Variació Lingüística en Català: Conceptes Clau, Registres i Dialectes

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal), considerant el grau de formalitat, el tema, el canal i la intenció.
• Varietat Diacrònica/Històrica: canvis en la llengua al llarg del temps, com els arcaismes.

La Variació Lingüística

La diversitat lingüística es refereix a l'existència de milers de llengües al món. La variació lingüística es manifesta en les diferències en la manera de parlar una llengua segons els parlants (històrica, social, geogràfica) o la situació comunicativa (estilística o funcional/registre lingüístic).

Variacions Segons els Grups Humans

a) Històriques

Són degudes a l'evolució de la llengua, com els arcaismes.

b) Socials

Depenen dels grups socials, com els argots professionals, juvenils, etc.

c) Geogràfiques (Dialectes)

Variacions segons la zona geogràfica. El català es divideix en dos blocs principals: Català Occidental (nord-occidental i valencià) i Català Oriental (rossellonès, central, balear, alguerès).

Característiques Fonètiques

Català Oriental

• Confusió de a i e àtones en vocal neutra.
• Neutralització de o i u àtones en [u].
• La e tancada del llatí vulgar es pronuncia oberta o neutra (ceba).
• En el grup ix entre vocals, no es pronuncia la i (caixa, coix).
• Verbs incoatius amb -eix- (serveix, serveixi).
• Desinència -u, -i, -ø a la 1a persona del present d'indicatiu (canto, canti, cant).
• Pèrdua de la -n en plurals d'antics esdrúixols (orfe > orfes).
• Ús de l'article masculí el o es (balear).

Català Occidental

• Distinció de a i e àtones.
• Distinció de o i u àtones (cosir, surar).
• La e tancada del llatí vulgar es pronuncia tancada (ceba).
• Pronúncia de la i en el grup ix entre vocals.
• Verbs incoatius amb -ix- (servix, servisca, servixa).
• Desinència -o o -e a la 1a persona del present d'indicatiu (canto, cante).
• Manteniment de la -n en plurals d'antics esdrúixols (orfe > òrfens).
• Ús de l'article masculí lo o el (valencià).

Variacions Segons la Situació Comunicativa: Registres Lingüístics

El registre lingüístic és l'adaptació de la parla o l'escriptura a la situació (formal o informal). Cal considerar el grau de formalitat, el tema, el canal i la intenció comunicativa.

Tipus de Registre

La situació comunicativa influeix en l'ús de la llengua. La llengua estàndard evita dialectalismes i segueix la normativa. La llengua col·loquial és més propera i emocional. L'ús adequat dels registres indica domini de l'idioma.

1. Registres Formals: cientificotècnic, literari (culte), periodístic i publicitari, juridicoadministratiu i estàndard.
2. Registres Informals: argots, col·loquial i vulgar.

L'Estàndard

El registre estàndard és la forma lingüística considerada correcta per l'Institut d'Estudis Catalans. És una varietat supra-dialectal utilitzada en situacions formals (escola, administració, mitjans de comunicació). S'allunya del llenguatge col·loquial i del cientificotècnic/literari. És essencial per a tots els parlants, especialment per als nous.