Varietats Dialectals i Moviments Literaris del Català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,02 KB

Varietats Oriental i Occidental

La llengua catalana està dividida en dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental, al qual pertany el valencià.

Varietat Occidental

  • Diferencia les vocals a i e àtones: pare, cases.
  • Manté les o àtones: tornare, conill.
  • Primera persona del present d'indicatiu de la primera conjugació: cante, canto.
  • Plurals amb -ens: hoemens, jovens.
  • Lèxic: espill, xic, eixir, roig, corder...

Varietat Oriental

  • Pronuncia igual les vocals a i e àtones.
  • Tanca les o àtones en u.
  • Primera persona del present d'indicatiu de la primera conjugació: canto, cant.
  • Plurals com: homes, joves.
  • Lèxic: mirall, noi, sortir, vermell, xai...

El Noucentisme

Va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicia amb la creació de Solidaritat Catalana el 1906 i finalitza amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. Defensa un retorn al classicisme, amb la recuperació de valors com l'ordre, la mesura i la raó.

La poesia va ser el gènere més conreat perquè permetia un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, s'acostava més a l'ideari estètic i de fixació lingüística que defensaven els noucentristes. Destaquen: Carles Riba amb Estances, Elegies de Bierville, Savatge cor...

L'Avantguardisme

Fou un moviment que afavorí la ruptura amb la tradició i amb tot allò establert. Hi destaquen els poetes Joan Salvat-Papasseit. Algunes de les característiques de la poesia avantguardista són:

  • L'ús de versos de mètrica i rima lliures.
  • L'ús renovador de la metàfora.
  • La introducció del lèxic futurista.

El Valencià

És una varietat dialectal que pertany al bloc occidental de l'idioma català. El valencià té aquestes característiques principals:

Característiques Principals

  • Pronunciació de la r final: començar.
  • Terminació en -e per a la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: comence, torne.
  • Desinència en -ara, -era i -ira per a l'imperfet de subjuntiu: comprara, tornara.
  • Ús freqüent del passat simple: cantí, cantares.
  • Emmudiment de la -d- entre vocals en els sufixos -ada i -ador: planta (plantada), llauraor (llaurador).
  • Els demostratius, els pronoms neutres i els adverbis presenten les formes orals següents: eixe, aquell, açò, ahí.

A les característiques anteriors, s'hi afegeixen aquestes que es donen en els tres subdialectes:

Subdialectes del Valencià

  • Valencià septentrional: Es parla a les comarques de l'Alt i el Baix Maestrat, els Ports, l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Es confonen la b i la v, no es pronuncia la r final.
  • Apitxat: Es parla a les comarques centrals: l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i alguns pobles de la Ribera. Pronunciació de la s sonora i de g, j, tg, tj.
  • Valencià meridional: Limita al nord amb l'apitxat i al sud i a l'oest amb el castellà. Pràcticament no pronuncia la d entre vocals i en alguns pobles tampoc la r final.

Entradas relacionadas: