Varietats Lingüístiques del Català: Guia Essencial i Normalització

Idiolecte: La Varietat Individual de la Llengua

Una llengua és un codi format per un conjunt de recursos verbals. Hi ha tantes maneres d'usar una llengua com parlants té, i aquestes variables de caràcter individual s'anomenen idiolectes.

Dialecte: Varietats Col·lectives i Regionals

Els membres d'una comunitat lingüística formen diferents grups més o menys homogenis en funció de l'origen geogràfic, sociocultural o l'etapa històrica en què van conviure. Els membres de cada grup, per diferents factors, comparteixen uns trets comuns i similituds d'usos lingüístics, creant varietats col·lectives que inclouen les característiques idiolectals dels seus membres. Aquesta varietat col·lectiva s'anomena dialecte.

Registres Lingüístics: Ús Segons la Situació

L'ús de la llengua està condicionat per la situació comunicativa. Els factors que influeixen en el registre són:

• Participants: Emissor i receptor.
• Relació: Grau de formalitat entre els participants.
• Objectiu de la comunicació: El tema tractat.
• Propòsit: Entretenir, informar, persuadir, etc.
• Context: On i com es realitza la comunicació.

La Varietat Estàndard: Norma i Referència

La varietat lingüística anomenada estàndard és una supervarietat que té quatre funcions bàsiques:

• És una varietat supradialectal acceptada per tothom com a norma general i model de referència.
• Garanteix la intercomunicació entre els parlants.
• Promou la noció de llengua unitària.
• Potencia la lleialtat lingüística i assegura la transmissió de la llengua a noves generacions.

Dialectes del Català: Occidental i Oriental

El català es divideix en dos grans blocs dialectals:

Català Occidental

Inclou dos dialectes principals:

• Nord-occidental: Parlat a Andorra, Lleida, la Franja de Ponent i les comarques del sud-oest de Tarragona.
• Valencià: Parlat a les comarques del País Valencià.

Català Oriental

Inclou quatre dialectes principals:

• Septentrional o Rossellonès: Parlat a la Catalunya Nord.
• Central: Parlat a les comarques de Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona.
• Balear: Parlat a les Illes Balears i les Pitiüses.
• Alguerès: Parlat a l'Alguer.

La Llengua Materna o Primera Llengua

És aquella que l'individu aprèn durant la infantesa gràcies als contactes amb els progenitors o adults del seu entorn.

La Llengua Territorial o Llengua Pròpia

Ens referim a la llengua històrica parlada per la immensa majoria d'habitants establerts en un territori durant un període de temps llarg.

Llengües Sobrevigudes i Substitutòries

Factors històrics poden provocar la substitució parcial o total d'una llengua en diversos àmbits d'ús. Els més freqüents són:

• Llengües estatals: La imposició d'aquestes per decrets i lleis, com el castellà sobre el català en el seu territori, oficialitzant-la. Això ha arribat a substituir el català en molts àmbits públics, sobretot en l'administratiu i l'educatiu.
• La immigració: Pot fer canviar la fisonomia lingüística d'un territori.

Substitució i Normalització Lingüística del Català

L'ús social del català va retrocedir de manera molt important en termes de percentatges a la dècada de 1960. A més, els nous canals de comunicació implantats durant la dictadura franquista es van utilitzar només en llengua castellana com a sistema de comunicació habitual, deixant al català tan sols un espai residual (per exemple, en l'àmbit cinematogràfic).

Aquesta era una situació pròpia d'una llengua minoritzada i en vies de substitució. Per això, el 1976 es van impulsar diversos projectes per a la normalització del català i la preservació del seu ús social, incloent-hi:

• L'aprenentatge de la llengua catalana a tota la població.
• La immersió lingüística a l'escola.
• Cursos per a adults.
• La important tasca dels àmbits públics com la ràdio, la televisió, internet, les llibreries i les administracions.