Els Valors Morals: Fonaments, Característiques i Reflexions

Els Valors Morals

Exemple 1: Per què no anem pel món fent mal a les altres persones?

Acceptem que hem de tenir respecte (un valor) per les persones.

Exemple 2: Per què ens enfadem quan algú ens enganya?

Considerem bo dir la veritat; volem confiar en els altres. (Valors: confiança i veracitat).

Si seguim la majoria de les normes, no és perquè sigui obligatori seguir-les, sinó perquè ens sembla obligatori seguir-les.

Assumim un valor implícit a la majoria de les normes.

Relació entre Dret/Legalitat (lleis), Normes/Regles morals i Valors:

• Les normes morals fan referència a uns valors que són finalment els que donen sentit a aquestes normes (hi ha una crida dels valors).

• Per tant, tenen com a causa i com a finalitat uns valors que, en general, esperem, desitgem, volem que es realitzin i s'apliquin.

• Alguns valors: Confiança, igualtat, compassió (empatia), responsabilitat, generositat, esperança, amabilitat, compromís, autonomia, lleialtat, optimisme, etc.

Característiques dels Valors

• Tenen polaritat: A cada valor li correspon un valor negatiu o desvalor. Sempre que pensem un valor positiu, en pensem un de negatiu, per parelles de contraris. Exemple: Amabilitat i egoisme.

• Tenen caràcter ideal: Són reguladors, és a dir, guien la nostra conducta cap a allò que creiem digne d'assolir, cap a uns objectius, unes finalitats.

L'Anell de Giges i la Justícia

“És millor rebre injustícia que cometre-la”

Context

República de Plató. Discussió sobre la Justícia entre dos filòsofs: Sòcrates i Glaucó (germà de Plató). Glaucó explica la història de Giges.

Discussió

Què és la justícia? Què implica ser una persona justa?

És justa la persona que actua correctament i injusta la persona que actua incorrectament.

Glaucó

• Posició: Tant l’home just com l’injust actuarien incorrectament amb la possessió de l’anell.

• Raonaments: Actuem bé per por al càstig i per por a ser mal vistos (perjudici), pel “bon nom”, la reputació (imatge/aparença).

• Concepte de naturalesa humana: Egoista, recerca del benefici propi (i “dels meus”).

• Importància de l’altre:

• Només en tant que puc treure un profit o no és un impediment per al benefici egoista.
• No ens preocupen els altres per ells mateixos, sinó per com ens beneficiarà o perjudicarà.

Sòcrates

• Posició: L’home just i l’injust no actuarien de la mateixa manera en possessió de l’anell.

L’home just és aquell que seguirà amb els mateixos comportaments, justos, amb l’anell.

• Raonaments: Actuem bé perquè és millor que actuar malament. La justícia és bona en si mateixa (no pel que proporciona). És un fi en si mateixa.

Naturalesa humana:

• Actuem incorrectament perquè no sabem exactament què és el bé.
• Necessitat d’educació, formació, introspecció (“coneix-te a tu mateix”). Adonar-se de què és important per a la pròpia vida (no allò material i utilitari, sinó...), eliminar idees falses (prejudicis).

• Importància de l’altre: Empatia = “Sympatheia” / “SENSIBLES”: preocupació pels altres.

Conclusions Socràtiques

Necessitat d’una educació moral:

• Autoconeixement: ser conscients de la nostra naturalesa: som egoistes, però també tendim cap als altres, som sensibles.
• Conèixer el bé i el mal: intuïció moral, exemples.
• Elegir correctament (racionalment, amb METHODOS*). Control de les passions.

*Methodos = camí cap al bé.

"Entre Sadismo y Límites" – Antoni Puigverd

Primer Paràgraf

Fallida dels valors comuns.

• Menyspreu per l’adversari: es converteix en enemic (culpable).
• Menyspreu de la tradició pròpia:

• Cristiana: perdó.
• Il·lustrada: fraternitat.

Respecte / Estimació de l’altre.

Acceptació de l’altre.

Reconeixement de les errades / possibilitat d'equivocació.

Segon Paràgraf

Reconeixement de les opinions diverses.

Construcció de la veritat a partir de totes les mirades.

Acusacions “habituals”: traïdors, totalitaris, colpistes, victimistes, corruptes, abusadors de poder, antidemòcrates, etc.

Tercer Paràgraf

Passar comptes amb cada bàndol (“Desraons”):

• No separació de poders.
• Abús de poder.
• Incapacitat de resoldre problemes (llei sobre voluntat popular, ús de la força policial, populisme: mentides, emotivisme, menyspreu de les institucions, desobediència).
• Menyspreu per l’oposició política.
• Ús partidista / ideològic dels mitjans públics (media).
• Deixadesa de funcions (només preocupar-se pels “seus”).
• Malversació.

Quart Paràgraf

Quin valor hem de donar a la sobirania popular?

Quins són els límits del poder?

Conclusió

No es pot fer política sense ètica.