Valoració de Verdaguer i l'obra d'Àngel Guimerà: Anàlisi i Biografia

Valoració de l’obra de Verdaguer

Verdaguer és considerat el fundador de la literatura catalana moderna tant pel que fa a la poesia com pel que fa a la prosa. La seva formació arrencà de la tradició popular i s’enriquí en els anys de seminari amb tota mena de lectures. Amb els anys, acabà sent un home molt culte que llegia constantment. El seu estil és fruit del treball i de la voluntat de crear un estil literari modern, culte però entenedor, partint de la llengua viva. Són moltes les aportacions de Verdaguer a la literatura catalana: creà la poesia èpica que li mancava, connectà amb l’estètica del Romanticisme a través de la seva poesia, inicià la literatura de viatges i crea escola com a articulista periodístic, però la seva aportació més gran va ser la lingüística. El professor Antoni Comas valorava la força plàstica de les seves imatges: “Verdaguer va ser el principal artífex del redreçament literari del català. De la seva comarca nativa va saber treure una manera de dir viva i noble a la vegada, exempta d’arcaismes i de formes corrompudes. Verdaguer és riquíssim en el lèxic, genuí en la sintaxi i segur en el ritme del vers i de la prosa. Crea per a la llengua una sèrie de formes derivades segons les seves lleis més genuïnes. Usa contínuament comparances i metàfores de gran efecte plàstic. Precisament un dels procediments més cars de Verdaguer és establir imatges i comparances amb termes botànics.

El teatre: Àngel Guimerà

El públic europeu veu com els romàntics trenquen la rutina neoclàssica amb un nou gènere teatral: el drama. Si abans l’acció transcorria en un sol lloc, la imaginació romàntica situà l’acció en múltiples espais i en períodes de temps tan llargs com calgués. Les dificultats tècniques augmentaren, tant que molts drames romàntics no foren mai representats. Inspirant-se en Shakespeare, els dramaturgs romàntics desenvoluparen l’anomenat drama històric en què van mesclar tragèdia i comèdia, prosa i vers, bellesa i lletgesa, versos sonors de mètrica variada, passions i violència. Va ser aquest tipus de drama d’inspiració francesa que els escriptors espanyols adaptaren a la seva tradició, el que triomfà als teatres catalans durant la primera meitat de segle XIX, representat en castellà. A mesura que la influència de la Renaixença es deixa sentir, però, primer se’n catalanitzà la temàtica i més endavant, la llengua. Al costat d’aquest teatre culte que anava en augment, es mantingué viva la tradició popular del sainet, que s’expressava en català col·loquial i que a vegades servia per difondre continguts polítics liberals entre les classes populars. Va ser així que inicià la seva carrera Frederic Soler, que a partir de 1866 sintetitzà les dues tradicions en una mena de teatre burgès que es convertí en el primer teatre modern, comercial i populista de la literatura catalana. Aquest tipus de teatre, però, va ser víctima del model lingüístic que utilitza, el català que ara es parla, un model de llengua tant col·loquial i ple de castellanismes que no ha resistit el pas del temps.

Biografia i obres d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà comença a escriure una mica gran. S’estrenà com a poeta, bàsicament fent poemes narratius i patriòtics. El 1877 fou nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals. Aconsellat pels seus amics, provà sort en el teatre. Als trenta-quatre anys estrenà la seva primera obra, Gal·la Placídia. Gràcies als seus èxits teatrals pogué dedicar-se professionalment a la literatura. Molta gent el coneix per la seva militància en el catalanisme polític i el seu compromís amb el moviment de la Renaixença, estigué vinculat directament o indirectament a moltes de les seves institucions i s’implicà directament en els principals actes del catalanisme polític de l’època. Fent mítings arreu del país, el conegué a fons i, com a president de l’Ateneu Barcelonès hi instituí l’ús del català des del dia en què en prengué possessió. Sovint caigué en la temptació d’incloure alguna de les seves reivindicacions polítiques en les seves obres. Tot i que la tradició teatral de què partia era pobra i que s’havia format tot sol llegint tant com podia, emprengué la seva tasca de dramaturg amb una gran ambició. El seu teatre sempre patí un cert desfasament respecte del teatre europeu contemporani: comença sent un romàntic tardà i acabà fent-ne una mena de síntesi amb el realisme, amb alguns trets naturalistes.

Etapes de la seva trajectòria com a dramaturg

Pel que fa a la seva trajectòria com a dramaturg, se sol dividir en tres grans etapes:

• 1879-1890: És l’etapa més genuïnament romàntica, en què s’escriuen tragèdies i drames històrics en vers decasíl·labs i ambientats, gairebé sempre, en l’època medieval. La millor de totes és Mar i Cel, obra situada al segle XVII en què un corsari musulmà i una jove cristiana captiva viuen una història d’amor impossible fins que tots dos moren plegats.
• 1890-1900: És l’etapa de plenitud, de síntesi entre els elements romàntics i els realistes. Són obres escrites en prosa i ambientades a l’època contemporània de l’autor, però que continuen transmetent una visió romàntica del món i dels homes. Dos d’aquests drames, En Pólvora i La Festa del Blat, tracten la qüestió anarquista i provocaren un cert escàndol en estrenar-se, ja que Guimerà hi denunciava la violència i l’esclavitud en el treball. L’èxit de Guimerà es deu, però, a la trilogia d’ambientació rural que li serveix per a reflectir diferents realitats socials: la dels obrers a Maria Rosa, la dels pescadors a La Filla del Mar i la dels pagesos a Terra Baixa.

Terra Baixa: L'obra més mítica

En aquesta última, l’obra més mítica de la història del teatre català, ens narra, com les altres dues, una història de possessió amorosa i planteja l’oposició romàntica entre la terra baixa, la de la societat que tot ho corromp, i la terra alta, la de la natura incontaminada. Aquesta oposició es materialitza en la lluita entre dos homes, Sebastià i Manelic, per la possessió d’una dona, Marta. El conflicte esclata quan Sebastià fa casar la seva amistançada Marta amb el pastor Manelic, que ignora la història de l’amo amb la noia i, encara més, les intencions que té de continuar veient-la després de fer un matrimoni de conveniència amb una pubilla rica. L’obra és plena d’elements simbòlics. Els tres personatges viuen sentiments extrems i evolucionen en una complicada relació d’amor i odi fins que Manelic mata Sebastià i fuig amb la Marta cap a la terra alta.

• 1900-1924: En aquesta última etapa, Guimerà és víctima del seu èxit i algunes actrius li encarreguen obres a mida. Paral·lelament, per adaptar el seu teatre als nous corrents estètics del moment, assajà tota mena de provatures sense èxit.