Varietats Lingüístiques del Català: Dialectes, Registres i Usos

Varietats Lingüístiques del Català

La llengua no és uniforme i experimenta nombroses modificacions en funció de l'època (varietats històriques), de l'origen geogràfic (varietats dialectals), del grup social (varietats socials) i del context en què s'utilitza (varietats funcionals o registres).

Les varietats lingüístiques es poden classificar en:

• Històriques o generacionals: Relacionades amb el temps, posen de manifest la llengua que es parla en cada època i generació.
• Geogràfiques o dialectals: Depenen de l'origen geogràfic dels parlants.
• Socials: S'originen en funció dels grups d'edat o de gènere, del nivell social o cultural, o de la professió.
• Funcionals o estilístiques (registres): Depenen del context en què s'utilitzi la llengua. Presenten una gradació en funció del tema, del canal utilitzat, de la intenció i del grau de formalitat.

Varietats Geogràfiques

Anomenades dialectes, són les maneres com es parla en zones diverses del territori, amb el mateix codi, però amb paraules diferents. El català presenta dos grans àmbits dialectals: el català oriental i l'occidental, que inclouen parlars diversos. Aquesta divisió es basa en el mode de pronunciar determinades vocals.

Dialectes del Català

• El rossellonès o català septentrional: Parlat a Catalunya del Nord i que està molt influenciat pel francès.
• Català central: És el dialecte amb més parlants del domini lingüístic (per exemple, a Girona).
• Català insular o balear: Parlat a les Illes Balears i les Pitiüses (mallorquí, menorquí).
• L'alguerès: Parlat a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
• Català nord-occidental: Estès per la zona occidental de Catalunya i la Franja de Ponent d'Aragó (lleidatà, pallarès).
• Valencià: Parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana, es divideix en tres subdialectes: valencià septentrional, apitxat i meridional.

Varietats Històriques

Estan relacionades amb el temps, i posen en evidència que les llengües evolucionen i es modifiquen amb el pas dels anys.

Varietats Socials

Estan en funció de l'edat, el gènere, el nivell social o cultural i la professió. La varietat social es manifesta en l'ús de paraules i expressions diferents. Es fa servir el terme argot per referir-se al parlar privat de certs grups socials, que en gran part resulta desconegut per a la resta de parlants. Es redueix a un vocabulari específic i familiar.

Varietats Funcionals o Estilístiques

Anomenades també registres, depenen del context en què s'utilitza la llengua. Presenten una gradació en funció del tema del qual es parli, del canal emprat a l'hora de transmetre el missatge, de la intenció i del grau de formalitat.

Registres Formals

Són més propis de la llengua escrita o d'una comunicació oral seriosa i distant. Els més usuals són:

• Cientificotècnic: Serveix per tractar d'alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal. Utilitza vocabulari precís amb tecnicismes, fórmules i símbols.
• Literari: Té un propòsit artístic: potenciar la bellesa i l'expressivitat del llenguatge mitjançant recursos estilístics.
• Estàndard: És una varietat neutra de la llengua, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal, que fa servir paraules i construccions comunes a la majoria de parlants.

Registres Informals

• Col·loquial: Poc precís, vocabulari genèric, sintaxi simple, construccions inacabades o defectuoses. Presenta gran riquesa expressiva.
• Vulgar: Fa servir paraules i expressions considerades ordinàries o malsonants.