Variació Lingüística, Bilingüisme i Conflicte Lingüístic

Divisió dialectal

Català oriental: Rossellonès, Central, Balear, Alguerès. Català occidental: nord-occidental, valencià. Aquesta divisió respon a dos factors fonètics: 1- Neutralització a i e en posició àtona en català oriental i distinció al català occidental. 2 - Manteniment de o àtona al català occidental i pronunciació com a u a l'oriental. A Mallorca, només es fa a Sòller, però a molts llocs també es pronuncia u la o àtona davant i o u tòniques.

Bilingüisme

És la situació en què en un territori es parlen dues llengües que tenen el mateix estatus legal i les mateixes possibilitats reals d'ús. Bilingüisme individual (famílies bilingües), bilingüisme territorial (dues zones llengües diferents), bilingüisme social (Una zona dues llengües -> Diglòsia).

Bilingüe: persona que parla dues llengües. Bilingüista: persona que defensa el bilingüisme com a situació ideal però prefereix la situació establerta quan hi ha conflictes.

La diglòsia

Llengua alta o A (formals). Llengua Baixa o B (no formals). Ex: Estat Espanyol Règim Franquista.

Mitificació del bilingüisme

1-Bilingües persones no països, 2-bilingüisme social no situació estable.

El conflicte lingüístic

Llengua dominant (ocupa àmbits d'ús d'una altra llengua fora del seu territori Ex: Anglès). Llengua minoritzada (pateix les conseqüències de la llengua dominant que s'ha imposat Ex: Basc). Respon a la voluntat política d'homogenitzar lingüísticament un país. Substitució: desaparició llengua minoritzada. Normalització: recuperació àmbits d'ús de la llengua minoritzada). Llengua minoritària dominant: Francès a Quebec (Canadà), Llengua minoritzada minoritària: suec, danès.

• La interferència: dissolució. Es converteix en dialecte de la llengua dominant.
• La fragmentació del territori: territori dividit.
• La dialectalització: diferències dialectals, secessionisme o separatisme lingüístic.
• La inconsciència política: mesures normalitzadores no efectives.
• La immigració: manca d'integració per part dels immigrants.
• Pèrdua d'àmbits d'ús: oralment la llengua no s'usa.

Normalització

Aspecte lingüísticocultural (Normativització): Adequació de la llengua a les noves necessitats socials per fer-ne un instrument apte per a la comunicació. Aspecte sociopolític: (Planificació lingüística).

• Monolingüisme: 1 llengua oficial.
• Protecció de les minories lingüístiques: Regne Unit. Llengües protegides.
• Autonomia lingüística: llengua oficial i cooficial.
• Federalisme lingüístic: bilingüisme territorial.
• Bilingüisme institucional: Doble llengua oficial.
• Un cas especial, l'hebreu: renaixement de la llengua hebrea.