V a estellés poema dels carrers de València
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,91 KB
Comentari Cant de Vicent
L’autor d’aquest poema és Vicent Andrés Estelles.Aquest pertany al Segle XX. Concretament va nàixer a l’any 1924 a Burjassot. A causa de la Guerra Civil va Deixar els estudis de periodisme i a l’any 1935-36 comença a escriure poesia. Va tindre una filla que va morir de menuda, aquesta mort li va afectar molt.
Després d’escriure el poemari “Mural del
País Valencíà” on parla del poble, es va anar configurant com la cantata dels pobles Valencians units en l’alegria d’un futur. Se’l coneix per ser un poeta proper Al poble, vol que tots s’identifiquen amb els seus poemes i els entenguen, per Aquest motiu s’explica el doble joc a la seua literatura. D’una banda, l’apropament Al poble i, d’altra banda, un distanciament simbòlic.
És un poeta observador, un poeta de Realitats, intenta retratar la realitat, era un cronista de la valència de la Postguerra. Els temes que tracta als seus poemes són la mort (afusellaments, Física i relació amb la guerra, també la mort de la seua filla l’obsessiona Molt), l’amor (lliure, furtiu), el sexe, la misèria, la pobresa, el sentiment Patriòtic, etc. Tracta l’horror de la guerra, la fam, la degradació del poble Però també l’esperança, la lluita i els moments d’alegria. La seua manera D’escriure es caracteritza per la senzillesa, escrivia perquè es sentia Valencíà i del poble.
El poema “Cant de Vicent” pertany al “Llibre De Meravelles” publicat al 1971 però escrit als anys 50 o 60. Aquest llibre Parla de la postguerra valenciana, on Estelles vol ser cronista i fa com un Repàs detallat de tot el que observa. És un dels homes més representatius del Moviment de la postguerra i lluita per una llengua i una cultura. És una de les Veus més representatives i un dels poetes més importants del Segle XX.
En aquest Poema Vicent és ell. És un cant d’ ell, una cançó o poema propi del autor, com Be diu el títol i és repetitiu, representatiu com les característiques d’un Cant.
Parla en ell Mateix i ho vegem en la segona persona que utilitza ( “del teu cant” (v.1 i 3)). Eixa actitud s’anomena apostrofació lírica. Fa que el text siga més proper, més Acostat a nosaltres.
A les Primeres estrofes ell pensa que necessita escriure un cant a valència, perquè Vol deixar alguna cosa que siga representativa de tots els valencians, vol elogiar La cuitat. No es una cosa fàcil fer un cant i que siga representatiu de tots Els valencians, per tant pensa fer-ho però te por perquè es una responsabilitat Molt gran perquè no vol fer exageracions ni fer referències històriques, vol Fer-ho de manera humil. (v. 2 i 3)
Vol cantar-ho Sense ser solemne (v.4), sense referir-se a res de la historia de valència , i Sense parlar de monuments emblemàtics de la historia. A banda vol cantar-ho d’una Manera humil (v.7), acostada a la gent.
La idea creix Poc a poc però acaba el dia i no el fa. Diu que ho farà un altre dia, perquè no és fàcil, que igual quan resucite el farà (v. 11 i 12).
No sap quan serà, Però hui no es el moment de fer-ho. Eixe cant li ha costat alguns dies, és de Molta responsabilitat i costos.
El tema de valència Li venia al cap i se’n anava en moments de tristesa. Volia relatar tota la seua Vida o almenys allò més important.
Esta dient-nos Que ja el farà però és una excusa perquè el cant és aquest que estem llegint.
Diu els noms Dels carrers amb intensitat perquè es sent partícip de eixos carrers, esta fent Un cant patriòtic. Per a ell valència es tota ella amb els seus carrers, parla De la vida dels carrers (ens mostra el amor a la seua ciutat), valència intima, Dolguda, etc. (v.25). Al mateix temps que hi ha amor, vida, etc. Està fent el Cant.
Aplega un Punt que es posa a observar, com al poema reportatge i diu el que veu als carrers (una lenta parella de enamorats, etc. (v.26)), parla de les torres de serrans (v.35), explica com es fa de dia a valència (v. 35- 39).
En un moment Que no se pot parlar diu que veu el amor que hi ha a les seues paraules (v.43) . Des de que va nàixer mai a callat les paraules en valencíà. L’idioma es un Sentiment que ha tingut des de que ha nascut, això et pertany com a persona (v.45).
Utilitza Frases fetes, col·loquialíssimes ( “amb perdo de la taula” (v.46) ). Està Posant eixe to col·loquial al mateix moment que esta dient el que suposa tindre El valencíà com a llengua pròpia , i eixe sentiment de pertànyer al poble valència.
Arribant a La fi del poema, el seu cant ja no és un cant de Vicent sinó que és un cant que Ens està deixant a tots els valencians (v.50). Quan s’adona que ja s’ha posat Massa dramàtic i solemne, talla i dissimula, es diu a ell mateix que deixe el èmfasi Que ja ha posat al poema. I diu que no cal dramatitzar , que això es la nostra perdició. Diu que ja farà el cant mes avant però El cant ja l’ha fet mentre descrivia els carrers, la llum, els geranis, Etc. (v. 51, 52 i 53).
Utilitza el Fals jo per a que el notem mes pròxim, passa d’un “jo poètic ” al “vosaltres”.