Varietat diafasica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
La normalització lingüística consisteix a fer normal l'ús d'una llengua en el territori que li és propi. La llengua està present en tots els àmbits d'ús. Per a aconseguir això, s'ha de passar per un procés d'estandardització perquè tota llengua necessita d'un estàndard, és a dir, d'una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.
La normativització lingüística fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estigui normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.
A la llengua catalana aquest procés va estar impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932. Açò va permetre l'establiment d'una normativa unitària.
Procés substitució lingüística: FASE 1: Una comunitat és homogèniament monolingüe en la seva llengua pròpia (L1), la qual cobreix totes les funcions i àmbit d'ús de la comunitat. FASE 2: Un nombre creixent de parlant de L1 es torna bilingüe en una llengua forana L2. L1 perd àmbit d'ÚS. Fase 3: abandonament absolut de L1. Per aturar la substitució lingüística cal dur a terme actuacions de caràcter polític i social. Normalització: Normativització i estandardització de la llengua, recuperació d'àmbit ús i recuperació prestigi
La normativització lingüística fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estigui normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.
A la llengua catalana aquest procés va estar impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932. Açò va permetre l'establiment d'una normativa unitària.
Procés substitució lingüística: FASE 1: Una comunitat és homogèniament monolingüe en la seva llengua pròpia (L1), la qual cobreix totes les funcions i àmbit d'ús de la comunitat. FASE 2: Un nombre creixent de parlant de L1 es torna bilingüe en una llengua forana L2. L1 perd àmbit d'ÚS. Fase 3: abandonament absolut de L1. Per aturar la substitució lingüística cal dur a terme actuacions de caràcter polític i social. Normalització: Normativització i estandardització de la llengua, recuperació d'àmbit ús i recuperació prestigi