Utilitarisme de Stuart Mill: Plaer, Felicitat i Ètica Col·lectiva

Anàlisi de l'Utilitarisme de Stuart Mill

Diferència entre Persones i Animals: Les Facultats Superiors

En el text, es pot observar que la diferència entre les persones i els animals és deguda a les facultats superiors, ja que aquestes ens guien a la felicitat, el fi últim dels humans, allò més desitjable. A causa del desenvolupament d'aquests plaers superiors, aconseguim una forma elevada de vida, a la qual, per dignitat, no es pot renunciar un cop coneguda, perquè ningú vol tornar a la ignorància, és a dir, als plaers inferiors un cop hagi conegut la intel·ligència, els sentiments morals i la sensibilitat.

El Principi d'Utilitat i la Qualitat del Plaer

Quan Stuart Mill diu: "és totalment compatible amb el principi d'utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres", es refereix al seu empirisme modern, el qual està orientat per la raó i el progrés, ja que s'inspira en conceptes de la Il·lustració (la seva època). Aquests conceptes el condueixen cap a l'ètica utilitarista de Stuart Mill, la qual defensa la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Això consisteix en una ètica "generosa" que defensa l'aconseguiment d'un benestar social i una felicitat col·lectiva, cosa que s'aconsegueix a partir de la suma de la felicitat individual de cada individu.

L'Acció Moral i la Felicitat

Per a Mill, l'acció moral està lligada amb el benestar col·lectiu. Mill defensa que l'acció i la seva conseqüència implantaran el nostre nivell de felicitat. Per a Stuart Mill, una acció que ens fa assolir la felicitat i és d'utilitat pels altres, és considerada bona. Les nostres accions han de posseir un valor universal, és a dir, sense perjudicar a ningú, tenint en compte la dignitat humana.

• És gràcies als valors superiors que tot això serà possible; aquests ens dirigiran a la felicitat.
• Mill creu que la felicitat individual és un bé en cada persona; ell considera que obtenir un màxim plaer i absència de dolor és un sinònim de felicitat.
• Mill creu que la qualitat és molt més significants que la quantitat; anteposa tenir un valor desitjable que no tenir-ne molts sense aquesta qualitat.

Desenvolupament de les Facultats

Les facultats superiors són la intel·ligència, els sentiments morals i la sensibilitat estètica. Mill planteja l'opció de desenvolupar-les; per fer-ho es necessita la llibertat, aquesta s'orienta cap a un dels principis del benestar: el desenvolupament de la individualitat.

Per altra banda, existeixen els plaers inferiors, lligats als plaers corporals. Aquests plaers només són capaços de produir una sensació d'acontentament, no de felicitat, com fan els superiors. El filòsof considera que, un cop coneguts els plaers superiors, ja no es pot renunciar a ells; és a dir, ningú, per dignitat, vol tornar a la ignorància que tenien abans.

Mètode per Conèixer el Plaer Desitjable

L'únic mètode per conèixer el plaer més desitjable és a través d'individus familiaritzats amb els plaers superiors i inferiors, ja que són capaços d'apreciar-los i distingir-los. Aquests són individus amb una forma de vida elevada, en la qual es desenvolupen les facultats superiors. Aquestes persones, en les mateixes condicions de vida que una altra persona, seran molt més felices que les altres.

Mill creu que la felicitat són moments a l'atzar de la vida. Per obtenir-la, a més de desenvolupar els plaers superiors, s'han de desenvolupar sentiments d'humanitat, com per exemple l'empatia i no l'egoisme, ja que d'aquesta forma serem més feliços.

La Felicitat com a Fi Suprem

Per a Mill, la felicitat és el fi últim i el bé suprem de la vida humana, i considera que tot allò que desitgem que no és això, són mitjans per arribar-hi. Diu que, perquè la dignitat humana, el benestar, entre altres, ens proporcionen felicitat, podem convertir aquesta en un valor.

Mill diferencia els mitjans per aconseguir la felicitat de les parts que la formen. Creu que la virtut, que és un dels ingredients que la formen, es troba en el mateix lloc que la felicitat, ja que implica evitar el dolor i aconseguir el màxim plaer.

Utilitarisme vs. Ètica Kantiana

Ètica Teleològica i Conseqüències

Mill considera la felicitat com a fi últim i bé suprem de la vida humana, per això mateix, la identifica com una cosa desitjable. Per tant, estem dient que l'utilitarisme és una ètica teleològica, ja que Mill defensa que les nostres accions seran jutjades com a bones o com a dolentes depenent de les conseqüències que generin. És a dir, si l'acció produeix felicitat i no perjudica els altres, aquesta serà bona. Mill valora les accions pel seu resultat, a diferència de Kant, que ho fa per la seva intenció.

Diferències Clau entre Mill i Kant

Aquesta és una de les principals diferències entre els dos filòsofs:

Ètica Kantiana (Deontològica)

L'ètica de Kant és deontològica; en aquesta, allò més significatiu és el fet de realitzar l'acció amb bona voluntat, que estigui regida per la raó. Ell no es fixa tant en les conseqüències que l'acció pugui causar.

Imperatius i Autonomia

• Kant defensa l'imperatiu categòric, en el qual valora la intenció de cada acció i no la seva finalitat en si, ja que per a ell l'única finalitat és actuar per deure, comprenent que s'ha d'actuar de tal manera que les nostres accions puguin considerar-se una llei universal.
• Kant estableix una ètica autònoma, en la qual provoca que els individus pensin mitjançant la raó, i implica també una ètica formal, la qual ve amb unes fórmules en les quals un mateix ha d'omplir amb contingut.
• A diferència de l'ètica Kantiana, l'utilitarisme és una ètica que ve lligada amb l'experiència, és a dir, a posteriori; la de Kant és a priori.

Ètica Utilitarista (Mill)

Imperatius i Heteronomia

• Mill utilitza l'imperatiu hipotètic, el qual pretén aconseguir el fi últim, la màxima felicitat, amb el màxim plaer i evitant el dolor.
• L'ètica de Mill també és heterònoma, el que vol dir que ell busca el benestar col·lectiu i no es fixa tant en l'individual.