Valentí Almirall i el Catalanisme Polític

a) Aquesta font, textual i primària, concretament un fragment del llibre Lo Catalanisme, de naturalesa política i de caire públic, forma part del Memorial de Greuges escrit per Valentí Almirall l’any 1885 a Madrid el 10 de març i lliurat a Alfons XII. Tracta sobre la denúncia pública que fa Valentí Almirall a causa de la situació en què es troba Catalunya.

b) Aquesta font està situada dins del context històric de la Restauració borbònica del 1885-1902, més concretament a l'època dels principis del catalanisme polític, el 1881, quan Valentí Almirall escriu aquest document.

c) La primera idea que menciona és la defensa de la diversitat regional. La font advoca per no debilitar o atacar la unitat de la pàtria espanyola, però també creu que la unitat no es pot aconseguir sufocant i destruint la vida regional en lloc de la vida central. Al contrari, consideraven oportú i just que les províncies espanyoles s'expandeixin, es desenvolupin i visquin de manera independent.

De la Renaixença al Catalanisme Polític

El carlisme tenia un important arrelament a la Catalunya rural. Defensava els principis absolutistes i tradicionalistes (antiliberalisme). A més, defensava les institucions tradicionals de Catalunya i s’oposava al model centralitzat polític i administratiu. Els carlins, contraris a Isabel II, ja que donava suport a Carles V, germà de Felip VII, van crear la Diputació de Catalunya. Federalisme → Pi i Margall, principi teòric del federalisme → Pacte de Tortosa. A mitjans de 1840 es va iniciar de la mà del republicanisme amb Abdó Terrades → (durant el Sexenni Revolucionari 1868 - 1874), projecte de constitució 1873 (durant la Primera República).

Valentí Almirall: Figura Clau del Catalanisme

Valentí Almirall va ser el personatge més important del catalanisme polític. Va fundar el Diari Català, el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana, i va coincidir amb Pi i Margall en el Partit Republicà Federal.

Què decideix impulsar Valentí Almirall?

Decideix impulsar una acció política catalana al marge dels partits estatals.

1881: Valentí Almirall trenca amb el partit de Pi i Margall

Valentí Almirall està descontent amb el federalisme. Explica per què trenca (1881):

Valentí va fer un programa d'actuació que proposava 3 coses:

1. Proposa el primer Congrés Catalanista amb la intenció de defensar el català (en el primer Congrés Catalanista va defensar la llengua catalana).
2. Agrega tothom qui defensava el català; es parla de polititzar el catalanisme (per fer del català una eina política).
3. Integra tothom qui defensava la llengua catalana: federalistes, intel·lectuals, catòlics.

1882: Fundació del Centre Català

El partit defensava:

• La llengua catalana com a llengua oficial.
• Els drets civils.
• La divisió provincial en comarques.
• Protegir l’economia catalana amb lleis.

1883: II Congrés Catalanista

• Exclou els polítics sucursalistes (polítics catalans que donen suport als partits dinàstics).
• Fa una crida a aquests polítics perquè abandonin els partits dinàstics i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes (moviment català).

Hi haurà discrepàncies entre els sectors conservadors i els moderats.

• 1885: Valentí Almirall escriu el Memorial de Greuges. Aquest document va demostrar que el catalanisme comença a ser una força que s’organitzava. Parla amb Alfons XII i redacta el document.
• 1886: Valentí Almirall escriu Lo Catalanisme, un llibre que serà molt influent en tots els polítics que defensaven el particularisme català. Estableix les bases del catalanisme progressista.

Formació de la Lliga de Catalunya

Valentí Almirall volia crear una organització interclassista, agrupar totes les classes amb un mateix objectiu, però aquest projecte pels conservadors és massa progressista i pels republicans no ho és prou, per això fracassa. És inviable perquè representava un catalanisme massa republicà per atraure tots els sectors de la burgesia catalana i, per altra banda, no té un contingut social sòlid per atraure les classes populars.

1888: Exposició Universal a Barcelona

S'oposa a aquest esdeveniment perquè considerava que era l'expressió del pacte entre la burgesia catalana i la monarquia. Era massa burgesa i donava una imatge que la burgesia catalana hi donava suport.

Aquest fet farà que Valentí Almirall s'aïlli perquè acabarà perdent el suport de la burgesia catalana, això suposarà el declivi total de Valentí Almirall i el Centre Català. El moviment catalanista es queda, però ell perd influència.

1885-1887: Formació de la Lliga de Catalunya

Es forma la Lliga de Catalunya, una formació formada per lliures intel·lectuals conservadors, com Àngel Guimerà i Enric Prat de la Riba, entre d'altres. Es crea a causa del radicalisme de Valentí Almirall. Aquesta gent, que formava part del Centre Català, trenca amb la formació i crea la Lliga de Catalunya. Aquesta Lliga de Catalunya tenia un caràcter conservador, amb la qual cosa va connectar millor amb la burgesia catalana, que cada cop estava més descontenta amb la monarquia (partits dinàstics).

1888: Missatge a la Reina Regent

La Lliga de Catalunya farà una sèrie de reivindicacions i un d'aquests documents serà el Missatge a la Reina Regent, en què demanaven l'autonomia de Catalunya, aprofitant l’Exposició Universal perquè era a Barcelona.

1889: Defensa del Dret Civil Català

La Lliga de Catalunya defensa el dret civil català. Els catalans estaven en contra de la reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les Corts espanyoles, fan pressió i guanyen. Aquesta serà la primera victòria del moviment catalanista, que el govern respecti el dret civil català.

Catalanisme Tradicionalista (Vigatanisme)

És un moviment intel·lectual i cultural impulsat fonamentalment per membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. El vigatanisme va suposar l’apropament del clergat català cap al catalanisme conservador en un intent de cristianitzar-lo (fer el moviment religiós amb una arrel cristiana). Principals fundadors: Jaume Collell i Josep Morgades (bisbe). Aquest grup aprofitarà i utilitzarà com a canal de veu un diari que es diu La Veu del Montserrat per difondre les seves idees.

S'associa amb Josep Torras i Bages (bisbe de Vic). A La tradició catalana es defensava la família, la propietat i la religió. Aquest moviment defensava el protagonisme que havia de tenir el clergat en la regeneració de la societat catalana, i volia mantenir-la dins dels principis d’un catalanisme tradicional i d’arrel cristiana.

1891: Creació de la Unió Catalanista

Es va crear la Unió Catalanista, que agrupava diferents sectors catalanistes. La Unió Catalanista va celebrar una assemblea a Manresa l’any 1892 per redactar les bases d’una futura constitució política de la regió de Catalunya: les Bases de Manresa.

1892: Bases de Manresa

Les Bases de Manresa eren un projecte autonomista, molt conservador i amb sufragi censatari. No volien la independència, volien l’autonomia dins d’Espanya. Estaven estructurades en 17 articles que volien la plena sobirania (volien controlar-ho tot) de Catalunya, amb legislació, educació, justícia, ordre públic, etc.

Les idees principals de les Bases de Manresa eren:

1. La necessitat de tenir unes corts pròpies catalanes per fer lleis (autogovern).
2. Fer el català com a única llengua a Catalunya.
3. Organitzar Catalunya en comarques i municipis.
4. No obligatorietat de les quintes (servei militar).
5. Establir que els càrrecs públics fossin exercits per catalans.

A més, la Unió Catalanista tenia un caràcter conservador que el feia allunyar-se de les classes populars.