Variació Social de la Llengua: Anàlisi Crítica, Dialectes i Evolució (Tusón)

3.- Tenir una visió crítica de la variació social. És operatiu avui en dia distingir-la? Fins quan es pot parlar de variació social? Relacionar-ho amb el capítol 4 del llibre de Tusón.

Què és la Variació Social?

La variació social tracta els usos de la llengua dels diferents grups socials d'una comunitat lingüística (s'utilitza el concepte de dialecte social). S'estableixen relacions existents entre llengua i societat per arribar a diferents interpretacions. Un exemple seria que la parla té alguna cosa a veure amb la posició social i el nivell d'educació.

L'ús de dialectes socials permet a un individu identificar-se amb un grup social o, contràriament, desvincular-se'n, com ara: grups polítics, bandes urbanes, classe social...

Factors Determinants de la Diversitat Lingüística

En la variació social podem tenir en compte aspectes com ara l'edat, el sexe, l'hàbitat o la professió. Aquests factors, juntament amb el nivell d'instrucció, poden ajudar-nos a entendre la complexa diversitat lingüística.

Varietats Culturalitzades i Codi Interferit

Per aquest motiu, a l'hora d'enfrontar-se a l'estudi de la variació social és útil plantejar-se també la diferència entre varietats culturalitzades i no culturalitzades i l'ús d'un codi interferit o no interferit:

• Culturalitzades/no culturalitzades: Tindria a veure amb el domini de l'estàndard. L'escola i en general l'accés a la cultura —en un sentit ampli— serien els elements definidors d'aquesta variació.
• Codi interferit o no interferit: En les terres catalanes la influència del castellà o del francès es detecta en alguns usos lingüístics catalans.

Dialectes Socials Específics

Al marge dels criteris anteriors, podem identificar la presència d'alguns dialectes socials clarament diferenciats, com el parlar bleda i el parlar xava.

• Parlar bleda: Caracteritzat per l'absència de tensió articulatòria i per una permanent nasalització. Pel que fa al vocalisme, no distingeix la vocal neutra de la [a], ni la e/o oberta i tancada. Quant al consonantisme, són freqüents els ensordiments de [z] (camissa), o de les consonants palatals com a ratxola o platxa...
• Parlar xava: En relació amb el vocalisme i el consonantisme presenta unes característiques similars al parlar bleda, però conté, en general, una proporció més elevada de castellanismes.

L'Argot: Funció Críptica i Identificadora

Sovint, l'exercici d'una professió o l'activitat laboral implica l'adopció d'un determinat codi, que té una finalitat críptica, però que serveix sobretot per identificar els membres del grup. Aquesta varietat especial rep el nom d'argot. No hem de pensar que l'argot només és utilitzat pels sectors marginals de la societat.

Metges, advocats, professors, futbolistes, etc., utilitzen un argot que sovint només coneixen els membres d'aquell sector social.

Exemples de l'argot dels estudiants són temes com ara: mates, cates, telecos. Aquests generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials. Es tracta dels denominats argots.

La Variació Social Segons Tusón: Història i Educació

El llibre de Tusón parla sobre el canvi inevitable de la llengua durant la història. Anteriorment, només el 5% de la població era alfabetitzada, per la qual cosa era un grup molt reduït en el qual la variació social estava molt marcada per la línia que separava els pobres de la noblesa, que era el grup que es podia permetre una educació, els quals la majoria utilitzava el mateix argot.

Actualment tenim un major nombre de lectors gràcies al fet que ara l'educació està a disposició de tothom (o ho hauria de ser), la qual cosa significa més variació social, alguna de la qual no és acceptada per tothom, com l'argot juvenil. Diuen que són semilingües per la forma d'escurçar les paraules i les seves expressions.

Llengua Estàtica vs. Canvi Constant

Però aquesta gent que pensa això no entén que la llengua no és estàtica; sempre canvia. Aquests joves canviaran a un vocabulari més estàndard perquè les circumstàncies de la vida i la maduresa els demanen canvis, però no significa que desapareixerà l'argot juvenil, perquè sempre hi haurà joves que el continuaran i el faran evolucionar.

Per últim, tenim un altre problema en el qual s'exigeix la perfecció en molts àmbits, com en el periodisme. Els humans tenim la intenció d'arribar a la perfecció, però no la podem aplicar i no podem demanar que els altres ho facin.