Utilitarisme de Mill vs. Deontologia de Kant: Comparativa Ètica

El Principi Utilitarista i el Sacrifici

El principi utilitarista defensa que s'ha d'actuar de manera que es maximitzi allò que és bo per si mateix. L'única cosa que és bona per ella mateixa és la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor.

La Felicitat General i el Sacrifici Personal

La felicitat que importa no és (només) la de qui fa l'acció, sinó la de totes les persones que es veuran afectades per l'acció, a curt i a llarg termini.

• L'utilitarisme defensa que, sovint, cal sacrificar-se pel bé dels altres.
• Sacrificar-se pels altres és un bé només quan contribueix a la felicitat general. No és que l'autosacrifici sigui valuós per si mateix.
• Si en una situació es pot maximitzar la felicitat general fent una acció que suposa un sacrifici personal, l'individu té l'obligació de fer aquesta acció.

Conceptes Clau de l'Utilitarisme

• Felicitat: Plaer i absència de dolor.
• Mitjans: Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.

Cas Pràctic 1: L'Obligació de Compartir Menjar

Comparem la concepció de Mill sobre l'obligació de compartir menjar amb algú que té gana amb la d'un altre autor destacat de la filosofia occidental.

John Stuart Mill (Ètica Utilitarista)

Segons Mill, sí que tinc l'obligació moral de compartir el meu menjar si això augmenta la felicitat global i redueix el sofriment. Compartir suposa un petit sacrifici personal, però un gran benefici per a qui passa gana, augmentant així el balanç de felicitat.

Immanuel Kant (Ètica Deontològica)

Kant defensa una ètica basada en el deure. No estic obligat a compartir només per compassió, sinó si puc universalitzar aquesta acció com a norma moral. Si crec que «cal ajudar qui ho necessita» pot ser una llei vàlida per a tothom, aleshores tinc el deure moral de compartir.

Resum de les Diferències

• Mill: Ho defensa pel resultat positiu que té (més felicitat).
• Kant: Ho defensa si és una acció que podria esdevenir una llei moral universal (és a dir, si es fa per deure i no per interès personal).

L'Utilitarisme davant la Mentida i les Excepcions

L'Objecció a l'Utilitarisme

Mill considera l'objecció que l'Utilitarisme prescriu fer allò que a un li seria convenient de fer, il·lustrant-ho amb el cas de dir una mentida.

La Resposta de Mill

Mill argumenta que l'Utilitarisme no prescriu que, en general, es pugui mentir quan a un li convé. Qui menteix fa que s'afebleixi la confiança mútua, que és la base del benestar social i de la felicitat que això comporta.

Excepcions a la Regla Moral «No Menteixis»

La regla utilitarista permet explicar que hi hagi excepcions a la norma «no es pot mentir», i posar límits a aquestes excepcions. La teoria utilitarista prescriu que és moralment legítim mentir en casos concrets on dir quelcom fals comporta un benefici clar per a algú i no comporta cap afebliment rellevant de la confiança mútua (per exemple, quan es menteix a un malfactor que busca un innocent per fer-li mal).

Definicions Relacionades amb la Veritat

• «Desviació de la veritat»: Dir una cosa que és falsa.
• «Felicitat»: Plaer i absència de dolor.

Cas Pràctic 2: Robar per Interès Personal (Manga)

Comparem com l'utilitarisme de Mill analitzaria si és moralment acceptable robar un manga amb la concepció ètica d'Immanuel Kant.

John Stuart Mill (Utilitarisme)

Robar un manga pot donar plaer a l'individu, però té conseqüències negatives: perjudica els propietaris del comerç i afavoreix una actitud egoista. Si tothom robés, es crearia una societat injusta. Per tant, el balanç de felicitat seria negatiu, i Mill ho consideraria moralment inacceptable.

Immanuel Kant (Deontologia)

Kant afirma que cal actuar seguint principis que puguin ser universalitzats. Robar no pot ser una norma vàlida per a tothom, ja que contradiu el respecte a la llei i a la llibertat dels altres. A més, per a Kant, no és moral actuar per interès personal, sinó per respecte al deure moral. Per tant, robar és sempre moralment incorrecte, sense excepcions.

Conclusió del Cas Pràctic

Tant Mill com Kant consideren inacceptable robar el manga, però per raons diferents:

• Mill: Pel dany global que genera.
• Kant: Perquè contradiu el deure universal i instrumentalitza els altres.

Terminologia Filosòfica Addicional

• «Fi»: Allò que ha de guiar l’acció.
• «Incommensurablement»: D'una manera que no es pot mesurar ni comparar, especialment quan es fonamenta en mitjans més adequats o de millor qualitat.
• «Interferència de la societat»: Quan la societat impedeix que una persona faci una acció o visqui com vol, limitant la seva llibertat individual.
• «Infracció social»: Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d’una determinada societat.
• «Àmbit del dret»: Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d’una determinada societat.

