Variació Lingüística, Registres i Cròniques Medievals Catalanes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,08 KB
La Variació Lingüística i els Registres
La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:
Tipus de Varietats Lingüístiques
- Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
- Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
- Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
- Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).
Els Registres Lingüístics
Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:
- Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
- Estàndard: model comú que respecta la normativa, però que és comprensible per a tothom. Ús: mitjans de comunicació, ensenyament, publicitat.
- Formal: àmbits acadèmic, científic, administratiu i literari.
Registres Formals Específics
- Acadèmic: en institucions educatives (més formal com més complex és el tema).
- Didàctic: s’empra per ensenyar coneixements a un nivell semiespecialitzat, adreçat a un receptor semiexpert.
- Científic: per a experts, amb tecnicismes.
- Administratiu: documents oficials (sol·licituds, reclamacions...).
- Literari: busca crear bellesa amb un llenguatge artístic.
Normes d'Apostrofació en Català
L'apostrofació és un aspecte clau de la gramàtica catalana. A continuació, es detallen les regles per als articles i la preposició de.
| Regla d'Apostrofació | Articles el i en (Exemples) | Preposició de (Exemples) | Excepcions Comunes |
|---|---|---|---|
| Davant de vocal o h muda. | l'incís, l'hospital, l'handbol, n'Albert. | d'aigua, d'home. | Davant de h consonant: el hobby, en Henry. |
| Davant de xifres i sigles que comencen per vocal. | l'1 de juny, l'XI congrés... | Davant de i o u que fan de consonant: el iaio, el huitanta. | |
| Opcionalment, davant de s líquida seguida de consonant. | l'striptease. | La preposició de no s'apostrofa davant de s líquida: de Skype. | |
| Articles la i na | |||
| Davant de vocal o h. | l'amanida, l'harmonia, n'Elisabet. | Les mateixes que amb el i en, i davant de nom de lletra: la a, la ema. | |
| Davant de sigles. | l'ONU, l'NBA. | Davant de i o u consonàntiques, o de s líquida: la història, la ITV. | |
Les Cròniques Medievals Catalanes
Les cròniques medievals eren obres en prosa de tema històric, escrites entre els segles XIII i XIV, que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Són documents fonamentals per entendre la història i la literatura catalana.
Principals Cròniques Medievals
- Crònica de Jaume I (1208-1276)
- Crònica de Bernat Desclot (1113-1285)
- Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336)
- Crònica de Pere el Cerimoniós (1327-1387)
Característiques Comunes de les Cròniques
- Incorporació d'elements de ficció: procedents de la literatura cavalleresca. Excepte la Crònica de Pere el Cerimoniós, les altres incorporen fets llegendaris extrets de la literatura.
- Patriotisme: exaltació de l’esperit de la nació i justificació de la política dels reis.
- Sentiment religiós: visió teocèntrica del món, fe en la providència divina, identificació de la voluntat del rei amb la de Déu i creença en l’ajuda divina com a remei davant l’adversitat.
- Intenció moralitzadora i didàctica: són “espill de prínceps” que ofereixen models de conducta política i militar.
- Interpretació subjectiva dels fets històrics: en les cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós es fa evident la intenció de justificar la política reial.
Veritat o Falsedat: Conceptes Lingüístics Clau
La llengua és homogènia: Fals. Correcció: La llengua no és homogènia; és heterogènia perquè varia segons factors geogràfics, socials, històrics i contextos comunicatius.
La llengua és un concepte abstracte: Vertader.
La variació diatòpica depèn de l'edat: Fals. Correcció: La variació diatòpica depèn del lloc d’origen o residència del parlant, no de l’edat. La variació que depèn de l’edat és la diacrònica.
La varietat diafàsica depèn del context: Vertader.
L'àmbit literari és formal: Vertader.
L'àmbit científic és estàndard: Fals. Correcció: L’àmbit científic és formal, ja que està destinat a experts i utilitza tecnicismes i terminologia especialitzada.