Vaga Canadenca, Pistolerisme i Dictadura Primo de Rivera
catalán con un tamaño de 4,13 KBLa Vaga de la Canadenca (1919)
La vaga va afectar altres sectors com el tramvia i va durar un mes i mig, al març. S'arriba a un acord, però no és respectat i es torna a l'estat de guerra.
Conseqüències de la Vaga
- La vaga es reinicia, però s'arriba a un acord que suposa una victòria obrera: s'aconsegueix la jornada laboral de 8 hores.
- Els fets de la vaga provoquen una crisi de govern.
- La Lliga Regionalista abandona el seu projecte d'estatut.
El Pistolerisme (1919-1923)
Fou una etapa d'atemptats entre el món obrer, representat principalment per la CNT (Confederació Nacional del Treball), i la patronal, que organitzà el Sindicat Lliure amb pistolers. Aquesta lluita va provocar molta tensió a Barcelona, amb més de 800 atemptats i més de 200 morts. Víctimes importants foren Eduardo Dato i Salvador Seguí (el Noi del Sucre).
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera dona un cop d'estat, publica un manifest i forma un Directori Militar. La dictadura va rebre el suport entusiasta de la Corona (Alfons XIII), l'Església i el gran capital.
Oposició Inicial
L'oposició inicial incloïa alguns militars contraris a Primo de Rivera, els nacionalismes perifèrics i certs sectors d'intel·lectuals.
Desenvolupament de la Dictadura
Primo de Rivera va voler acabar amb la conflictivitat social i política mitjançant:
- Una dura repressió contra la CNT.
- La col·laboració del PSOE i la UGT, amb figures com Julián Besteiro participant en estructures del règim.
Va abordar el problema del Marroc amb el Desembarcament d'Alhucemas (1925), amb el suport de França, fet que es va presentar com un gran èxit militar.
Actuacions Addicionals:
- Administració: Va posar militars al capdavant de l'administració civil.
- Política territorial: Va actuar contra els nacionalismes perifèrics (català, basc), ja que considerava Espanya com una extensió de Castella i veia aquests moviments com una amenaça a la unitat nacional.
Caiguda de la Dictadura
El 1924 es crea la Unión Patriótica, partit únic format per militars i polítics afins al règim. Durant l'última etapa, es van continuar desenvolupant obres públiques i es van crear monopolis estatals com CAMPSA i la Telefónica.
Creixement de l'Oposició:
El dictador va fer front a una oposició creixent:
- Intents de cop d'estat militar (com la "Sanjuanada" de 1926).
- Accions nacionalistes (com els Fets de Prats de Molló, intent d'invasió liderat per Francesc Macià el 1926).
- Descontentament intel·lectual i universitari.
- Retirada del suport d'alguns sectors que inicialment l'havien recolzat.
El gener de 1930, davant la pèrdua de suports, Primo de Rivera dimiteix. El rei Alfons XIII nomena el general Dámaso Berenguer per intentar tornar a la normalitat constitucional, iniciant l'etapa coneguda com la "Dictablanda".
La "Dictablanda" i el Pacte de Sant Sebastià:
Durant aquest període, l'oposició republicana i catalanista s'organitza. L'agost de 1930 se signa el Pacte de Sant Sebastià, que proposava:
- Acabar amb la monarquia d'Alfons XIII.
- Establir una República.
- Concedir un estatut d'autonomia a Catalunya.
Es forma un comitè revolucionari liderat per Niceto Alcalá-Zamora. Un intent de pronunciament militar republicà a Jaca (desembre de 1930) fracassa. Això provoca la dimissió de Berenguer, substituït per l'almirall Aznar, qui convoca eleccions municipals per a l'abril de 1931, que desembocarien en la proclamació de la Segona República.