Varietats lingüístiques i literatura catalana

Varietats lingüístiques: Diferents maneres d'usar la llengua

Varietats geogràfiques

Anomenades dialectes, són les maneres com es parla en zones diverses del territori. El català presenta dos grans àmbits dialectals, el català oriental i l'occidental.

Dialectes del català oriental

• Rossellonès o català septentrional, molt influenciat pel francès.
• El català central, Girona, Barcelona i part de Tarragona.
• Català insular o balear, Balears i les Pitiüses. Es divideix en els subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.
• L'alguerès, ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, influenciat pel sard i l'italià.

Dialectes del català occidental

• El català nord-occidental, tota la zona occidental de Catalunya i la Franja de Ponent (a l'Aragó). Quatre subdialectes: lleidatà, el pallarès, el ribagorçà i el tortosí.
• El valencià parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana. Tres subdialectes: valencià septentrional, valencià apitxat i el valencià meridional.

Literatura

La narrativa contemporània

La societat de l'època

A partir dels anys setanta del segle XX, una nova generació d'autors va irrompre en la literatura catalana, de manera visible sobretot en el camp de la narrativa. S'hi van mantenir velles tendències, com la novel·la realista o la novel·la d'aspecte psicològic, però alhora en van aparèixer de noves ja apuntades per escriptors de l'etapa anterior: el realisme fantàstic (Pere Calders) i les novel·les de gènere (novel·la negra, novel·la de ciència-ficció, novel·la eròtica, novel·la de terror...), que van portar la literatura catalana a una situació de normalitat.

Quim Monzó

Barcelona 1952. És, sobretot, un gran escriptor de contes. El recull Uf, va dir ell (1978) és ja punt de referència en la narrativa catalana. N'ha escrit d'altres, com ara Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara. Posteriorment va revisar la seva obra de narrativa curta en el llibre Vuitanta-sis contes. El 2007 va publicar el recull de contes Mil cretins. En la dècada dels vuitanta també va publicar algunes novel·les: Benzina i La magnitud de la tragèdia. Ara bé, on Quim Monzó ha destacat per damunt de tot és en el camp dels articles periodístics. Les narracions i els articles es caracteritzen per un fort sentit de l'humor i una visió desdramatitzada de la vida, i un estil cada cop més acurat i sobri.

Montserrat Roig

Va néixer a Barcelona el 1946, on va morir el 1991. La seva obra es pot dividir en dos grans apartats, la narrativa literària i la periodística. Pel que fa a la novel·lística, hi ha un grup d'obres que tenen com a protagonistes diverses dones d'una mateixa família petitburgesa de l'Eixample barceloní: Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta. En general, les seves novel·les són testimoni d'una visió femenina i feminista de la realitat que en aquell temps no era gaire corrent. Com a periodista, Montserrat Roig va col·laborar en diversos diaris, revistes i mitjans audiovisuals.

Jaume Cabré

Va néixer a Barcelona el 1947. La publicació de les primeres novel·les i, sobretot, l'elaboració de guions per a sèries i programes de televisió li van permetre professionalitzar-se com a escriptor. Tècnicament, algunes de les seves novel·les presenten una notable complexitat gràcies a l'alternança de l'estil directe i l'indirecte que proposa, a la presentació d'uns personatges molt elaborats, etc. Els temes són, entre d'altres, la lluita pel poder, l'odi, les passions amoroses, la por de la mort, la venjança, etc. Obres: L'ombra de l'eunuc.

Ferran Torrent

Fill de Sedaví (1951), a la comarca valenciana de l'Horta. Al principi, Ferran Torrent va escriure sobretot novel·la negra, d'intriga policíaca, ambientada en els anys setanta i vuitanta a la ciutat de València i a la comarca de l'Horta. Un negre amb saxo. Aquesta trajectòria va canviar de rumb amb Gràcies per la propina (1995) i La mirada del tafur (1997), en què ens presenta una autobiografia de mirada tendra i un xic malencònica sobre els seus anys d'adolescència i de joventut, és a dir, sobre la València dels anys seixanta i setanta.

Tipus d'oracions adverbials i connectors

• Temporal (Funció CC temps): quan
• Locativa (CC Lloc): on
• Modal (CC de Manera): com
• Comparativa o quantitativa (CC Quantitat): tan(t) ... com / més ... que / menys... que
• Causal (CC Causa): perquè, ja que
• Final (CC Finalitat): perquè, a fi de / que
• Condicional (CC Condició): si
• Consecutiva (CC Conseqüència): de manera que
• Concessiva (CC Concessió): encara que

Literatura

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor

Amb l'estrena, el 1970, d'El retaule del flautista, es va iniciar una nova etapa del teatre català amb l'aplicació d'unes tècniques força revolucionàries en l'escena del país: l'estructura narrativa de l'obra, la incorporació de cançons al text, la tècnica del retaule, la comunicació de l'actor amb el públic per tal d'explicar el personatge que interpreta, la forta càrrega ideològica del text, etc. L'obra, que va tenir una gran acceptació, se situa en una ciutat medieval, on les classes socials queden ben delimitades, i denuncia la corrupció política municipal i les estretes relacions entre l'Església i l'exèrcit, circumstàncies molt pròpies de la dictadura que tenallava el país en aquell període.

Josep M. Benet i Jornet

Va néixer a Barcelona el 1940. La producció primerenca de Benet i Jornet es caracteritza per una preocupació per la realitat que l'envolta.