Variacions de la vegetació en funció del clima

El doc. q analitzare és una(), representació gràfica d ses variacions d sa vegetació en funció d ses condicions climàtiques. Ses variacions poden ser a la latitud o a l’altitud. Sa representació se realitza a partir d’un triangle que esquematitza una muntanya. a sa clisèrie s’altura ds terreny s’indica a s'eix l’esquerra des gràfic. Ses formacions vegetals es representen en tires de diferents colors i amb símbols diferents x les espècies que dominen en cada estatge de vegetació. Els símbol, casa simbol és diferent ja q hi ha un per cada espècie que domina sa vegetació de cada lloc.//Ladistribucióvegetal és:() Ses causes d l’escalonament són les variacions climàtiques ocasionades pel progressiu increment de l’altura. Les temperatures disminueixen una mitjana de 6º per cada 1,000 m. d’ascens i les precipitacions s’incrementen pel refredament de l’aire. És així com produeix un escalonament climàtic des de la base de la muntanya al cim i, en conseqüència, es produeix un escalonament de la vegetació. El nombre d’estatges de vegetació depèn sa altitud de la muntanya.//Un altre element explicatiu de la variació de les formacions vegetals és l’orientació a la posició de sobrevent o sotavent pel vent dominant, que determina diferències en les precipitacions (els vessants de sobrevent són més humits que els de sotavent). També les poden causar laseva posició en la vessant de la solana o l’obaga(les solanes són més clares i seques que les obagues). //Altres factors que poden influir-hi són les alteracions locals en les condicions naturals (situació d’abric, canvi del sòl) o alteracions causades per l’ésser humà en aquest cas: () És dificil valorar a partir de la clisèrie el primer aspecte però, en canvi, podem deduir que, com a tota la geografia peninsular, aquest espai ha estat modificat per l’acció antròpica al llarg del temps.//segons la informació que ens dóna el gràfic, () a la base,() en el pis superior, ....., poden situar en una zona

O:Faig: fusta per fer mobles i estris.Roure: fusta per mobles i vaixells.Bosc marcescent: aglans per alimentar bestiar.Landa: jaç pels animals i adob.Prats: alimentar el bestiar. boscCaducifoli(dens) faig(humitat) roure, merescendent, landa i prats.Me:Disminució del bosc pel fet de ser un obstacle a la mecanització agrària o x incendis forestals.Sistema d la devesa que combina aprofitament agroforestal del fruit, la llenya, la fusta o l’escorça dels arbres amb la pràctica de la ramaderia i del cultiu i la caça.Repoblacions amb pi del que s’aprofita resina i fusta per la construcció, mobles, aglomerat i pasta de paper.Matoll: es destina a la perfumeria, medicina natural o indústria farmacèutica, condiment gastronòmic i fabricació de graneres, estores, cordes i cistells. bosc perennifoli(alçada mitjana) alzina (resistent sequera), surera(precipitacio+) el matolll, maquia, garriga, estepa.Ri:L’alteració dels marges i els llits fluvials amb la implantació de cultius, urbanitzacions o canalitzacions ha disminuït la seva extensió. Beneficis del bosc: mitiga l’erosió, el risc d’inundació i l’evaporació i suavitza la temperatura.vern , selve(arrels aigua), pollacre, lalber i el freixe(humitat extrem inf arrels) joncs i arbustusMu:Reducció a favor dels usos Agropecuaris (pastures a la m. Atlàntica i conreus a la m. Mediterrània. Extensió d boscos d repoblació. Degradació del bosc en algunes àrees i substitució per matoll.mun alpina: alznes, roures africats u faig, pi silvestre... munt atlantica: pis basal forestal de caducifoli, nada, prats M. Medit: bosc prennifoli, màquia, garriga(prats)C:Es manifesta en les zones baixes i mitjanes: (urbanitzacions turístiques i cultius) i a les àres de bosc (la fusta és escassa). halòfiles(si sal) psmmòfiles(si arena)tabaiba(aridesa)palmeres, dragos, savines(augment humitat), laurisalva, pi canari, balec, ginesta,violetesdelteide..