Varietats Lingüístiques, Dialectes i Expressions Catalanes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,96 KB
Varietats Lingüístiques
Les llengües presenten diferents formes de manifestar-se segons diversos factors. Aquestes formes s'anomenen varietats lingüístiques.
Varietats històriques (diacròniques)
Estan relacionades amb el temps i posen de manifest que les llengües evolucionen i canvien al llarg dels anys.
Varietats geogràfiques (dialectals)
Depenen de l’origen geogràfic dels parlants.
Varietats socials (diastràtiques)
S’originen en funció dels grups d’edat o gènere, del nivell social o cultural dels parlants.
L’Argot
Pot referir-se al parlar privat de certs grups socials.
Varietats funcionals o estilístiques (registres)
Anomenades registres, depenen del context comunicatiu en què s’utilitza la llengua.
Registres Formals
Són més propis de la llengua escrita o d’una comunicació oral seriosa i planificada.
- Cientificotècnic: Serveix per tractar d’alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal.
- Literari: Busca potenciar la bellesa i l’expressivitat del llenguatge.
- Estàndard: És una varietat neutra, és a dir, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal. S’utilitza en els mitjans de comunicació.
- Juridicoadministratiu
Registres Informals
Són més propis de situacions orals i quotidianes, com ara el tracte amb familiars, amics, etc.
- Col·loquial: Poc elaborat i espontani, es caracteritza per un vocabulari poc precís, sintaxi simple i frases inacabades.
- Vulgar: Fa servir paraules i expressions considerades renecs. Sovint tracta de temes considerats tabú, com ara el sexe.
Els Dialectes del Català
Bloc Dialectal Oriental
- Rossellonès: Característiques: cant-í, article lo.
- Central: Característiques: cant-u, article el/la.
- Subdialectes/parlars: Salat, Xipella, Barceloní, Tarragoní.
- Balear: Característiques: cant, vocal neutra, articles es, sa, ets.
- Subdialectes: Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.
- Alguerès: Característiques: cant.
Trets fonètics generals del bloc oriental:
- Neutralització de /a/ i /e/ àtones en [ə] (ex: taulada → t[ə]ulada).
- Neutralització de /o/ i /u/ àtones en [u] (ex: pontet → p[u]ntet).
Bloc Dialectal Occidental
- Nord-Occidental: Característiques: forma verbal canto (1a pers. sing. pres. ind.), article lo, presència de la desinència -e en la 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs.
- Subdialectes/parlars: Pallarès, Ribagorçà, Lleidatà, Tortosí.
- Valencià: Característiques: forma verbal cante (1a pers. sing. pres. ind.), caiguda de la /d/ intervocàlica, pronunciació de la /r/ final (en infinitius).
- Subdialectes/parlars: Septentrional, Apitxat, Meridional.
Trets fonètics generals del bloc occidental:
- Diferenciació de /a/ i /e/ àtones (ex: taulada → t[a]ulada).
- Diferenciació de /o/ i /u/ àtones (ex: pontet → p[o]ntet).
Expressions Fixades i Formes Abreviades
Locucions
Estan constituïdes per un sintagma que funciona com una unitat lèxica amb significat propi (ex: això rai!).
Frases Fetes
Estan formades per una estructura oracional fixa amb un significat figurat, no literal (ex: pagar els plats trencats).
Refranys
Són un tipus de frase feta que conté una sentència, un consell o una moralitat (ex: Quan se’n va el diner, molts amics el segueixen).
Formes Abreviades
Són mots o grups de mots que es representen de forma escurçada.
- Abreviatures: Són representacions de mots o expressions mitjançant alguna o algunes de les seves lletres. S’escriuen amb un punt final (ex: Sr. → senyor).
- Sigles: Són formades per les lletres inicials d'un conjunt de paraules (ex: EUA → Estats Units d’Amèrica).
- Acrònims: Són similars a les sigles, però es formen combinant parts de paraules i es pronuncien com una paraula nova. Sovint inclouen més lletres que les inicials, incloent-hi vocals, per facilitar-ne la lectura (ex: MACBA → Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
- Símbols: Són abreviacions de caràcter científic o tècnic, reconegudes internacionalment, que s'escriuen sense punt final (ex: $ → dòlar).