Varietats del català: dialectes geogràfics, socials i funcionals

Varietats geogràfiques

Varietats geogràfiques: dialectes; són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

Varietats socials

Varietats socials: grups socials que adapten la llengua general a la seva manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional o professional.

Varietats funcionals

Varietats funcionals: reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat que cada context requereix.

Dialectes occidentals

Dialectes occ. (Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d'Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d'Andorra).

Nord-occidental

(oest i sud de Catalunya, Andorra i la Franja d'Aragó)

• Fonètica: e àtona inicial de mots que comencen per en- o es- com una a (ex.: estalviar).
• Morfologia: primera persona del singular del present d'indicatiu que es pronuncia amb -o (ex.: canto, dormo).
• Lèxic: mots específics: canella (aixeta), maçana (poma).

Valencià

• Fonètica i morfologia: pronunciació de la -r final i de consonants com -nt, -lt, -ng; la terminació de la 1a pers. sing. del present d'indicatiu en -e (ex.: cante, dorm).
• Verbal: ús de les terminacions en -ara, -era, -ira del pretèrit imperfet de subjuntiu (ex.: cantara, perdera).
• Lèxic i formes: formes i mots: ací, açò; àuia (aigua); vesprada (tarda); ús dels possessius meua, teua.

Dialectes orientals

Rosellonès

(nord-català influït per l'occità i el francès)

• No distinció de e i o obertes i tancades en posició tònica.
• Tancament de la o tònica en -u (ex.: miyuna, cançú).
• Terminació i de la 1a persona del sing. del present d'indicatiu (ex.: canti, dormi).

Central

(meitat oriental del Principat de Catalunya)

• Pronunciació amb e oberta en vocals tòniques que a l'occidental són tancades.
• Term. -u de la 1a pers. del sing. del pres. ind. (ex.: dormo : dormu).
• Lèxic: mots específics com escombra (granera), joguina (joguet).

Balear

• Desplaçament de l'accent cap al pronom feble.
• Terminacions -am i -au (ex.: cantam, cantau).
• Article salat: es, sa, ses.
• Article personalitzat: en Tomeu, na Tomasa.

Alguerès

(regnat de Pere III el Cerimoniós al s. XIV)

• Canvis entre r, l, d (ex.: polta per porta, vira per vida).
• Formes verbals: cant, dorm.
• Arcaïsmes: llong / llarg.
• Mots adaptats al sard: molendo / ase.
• Italianismes: fatxa (cara).

Altres varietats socials i estilístiques

Varietats castellanitzants (Xava)

(àrea metropolitana, s. XX): caracteritzada per simplificació fonètica i influència del castellà.

• Obertura vocal neutra (ex.: mara per mare).
• Exemples: besós per besòs, metxe per metge.
• Pronunciacions i grafies influïdes pel castellà (ex.: iavors).

Pijo

Segona meitat del s. XX: classes altes castellanitzades que alternen català i castellà o incorporen mots d'altres llengües (ex.: merci, people, family).

Parla amb infants

• Vocables específics: tete, germa, titi, ocell, txitxa, carn.
• Abús de diminutius, construccions en 3a persona, entonació enfàtica.

Llenguatge juvenil

Varietat rica i creativa amb vocabulari específic (ex.: insti, profe).

Argot

Variant utilitzada per grups socials restringits o en activitats concretes.

Murrialler → grups marginals (exemples d'argot i usos específics).

Varietats funcionals: elements clau

• Tema: àmbit al qual fa referència el text (general, especialitzat).
• Canal: transmissió oral o escrita.
• Relació emissor i receptor: grau de formalitat.
• Intenció: propòsit comunicatiu.
• Tipus de text triat en cada situació: adequació al gènere i al registre.

Nota: s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'han ajustat majúscules i minúscules i s'han afegit marcatges (negreta, cursiva, llistes) per facilitar la lectura i l'ús didàctic del contingut, mantenint tot el material original i els exemples citats.