Variació textual: registres, oracions i pronoms — guia breu

La variació textual

Les variacions dialectals

Cada grup social, generació o zona geogràfica té una manera de parlar que l'identifica. Per exemple, no parlen igual els del centre de Perpinyà que els d'un barri gitano.

Les variacions de registre

Cada acte comunicatiu s'ha d'adaptar a una situació comunicativa. Podem diferenciar dos tipus de registre: el registre formal (estàndard: científic, tècnic i literari) i el registre informal (vulgar o col·loquial).

Factors que determinen el registre

• El tema: Depèn del tema que tractem; utilitzarem un tipus de llengua o un altre. No utilitzarem el mateix tipus de llengua per a un tema general que per a un tema especialitzat.
• La intencionalitat: Segons la intencionalitat construirem el text d'una manera o d'una altra. Hi ha dos tipus d'intencionalitats: objectives (predominen oracions en 3a persona; l'emissor vol passar desapercebut) i subjectives (opinions i expressions personals).
• Grau de formalitat: Depèn de la confiança que existeixi entre els interlocutors. Hi ha tres graus: alt, mitjà i baix.
• El canal: Hi ha dos grans canals: oral (ús més espontani de la llengua) i escrit (és un text més elaborat i revisat perquè ha de ser llegit).

Oració composta

Coordinada: No hem sortit a passejar, sinó que ens hem quedat a casa.

Les dues proposicions són independents i s'uneixen per un nexe.

Subordinada: M'agrada que estudiïs.

Les dues proposicions són dependents; si no, es perd el sentit.

Tipus d'oracions compostes per coordinació

• Copulatives: Ex. Vol que vinguis i insisteix. Indiquen addició.
• Disjuntives: Ex. Estudies avui o demà. Connectors: o, o bé.
• Distributives: Ex. Ara, sigui l'un, sigui l'altre. Alternança.
• Adversatives: Connectors: però, sinó. Oposició.
• Explicatives: Connectors: és a dir, o sigui.
• Il·latives: Connectors: doncs, per tant, com a conseqüència.
• Continuatives: Connectors: a més, i encara.

Els pronoms relatius

• que: La noia que expliqui més acudits rebrà un premi (sense preposició) — subjecte.
• en què: El decorat en què havíem pensat és car. (CRV o CC de temps/lloc)
• Si l'antecedent no és persona: s'utilitzen preposicions: a, en, de, amb.
• qui: Les dones en qui més confien. (CRV, CI, CC — companyia)
• on: Aquest és el camí per on hem passat. (CC lloc)

Pronoms relatius compostos

el qual, la qual, els quals, les quals

El text argumentatiu

Té com a finalitat convèncer el receptor sobre un tema determinat. Aquest tipus de text està present en molts gèneres textuals, orals o escrits. Primer hi ha una tesi i l'hem de defensar encadenant arguments; també podem afegir contraarguments (arguments que invalidin la tesi contrària).

Estructura: S'utilitza una organització tripartida.

Introducció: Presentem el tema.

Desenvolupament: Constitueix el cos del text; s'hi exposen tots els arguments per defensar la tesi i també els contraarguments.

Conclusió: En ella es recorda breument la problemàtica i s'hi referma la tesi.