Utilitarisme i Nietzsche: Anàlisi Comparativa de la Moral

Utilitarisme i Nietzsche: Visions de la Moral

L’utilitarisme considera que és bo allò que contribueix a assolir la màxima felicitat per al major nombre possible. Per tant, dit d’una manera simplificada, “bé” equival a la felicitat de la majoria. Si bé en un primer moment Nietzsche coincideix en una visió utilitarista dels valors morals, a la seva tercera etapa considera que la paraula “bé” té sentits diferents, i fins i tot contraposats.

La Genealogia de la Moral de Nietzsche

Cal, per tant, estudiar-ne la història, els orígens i les transformacions, és a dir, fer-ne una genealogia. La genealogia de la moral consisteix a estudiar les circumstàncies en què sorgiren els valors. Només així podrem realitzar una veritable crítica dels valors.

Fonaments de l'Utilitarisme de Mill

Per a Mill, la fonamentació de l’utilitarisme és la dignitat humana, i aquest és el valor fonamental que constitueix la base de la felicitat. Per tal que els humans siguem feliços és imprescindible que hi hagi:

• Autodesenvolupament
• Individualitat

Aquests dos elements formen la dignitat humana, sense la qual no hi pot haver felicitat.

Principis Morals: Mill vs. Nietzsche

El principi, el criteri i la base de la obligatorietat de les lleis morals per a Nietzsche és la voluntat de poder. Per a Mill, en canvi, el principi moral és cercar la major felicitat per al major nombre possible (el principi d’utilitat).

Sancions i Consciència en Mill

La sanció és l’aprovació que es dóna a un acte, ús o costum. Mill diferencia entre les sancions externes i internes del principi d’utilitat. La sanció interna més important, segons Mill, és el sentiment del deure. Aquest sentiment, quan és desinteressat, constitueix l’essència de la consciència. Si anem contra els nostres sentiments, aleshores es produeix un nou sentiment anomenat remordiment.

La Genealogia del Deure de Nietzsche

Nietzsche planteja una genealogia completament diferent del sentiment del deure i de la mala consciència (remordiment). Dóna una nova interpretació de l’origen de la moral aprofundint en la distinció entre:

Moral de Senyors i Moral d'Esclaus

• Moral de senyors: activa, creativa, que no renuncia a res.
• Moral dels esclaus: passiva, accepta els valors que li donen i no els jutja.

En cada cas, els conceptes morals signifiquen coses contràries. Quan és el senyor el que diu “bo”, això significa noble, valent, i “dolent” significa covard, poruc. En canvi, quan és l’esclau el que defineix el bé, considera bo tot allò que pot afavorir el feble: compassió, humilitat.

El Significat de"B" i"Dolen"

Nietzsche arriba a la conclusió que totes les formes del terme “bo” deriven de paraules que caracteritzen les qualitats de la classe dominant, mentre que “dolent” deriva sempre de termes que caracteritzen la classe dominada.

Consolidació dels Valors: Mill vs. Nietzsche

Els utilitaristes com Mill consideren que la utilitat manifesta en l’experiència acumulada i repetida al llarg del temps és el que consolida un valor.

La Crítica de Nietzsche a la Moral Moderna

Nietzsche és contrari a la moral judeocristiana i a la seva transformació en ideals democràtics i socialistes. S’enfronta a tot el que ha triomfat en els darrers dos mil anys, que considera decadent i malaltís.

La Facultat Moral i Sentiments Naturals segons Mill

Segons Mill, la facultat moral no és part de la nostra naturalesa (no és innata), però és un producte natural de la nostra naturalesa sempre que s’eduqui correctament. També es pot maleducar i pervertir. Si s’imposen lleis morals completament artificials (antinaturals), l’anàlisi racional tendeix a desmuntar-les i dissoldre-les. Això, en canvi, no passa amb els sentiments utilitaristes, que tendeixen naturalment a consolidar-se.

El Desig d'Unió i la Moral Utilitarista

Existeixen uns sentiments naturals potents, i són la força natural de la moralitat utilitarista. El desig d’unió amb la resta és un poderós i necessari principi de la naturalesa humana, que no cal ni tan sols inculcar. Aquest desig d’associació és tan natural que es fa difícil concebre l’home desvinculat de la societat. Com més avança la civilització (com més ens allunyem de l’estat salvatge) més es reforça el sentiment d’unió.

Nietzsche: Progrés o Decadència Moral?

Per a Nietzsche, aquest procés que descriu Mill és un procés de decadència i no pas de veritable progrés moral.