La Variació Lingüística: Tipus, Dialectes i Usos Socials

Entendre la Variació Lingüística i la No Homogeneïtat

És del tot evident que no existeixen llengües monolítiques o uniformes, ja que la llengua es manifesta en les seves variants. Cal entendre i saber explicar què és la variació lingüística i adonar-se que les llengües no són homogènies, sinó que varien en funció de múltiples variables.

La variació com a fenomen natural

Per això podem dir que la variació és un fenomen natural a totes les llengües. Aquesta variació afecta tota la comunitat lingüística, des del parlant individual fins als diferents grups humans, que, repartits pel territori o situats en esferes socials diverses, han anat modelant les diferents formes que adopten les llengües en la vida diària.

Dialectes: Concepte i perspectiva lingüística

No té sentit, per tant, considerar els dialectes com a varietats inferiors de la llengua, com tampoc no en té pensar que els dialectes es parlen en uns territoris mentre que la llengua es parla en uns altres.

Des d'un punt de vista lingüístic, totes les llengües estan constituïdes per dialectes geogràfics, socials o històrics. Segons aquest criteri, tots els parlants, sigui quina sigui la seva procedència geogràfica, social, etc., utilitzen un **dialecte** a l'hora de comunicar-se.

Definició de les Variacions Clàssiques de la Llengua

A continuació, definim les variacions clàssiques: històrica, geogràfica, social i estilística.

Variació històrica

Correspon als diversos canvis que han sofert les llengües al llarg de la història.

En el cas de les llengües romàniques, aquests canvis s'inicien cap als segles VII i VIII, quan el llatí vulgar que havia subsistit a la caiguda de l'Imperi Romà en el territori de la Romània, ja manifestava una fesomia prou diferent entre les diverses zones on es parlava.

Variació social (Dialecte social)

La variació social (relació entre llengua i grups socials) reflecteix els usos de la llengua que fan els diferents grups socials que integren una comunitat lingüística. Per referir-se a aquesta variació s'utilitza el concepte de **dialecte social**.

No sempre, però, resulta senzill establir relacions existents entre llengua i societat, entre altres coses perquè el concepte de grup o classe social admet diferents interpretacions. Tot i així, sembla evident que la parla de les persones té alguna cosa a veure amb la posició social i el nivell d'educació.

La utilització d'uns dialectes socials permet a un individu identificar-se amb un grup social o, contràriament, desvincular-se'n. Alguns exemples són:

• Grups polítics
• Bandes urbanes
• Classe social

Variació geogràfica o dialectal

Les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic constitueixen la variació geogràfica o el que tradicionalment s'ha anomenat **variació dialectal**.

Els dialectes són, doncs, el conjunt de modalitats d'una llengua que es parlen al llarg d'un territori.

No existeix una “rivalitat” entre llengua i dialecte, ja que el dialecte no deixa de ser la concreció que la llengua té en una àrea determinada del domini lingüístic. El terme *dialecte* no té, doncs, cap connotació pejorativa. Mai no hauríem de caure en l'error de pensar que un dialecte és una llengua mal parlada. En realitat, la llengua viu en els seus dialectes, perquè tot sistema lingüístic és alhora llengua i dialecte.