Varietats Lingüístiques, Dialectes i Expressions Catalanes

Varietats Lingüístiques

Les llengües presenten diferents formes de manifestar-se segons diversos factors. Aquestes formes s'anomenen varietats lingüístiques.

Varietats històriques (diacròniques)

Estan relacionades amb el temps i posen de manifest que les llengües evolucionen i canvien al llarg dels anys.

Varietats geogràfiques (dialectals)

Depenen de l’origen geogràfic dels parlants.

Varietats socials (diastràtiques)

S’originen en funció dels grups d’edat o gènere, del nivell social o cultural dels parlants.

L’Argot

Pot referir-se al parlar privat de certs grups socials.

Varietats funcionals o estilístiques (registres)

Anomenades registres, depenen del context comunicatiu en què s’utilitza la llengua.

Registres Formals

Són més propis de la llengua escrita o d’una comunicació oral seriosa i planificada.

• Cientificotècnic: Serveix per tractar d’alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal.
• Literari: Busca potenciar la bellesa i l’expressivitat del llenguatge.
• Estàndard: És una varietat neutra, és a dir, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal. S’utilitza en els mitjans de comunicació.
• Juridicoadministratiu

Registres Informals

Són més propis de situacions orals i quotidianes, com ara el tracte amb familiars, amics, etc.

• Col·loquial: Poc elaborat i espontani, es caracteritza per un vocabulari poc precís, sintaxi simple i frases inacabades.
• Vulgar: Fa servir paraules i expressions considerades renecs. Sovint tracta de temes considerats tabú, com ara el sexe.

Els Dialectes del Català

Bloc Dialectal Oriental

• Rossellonès: Característiques: cant-í, article lo.
• Central: Característiques: cant-u, article el/la.
  • Subdialectes/parlars: Salat, Xipella, Barceloní, Tarragoní.
• Balear: Característiques: cant, vocal neutra, articles es, sa, ets.
  • Subdialectes: Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.
• Alguerès: Característiques: cant.

Trets fonètics generals del bloc oriental:

• Neutralització de /a/ i /e/ àtones en [ə] (ex: taulada → t[ə]ulada).
• Neutralització de /o/ i /u/ àtones en [u] (ex: pontet → p[u]ntet).

Bloc Dialectal Occidental

• Nord-Occidental: Característiques: forma verbal canto (1a pers. sing. pres. ind.), article lo, presència de la desinència -e en la 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs.
  • Subdialectes/parlars: Pallarès, Ribagorçà, Lleidatà, Tortosí.
• Valencià: Característiques: forma verbal cante (1a pers. sing. pres. ind.), caiguda de la /d/ intervocàlica, pronunciació de la /r/ final (en infinitius).
  • Subdialectes/parlars: Septentrional, Apitxat, Meridional.

Trets fonètics generals del bloc occidental:

• Diferenciació de /a/ i /e/ àtones (ex: taulada → t[a]ulada).
• Diferenciació de /o/ i /u/ àtones (ex: pontet → p[o]ntet).

Expressions Fixades i Formes Abreviades

Locucions

Estan constituïdes per un sintagma que funciona com una unitat lèxica amb significat propi (ex: això rai!).

Frases Fetes

Estan formades per una estructura oracional fixa amb un significat figurat, no literal (ex: pagar els plats trencats).

Refranys

Són un tipus de frase feta que conté una sentència, un consell o una moralitat (ex: Quan se’n va el diner, molts amics el segueixen).

Formes Abreviades

Són mots o grups de mots que es representen de forma escurçada.

• Abreviatures: Són representacions de mots o expressions mitjançant alguna o algunes de les seves lletres. S’escriuen amb un punt final (ex: Sr. → senyor).
• Sigles: Són formades per les lletres inicials d'un conjunt de paraules (ex: EUA → Estats Units d’Amèrica).
• Acrònims: Són similars a les sigles, però es formen combinant parts de paraules i es pronuncien com una paraula nova. Sovint inclouen més lletres que les inicials, incloent-hi vocals, per facilitar-ne la lectura (ex: MACBA → Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
• Símbols: Són abreviacions de caràcter científic o tècnic, reconegudes internacionalment, que s'escriuen sense punt final (ex: $ → dòlar).