El Valencià: Història, Normativa i Ensenyament

Inicis del segle XX: Normativització del català

El segle XX comença d’una manera molt positiva per a la llengua. L’any 1906 se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L’any 1907, Prat de la Riba creà l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una institució similar a la RAE que regula la llengua. El 1913, per complir els objectius de la codificació del català, aparegueren les Normes ortogràfiques en el diccionari de Pompeu Fabra. Després, el 1932, se signaren públicament a Castelló les Normes ortogràfiques. L’objectiu era dotar el català d’una normativa única i estable i modernitzar-lo, a fi de convertir-lo en una llengua de cultura.

Dictadura i Transició: Impacte en el valencià

Des de l’any 1939 fins al 1975 hi hagué un període de dictadura durant el qual el valencià estigué prohibit. A partir de 1975 començà la democràcia i s'aprovà la Constitució Espanyola, en la qual destaca l’article 3, que estableix que la llengua oficial de l’Estat és el castellà i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret de parlar-la, reconeixent també l'oficialitat de les altres llengües espanyoles en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.

Marc legal valencià: Estatut i LUEV

Quant a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, es creà el 1982 i es reformà el 2006. Aquest inclou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a institució normativa del valencià. A més, estableix que:

1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià, i tots els ciutadans tenen dret a conèixer-la, a usar-la i a rebre l'ensenyament del valencià i en valencià.
2. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dues llengües (valencià i castellà), i ningú no serà discriminat per raó de llengua.
3. Finalment, es delimitaran els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra (zones de predomini lingüístic valencià i castellà).

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)

Quant a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), s'aprovà l’any 1983. Sense aquesta llei, no s’hauria introduït el valencià a les escoles de la manera que es va fer. La seua rellevància en el sistema educatiu pel que fa al valencià apareix reflectida, entre altres, en els articles 35 i 36:

Article 35: Recull els municipis considerats de predomini lingüístic valencià. En aquests, es poden implantar els programes d’ensenyament bilingüe o d’immersió lingüística (com ara el Programa d'Ensenyament en Valencià - PEV, el Programa d'Immersió Lingüística - PIL, o el Programa d'Incorporació Progressiva - PIP).

Article 36: Recull els municipis considerats de predomini lingüístic castellà. Els alumnes d'aquests municipis estan exempts de l'ensenyament en valencià en els nivells obligatoris, llevat que ho sol·liciten expressament els pares o tutors legals.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

L’any 1998, com a fruit del consens a les Corts Valencianes i després d’un llarg debat sobre el nom i l’entitat del valencià, es creà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L’AVL es creà amb l'objectiu de cercar solucions al conflicte lingüístic i al secessionisme lingüístic respecte al català.

Dictamen de l'AVL: Valencià i català

Posteriorment, l’any 2005, l’Acadèmia aprovà el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià de manera oficial i per llei. El dictamen estableix la denominació oficial del valencià, entès com una llengua compartida amb Catalunya, les Illes Balears, el Principat d’Andorra, l'Alguer (Sardenya) i el departament francès dels Pirineus Orientals. És a dir, els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Tot el dictamen argumenta que el valencià i el català són la mateixa llengua. Això no obstant, reconeix que el valencià té trets d'identitat propis dels valencians. El fet que una llengua es parle en més d’un territori no és un cas aïllat, sinó que es dona en altres estats, com per exemple, el portuguès a Portugal i Brasil, o l’anglès als Estats Units, Gran Bretanya, etc.

El valencià en l'educació: Requisits docents

Amb la introducció del valencià en el sistema educatiu, cal que els docents obtinguen uns títols per a impartir docència de valencià i en valencià a la Comunitat Valenciana. Aquests títols són:

• Capacitació en Valencià: Habilita el professorat per a impartir les seues classes en valencià (p. ex., Ciències Socials).
• Mestre de Valencià: Permet impartir la docència de l’assignatura de Valencià.

Titulacions: Capacitació i Mestre de Valencià

Decret de 2013: Requisits lingüístics

Segons el Decret de 2013, per a aconseguir la Capacitació en Valencià, calia tenir:

1. Una competència lingüística (nivell C1 de valencià).
2. Una competència professional (obtenció de 24 crèdits de formació en assignatures que condueixen a la capacitació).

Segons el Decret de 2013, per a aconseguir el títol de Mestre de Valencià, calia tenir:

1. Una competència lingüística (nivell C2 de valencià).
2. Una competència professional (obtenció de 32 crèdits: els 24 de la Capacitació més 8 crèdits específics del Mestre).

Decret de 2018: Actualització Capacitació

El Decret de 2018 no explicita que siga necessari el títol de C1 per a l’obtenció de la Capacitació per a determinats col·lectius o vies. En la resta de requisits i títols no mostra variacions significatives respecte del Decret de 2013, si bé actualitza i detalla certs procediments.