Utilitarisme de Mill: Resolució de Dilemes Morals i Límits del Poder

L'Utilitarisme de Mill: Criteris per a Dilemes Morals

1. Resolució de Conflictes de Deures en l'Utilitarisme

El text afirma que en qualsevol sistema moral poden sorgir conflictes entre deures. Segons Mill, aquests conflictes només es poden resoldre racionalment si es disposa d’un criteri últim, com el principi d’utilitat. Aquest principi permet ponderar els deures en conflicte segons les seves conseqüències. Mill critica altres sistemes morals que no tenen un criteri comú i que, en absència de referents objectius, deixen el judici moral en mans de desitjos i interessos personals. Per tant, defensa la utilitat com a guia per resoldre dilemes morals.

2. Definició de Termes Clau

• «Drets»: Reclamacions morals o legals que les persones poden fer en relació amb altres.
• «Consideracions d’utilitat»: Valoració de les conseqüències d’una acció segons el benestar que genera o el mal que evita.

3. La Utilitat com a Criteri per a Obligacions Morals Incompatibles

«Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles.» La frase expressa un dels pilars de l’utilitarisme de Mill: si la utilitat (entesa com el benestar general o la felicitat) és la fonamentació última de la moral, llavors, en cas de conflicte entre deures o drets, el criteri per decidir és precisament el que aporti més utilitat global.

Mill defensa que la moral no pot basar-se només en regles absolutes o intencions, sinó que ha de valorar les conseqüències de cada acció. Així, quan dues obligacions entren en conflicte (per exemple, dir la veritat o protegir algú), cal aplicar el principi d’utilitat per veure quina acció genera més felicitat o menys mal. D’aquesta manera, el sistema utilitarista no evita els dilemes, però ofereix una eina objectiva per resoldre’ls.

4. Comparació: Límits del Poder Polític

Comparem la concepció de Mill sobre els límits del poder polític amb la de John Locke.

Mill defensa que el poder polític només pot limitar la llibertat individual quan aquesta pot perjudicar els altres (principi del dany). L’autonomia personal és essencial per al progrés individual i social. Locke, des del liberalisme clàssic, també defensa la llibertat individual, però amb una atenció especial als drets naturals (vida, llibertat i propietat). L’Estat només pot intervenir per protegir aquests drets.

Coincideixen en limitar el poder polític per protegir la llibertat. Però mentre Locke ho fonamenta en drets naturals inviolables, Mill ho fa des del criteri de la utilitat i el benestar general.

5. Anàlisi d'un Conflicte Moral: Complir Promeses vs. Benestar Familiar

«És una norma moral ben establerta que una persona ha de complir allò que ha promès; per tant, si fa anys vaig prometre solemnement al meu amic que el dia que es casés jo aniria al seu casament, hi he d’anar encara que ara em trobi a l’altra punta del món i assistir al seu casament vulgui dir gastar els pocs diners que tinc i que em fan falta per a tenir cura dels meus fills.»

Estic en desacord amb l'aplicació estricta d'aquesta norma en aquest cas. Tot i que complir una promesa és una norma moral important, Mill considera que les normes han de tenir excepcions quan entren en conflicte amb altres deures més importants, com ara protegir el benestar dels fills.

En aquest cas, anar a un casament compromet greument les necessitats bàsiques d’una altra persona (els fills). Seguint el criteri de la utilitat, cal actuar de manera que minimitzi el mal i maximitzi el bé, i això vol dir prioritzar la cura dels fills per damunt del compliment d’una promesa social. En situacions extremes, la flexibilitat moral és necessària i justificable.