Comparativa: Hume (Empirisme) vs. Descartes (Racionalisme)

Hume i Descartes sobre la Causa i l'Efecte

«Estem justificats a creure que el futur serà com el passat?»

Hume: No estem racionalment justificats. Aquesta creença es fonamenta en l'hàbit, no en una connexió necessària observable entre causa i efecte.

Descartes: Confia en la raó per establir veritats universals que permetin preveure el comportament futur del món.

Opinió: Hume té raó a ser prudent: l’experiència ens guia, però no ens garanteix res.

Hume i Descartes sobre la Identitat Personal

«La nostra ànima no és una cosa que pensa, sinó una sèrie de pensaments.»

Hume: El que anomenem «jo» és només un feix de percepcions, canviants i desconnectades; no hi ha una ànima com a substància.

Descartes: Defensa que l’ànima és una substància pensant (res cogitans), estable i fonament de la nostra identitat.

Opinió: L’experiència mostra una identitat canviant (Hume), però la idea d’un «jo» permanent dona una sensació de continuïtat útil i coherent (Descartes).

Hume i Descartes sobre l'Origen del Coneixement

«Tot el que sé, ho sé, directament o indirectament, per experiència.»

Hume: Defensa que tot el coneixement ve de l'experiència; les idees són còpies d’impressions. No podem tenir coneixement sense haver percebut.

Descartes: Defensa que hi ha idees innates (com la idea de Déu o les veritats matemàtiques) que no provenen dels sentits.

Opinió: L’experiència és essencial, però la raó també pot desenvolupar idees que no deriven directament de la percepció.

Hume i Descartes sobre la Regularitat de la Natura

«L’experiència ens demostra que la naturalesa és regular.»

Hume: Diria que no podem demostrar racionalment que la natura sigui regular; només ho creiem per costum. La causa i l’efecte no es poden observar com a connexió necessària.

Descartes: Creu que podem conèixer lleis naturals segures mitjançant la raó.

Opinió: És raonable confiar en la regularitat de la natura, però amb la humilitat que proposa Hume: no és una certesa absoluta.

Comparació Detallada: Mill i Kant (Ètica)

1. Fonament de la Moral

• Kant: La moralitat depèn de la intenció i del deure. El principi fonamental és l’imperatiu categòric: només és moral una acció que es pot convertir en una llei universal sense contradicció.
• Mill: La moralitat es fonamenta en la felicitat. Una acció és moral si produeix el màxim de plaer per al màxim nombre de persones. La moral ha de ser pragmàtica i orientada als resultats.

Diferència: Kant prioritza la intenció i el deure; Mill prioritza les conseqüències i el benestar global.

2. Criteri per Jutjar una Acció

• Kant: L'acció moral es jutja segons si compleix el deure i es pot convertir en una llei universal. No depèn dels resultats, sinó del respecte als drets i la dignitat humana.
• Mill: La moral es determina per les conseqüències de l'acció. Un acte és bo si augmenta el benestar general i produeix més felicitat que dolor.

Diferència: Per Kant, la moral depèn de la validesa de l’intent; per Mill, depèn de la qualitat i quantitat de les conseqüències.

3. Importància de la Intenció

• Kant: L'intenció és fonamental. La moralitat depèn de si s'actua per deure, no per conveniència o interessos personals.
• Mill: Dóna molta menys importància a les intencions. El que compta són els resultats de l'acte i l'efecte que tenen en el bé comú.

4. Concepció de la Llibertat

• Kant: La llibertat és autonomia racional: actuar d’acord amb la raó i el deure moral.
• Mill: La llibertat és la capacitat de prendre decisions per un mateix, sempre que això no perjudiqui els altres. És un concepte més individualista i orientat a la realització personal.

5. Concepció de l’Ésser Humà

• Kant: Els éssers humans són racionals i lliures, amb una dignitat incondicional. No poden ser utilitzats mai com a mitjans, sinó com a fins en si mateixos.
• Mill: Els humans busquen el plaer i eviten el dolor, però també poden desenvolupar plaers superiors (intel·lectuals, estètics). La moralitat es basa en la recerca del benestar general.

6. Cas Pràctic: Robar per Necessitat

• Kant: Robar mai és moral, ja que no es pot universalitzar. Vulneraria els drets de l’altre i destruiria la confiança social.
• Mill: El robatori es podria justificar si ajuda a minimitzar el sofriment i augmenta el benestar de la persona necessitada, sempre que la pèrdua per a la societat sigui menor que el benefici personal.

7. Visió sobre les Lleis Morals Universals

• Kant: La moralitat es basa en l’imperatiu categòric: les accions han de ser universalitzables. Proposa una moral objectiva i universal.
• Mill: No defensa lleis morals universals. El que és moral depèn de les circumstàncies concretes i de l’impacte de l’acció en el benestar global. Proposa una moral relativa basada en les conseqüències particulars.