El Valencià i els Dialectes del Català: Característiques i Subdivisions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,09 KB

El Valencià: Característiques i Subdialectes

El valencià és una variant que s’inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Els primers van repoblar les comarques de l'interior valencià, mentre que els catalans s'encarregaren del repoblament de les comarques costaneres. Les comarques que van ser repoblades per aragonesos parlen castellà, i les altres són de predomini lingüístic valencià. Està influenciat pel substrat àrab.

Característiques del Valencià

El valencià es parla a les comarques següents:

  • Castelló
  • València
  • Alacant

Trets Fonètics

  • Tendència a articular creixent el diftong –ui.
  • Manteniment dels grups consonàntics finals –nt, –ng i –lt.
  • Pèrdua de la -d- intervocàlica.

Trets Morfològics

  • Manteniment dels tres graus de la localització dels demostratius.
  • Desinència en –e de la primera persona del present d’indicatiu.
  • Terminacions –ara, –era, –ira per a l’imperfet de subjuntiu.

Trets Lèxics

  • Lèxic genuí com creïlla, vore, vesprada.
  • Lèxic d’origen àrab com alficòs, algeps, tabac, jupetí.
  • Lèxic d’origen mossàrab com tomello, cuquello.

Subdialectes del Valencià

El Valencià Septentrional

En aquesta varietat es distingeix un parlar castellonenc centrat a la Plana Septentrional (Valencià), com l’acabament en –e, que progressa cap a un parlar tortosí, que constitueix una autèntica zona de transició entre el valencià i el nord-occidental: manteniment de la -d- intervocàlica, terminació en –o- i emmudiment de la –r final.

El Valencià Apitxat

És propi de les comarques del Camp de Morvedre. El tret més característic d’aquest dialecte és l’ensordiment de la s sonora i de les palatals sonores j, g, tg, tj, i la neutralització fonètica de b i v en b.

El Valencià Meridional

El subdialecte que es parla a les comarques situades més avall del riu Xúquer. Caracteritzat pel fenomen de l’harmonia vocàlica i la pèrdua de e i o obertes (com a e o com a o obertes) i per la pèrdua de la -d- intervocàlica en major grau. Una altra característica és l’emmudiment de i en el dígraf ix.

Altres Dialectes del Català

Dialecte Septentrional o Rossellonès

És un dialecte constitutiu que es parla a les comarques que pertanyen a França. Per aquesta raó, el dialecte té moltes influències de la llengua francesa.

Dialecte Central

És un dialecte constitutiu que s’estén per la meitat oriental de Catalunya. Representa un 80% de la població total de Catalunya, és considerada una varietat de prestigi i suposa la base i el model de l’estàndard oriental.

Dins del català central es localitzen alguns subdialectes: el salat, parlat en alguns indrets de la Costa Brava; el barceloní, propi de les comarques de Barcelona; el tarragoní, propi de les comarques de Tarragona; i el xipella, un parlar de transició entre l’oriental i l’occidental.

Dialecte Balear

El dialecte insular té l’origen en el català central.

Un dels trets més característics del balear és l’ús de l’article salat en lloc de l’article definit estàndard en els registres informals.

El balear també és present a la Comunitat Valenciana, a la localitat de Tàberna, on podem trobar l’ús de l’article salat.

Dialecte Alguerès

L’alguerès és una modalitat parlada a la ciutat de l’Alguer, i té origen en el repoblament català del rei Pere II durant el segle XIV.

Dialecte Nord-occidental

El nord-occidental és un dialecte constitutiu que es parla a la part occidental i meridional de Catalunya, des de la Vall d’Aran fins a les Terres de l’Ebre.

Igual que en el català, el dialecte nord-occidental presenta peculiaritats en algunes zones que conformen diversos subdialectes: el pallarès, parlat a les comarques del Pallars i al Principat d’Andorra, que té el català com a única llengua oficial; el ribagorçà, parlat a la zona limítrofe entre les comarques de Lleida i Aragó; i el tortosí, que és propi de les Terres de l’Ebre.

El Dialecte Valencià (Revisió)

El valencià és un dels grans dialectes de la llengua i se situa a l’àrea geogràfica de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un dialecte constitutiu introduït durant el repoblament posterior a la conquesta de Jaume I.

Té alguns parlars característics com el septentrional a Castelló, l’apitxat del nord i del sud de València; i el meridional, del sud de la Comunitat.

Entradas relacionadas: