Varietats del català i valencià

Rossellonès

Fonètica

Vocalisme: Sistema vocàlic de cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u] / Sistema àton de tres vocals: [ə], [i], [u] / Tancament de la o tònica en [u] > flor: fl[ú]

Consonantisme: Articulació uvular [r] > influència francesa [fgansuá] / Conservació dels grups romànics N’R i L’R (molre, tenre > cau la d) / Alguns oficis acabats amb –aire / Caiguda de la x a final de paraula (peix > pei)

Morfologia i sintaxi

• Article: alternança de lo/los i el/els | canvis de gènere (el sang, la fred)
• Possessiu: ús freqüent del possessiu llur (molts posseïdors)
• Verb: desinència -i (jo canti) | variants en la conjugació del verb ser
• Pronom: anteposició de les formes dels pronoms febles a infinitiu, gerundi o imperatiu (per te donar) / Sintaxi: negació > pas (vindré pas demà) / Gal·licismes

Català central

Fonètica

Vocalisme: Sistema vocal tònic: 7 vocals / Sistema vocàlic àton: 3 vocals: [ə], [i], [u]

• Consonantisme: Emmudiment de les oclusives agrupades a final de paraula > molt > mo[l] / Iodització (berguedà) > palla/paia | ull/ui

Morfologia i sintaxi: Verb:

desinència -o pronunciat [u] ( jo cant[u]) /Pronoms personals abans del verb (em sento)

• Subdialectes del català central

Salat (Cadaqués, Begur, Tossa, Lloret) à Article salat (es, sa, ses)

Xipella (Alt Urgell, Conca de Barberà) à E tònica passa a [i] (lis vaquis)

Barceloní (bleda, xava)

§-a → [a] gran obertura de la a

§Ensordiment [dʒ] en [tʃ] i [ʒ] en [s]

§Castellanismes

Tarragoní (Alt camp, Baix Camp) à Diferenciació entre v/b en el so

Balear

Caracteritzat per isolament geogràfic i arcaismes

Fonètica

Vocalisme: [ə] en posició tònica (sistema vocàlic tònic > 7 vocals) / Neutralització [a], [e] [ɛ] i o/u en u / Reducció dels grups -qua -gua en posició final (aigua > aigo)

Consonantisme: Iodització de [ʎ] en [j] (ll > i) / Emmudiment de [r] en posició final (mar > ma) / Caiguda [z] intervocàlica (camisa > camia) / Articulació no palatal del grup -tll (espatla) / Distinció entre [v] labiodental i [b] bilabial

Morfologia i sintaxi:

article salat | verb amb desinència 0 (jo pens, jo obr) | pronoms personals febles davant verb (te menges) | La te donaré (<->) | emmudiment r final

Subdialectes del balear

Mallorquí : Diferenciació o/u àtones (no neutralitzen la o) / Caiguda de la [ə] en mots esdrúixols acabats en -ia (història > històri)

Menorquí: Caiguda ionització (fua enlloc de fulla)

Eivissenc: Pèrdua dental en –nt i –lt (al enlloc d’alt) / Plurals antics (-ns) > hòmens

Alguerès

Fonètica: Sistema àton → 3 vocals ([a], [i], [u]) / Conversió de consonants /d/ i /l/ en -r ( meló > meró)/ Conversió de [r] en posició implosiva seguida de consonant en [l] (gelmà)

Morfologia i sintaxi: Verb amb desinència 0 (jo cant, jo muir) / Ús de la forma -eva, -iva en imperfet indicatiu (feia > feieva)

Nord-occidental

Fonètica

• Vocalisme : Vocalisme tònic → 7 vocals / Vocalisme àton → 5 vocals (zona lleidatà s’amplia a 6)/ Diftongació de la o- inicial en un au (oliva > auliva)
• Consonantisme: Manca absoluta de iodització / Articulació d’una [ј] semivocal davant d’un so palatal fricatiu sord [ʃ] > caixa > la i es pronuncia / Africació de les palatals fricatives en posició inicial (xic > txic) /Palatalització del grup in = ny (feina → fenya)

Morfologia i sintaxi:

ús de formes arcaiques d’article (lo/los) | formes plenes dels pronoms personals febles davant dels verbs (mos diu)

Verb: desinència o (jo canto) | ús de les formes –ix- -ixen –isca (servix)

Subdialectes del nord-occidental

Pallarès: aguestos, aguesta, aguestos, aguests | -eva, -iva

Ribagorçà: pl, cl > pll, cll (plorar > pllorar)

Lleidatà: [ɛ] substitueix a [a] en posició inicial (Lleida, Lleide)

Tortosí: parlar de transició amb el valencià | o > au | este, eixe, aquell | -nv a –v (conveni)

Valencià

Fonètica

• Vocalisme: Sistema vocàlic tònic→ 7 vocals / Sistema vocàlic àton → 5 vocals
• Consonantisme: Pronunciació -r final / Articulació oclusives agrupades a final de paraula (mol[t])/ Diferenciació v/b en pronunciació / Caiguda d’intervocàliques > vesprada/vespraà

Morfologia i sintaxi:

article à el, els, la, les | possessiu: meua, teua, seua | formes específiques de numeral (uit, dèsset...) | pronoms segueixen formes medievals (li’l furtaré)

• Verb: desinència –e (jo cante) |

Subdialectes del valencià

Septentrional: desinència –e o –o | s -> [s com x] (simple > ximple) | [dʒ] > [ʒ] (viatge > viage) | influència article salat

Central o apitxat: ensordiment sons africat; [dz] a [tʃ] (jove -> xove) | confusió b/v

Meridional: caiguda [d] intervocàlica (ajuda > ajua, seda > sea) | diftong ou > au (moure > maure)