Utilitarisme de Mill vs. Deontologia de Kant: Un estudi comparatiu

Examen 2: Ètica de Mill i Kant

1. Mill i la qualitat del plaer

John Stuart Mill qüestiona la visió tradicional utilitarista que prioritza els plaers mentals sobre els corporals per raons com la permanència i la seguretat. Argumenta que la qualitat del plaer és crucial i que alguns plaers són més valuosos que d'altres, sense contradir el principi utilitarista. Utilitza la comparació entre un ésser humà insatisfet i un porc satisfet per subratllar que la capacitat humana per gaudir de plaers superiors fa que la insatisfacció humana sigui més elevada que la satisfacció animal. Així, destaca la importància de considerar la qualitat, no només la quantitat, en l'avaluació dels plaers.

2. Circumstancials i Consistència

a) Circumstancials: Que no són avantatges que es basin en allò fonamental.

b) Consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.

3. Mill: Ésser humà insatisfet vs. porc satisfet

L'afirmació "És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet" exemplifica de manera contundent la filosofia de John Stuart Mill sobre l'utilitarisme. Mill defensa una visió qualitativa del plaer, contraposant-se a la mera quantitat de plaer que promouen altres interpretacions utilitaristes.

Segons Mill, no tots els plaers són equivalents; alguns tenen un valor intrínsecament més elevat que d'altres. Aquesta jerarquització dels plaers es basa en la capacitat humana per experimentar emocions, sentiments i plaers més complexos i refinats, propis d'una vida intel·lectual i moralment rica. Així, un ésser humà insatisfet que aspira a aquests plaers superiors està, segons Mill, en una posició moralment superior que un porc satisfet, que viu essencialment impulsat per desitjos i necessitats més bàsiques.

La referència a Sòcrates i al "ximple" serveix per il·lustrar encara més aquesta distinció. Sòcrates, un ésser humà amb una vida intel·lectual i moralment rica, encara que insatisfet, té una existència més valuosa des d'una perspectiva utilitarista que un individu més simple i satisfet, que viu al marge de la reflexió i del coneixement.

En resum, l'afirmació de Mill posa de manifest la seva defensa de la qualitat sobre la quantitat en la valoració dels plaers, subratllant la importància de la capacitat humana per gaudir de plaers de naturalesa més elevada i complexa, i establint una clara distinció entre els plaers que provenen de la vida intel·lectual i moral i aquells més bàsics i instintius.

4. Mill vs. Kant: La moralitat de mentir

John Stuart Mill

Per a Mill, la moralitat es basa en les conseqüències. La mentida pot ser justificable si produeix més benestar o plaer global. No obstant això, també valora la veracitat per mantenir la confiança social.

Immanuel Kant

Kant sosté una visió deontològica, on la moralitat es deriva del deure i l'obediència a l'Imperatiu Categòric. Per a Kant, la mentida és sempre immoral, ja que viola el principi de veritat i l'autonomia de la raó humana.

Mentre que Mill considera la mentida des d'una perspectiva consecuencialista, basant-se en les conseqüències i el benestar, Kant la rebutja absolutament per principis ètics fonamentals, independentment de les conseqüències.

5. Robar per menjar: Utilitarisme vs. Deontologia

Argument a favor (Perspectiva Utilitarista)

Segons la perspectiva utilitarista, l'acció de robar per menjar quan es té gana podria ser moralment acceptable si les seves conseqüències resulten en un augment del benestar o la felicitat general. Satisfer una necessitat bàsica com l'alimentació pot tenir un impacte significatiu en el benestar individual, compensant així el dany o la injustícia causada pel robatori.

Contraargument (Perspectiva Deontològica)

D'altra banda, des de la perspectiva deontològica de Kant, robar seria considerat moralment inacceptable. Segons Kant, les accions han de ser jutjades segons la seva conformitat amb principis ètics universals, com el principi de no robar, independentment de les conseqüències o les circumstàncies. Aquesta visió sosté que la moralitat no pot ser condicionada per les situacions específiques i que hi ha certes accions que són intrínsecament i universalment incorrectes.

Conclusió final

Tot i la comprensió de la urgència i la necessitat d'alimentació de la persona en qüestió, personalment em decanto per la visió deontològica en aquest cas. Creure que robar pot ser justificable pot conduir a la violació de principis ètics fonamentals i a la degradació de la confiança i la seguretat social. Encara que l'ajuda a la persona sigui necessària, és preferible buscar alternatives que no infringixin principis ètics universals, mantenint així la integritat moral i el respecte pels drets individuals.