificultats per entendre els desitjos de Cecília. Això fa que Cecília se senti incomprès i atrapada en un món que no accepta les seves ambicions.