Variants del Pensament i l'Art del Segle XVIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,2 KB
Corrents Filosòfiques
Racionalisme
El racionalisme, corrent dominant del segle XVIII, afirmava que la raó és l'única via per comprendre la realitat, considerant els sentits enganyosos. René Descartes, filòsof racionalista francès i figura clau de la revolució científica, qüestionava la validesa del coneixement.
Empirisme
L'empirisme, oposat al racionalisme, explorava l'origen i els límits del coneixement, basant-lo en l'experiència. John Locke, filòsof empirista anglès, defensava una epistemologia sensualista, on el coneixement deriva de les observacions sensorials, rebutjant la veritat absoluta. Per a Locke, el coneixement només reflecteix les relacions entre els fets, el "com" i no el "perquè".
Romanticisme
El romanticisme va sorgir com a reacció al racionalisme i al neoclassicisme, emfasitzant els sentiments i trencant amb la tradició, l'ordre i la jerarquia. Friedrich Schelling, filòsof romàntic alemany i exponent de l'idealisme, atorgava gran importància a la ment en la percepció del món.
Influència en l'Art i l'Arquitectura
Convenció i Racionalisme Francès
La moral convencional, basada en els costums, influïa en l'arquitectura, promovent la continuïtat amb el passat. En el racionalisme francès, alguns seguien estrictament la convenció, imitant l'arquitectura grecoromana, mentre que altres, més progressistes, la reinterpretaven des d'una perspectiva contemporània.
Empirisme Anglès
Els empiristes anglesos qüestionaven la lògica universal, destacant la individualitat del pensament. Prioritzaven els sentits sobre la raó, considerant la percepció sensorial com a base del coneixement. Aquesta visió es reflectia en l'arquitectura i els jardins anglesos, com la Red House, que buscaven generar interès sensorial i emocions a través d'estímuls.
Romanticisme
El romanticisme, moviment originat a Alemanya com a resposta al racionalisme i al neoclassicisme, defensava el coneixement de si mateix a través de l'experiència i les emocions. L'arquitectura de Étienne-Louis Boullée, com la Biblioteca Nacional, exemplifica aquesta corrent amb els seus jocs de llum, escales i l'ordre clàssic, evocant el pas del temps.
Origen i Progrés
El concepte d'origen es reflectia en la voluntat de mantenir la tradició grecoromana, defensada pels conservadors. Els progressistes, en canvi, buscaven incorporar noves idees a les formes clàssiques, adaptant-les al present.
Mètode Durand
El mètode Durand buscava la simplicitat en l'arquitectura, basant-se en elements com punts (pilars) i línies (murs). La combinació de mòduls mitjançant la repetició i la simetria generava el parti. Aquest mètode, que incorporava la industrialització per a l'optimització de recursos, va influir significativament en l'arquitectura de l'època.
Neoclassicisme i Ideologies Polítiques
El neoclassicisme d'arrel grega s'associava a les ideologies republicanes, mentre que el d'arrel romana s'identificava amb els ideals imperialistes. Curiosament, els alemanys, tot i ser un imperi, adoptaven l'estil grec, considerant-se descendents dels grecs i la raça ària.